L'oposició lamenta al Consell la "desconfiança" que generen els supervisors financers

L\'oposició lamenta al Consell la \"desconfiança\" que generen els supervisors financers
L\'oposició lamenta al Consell la \"desconfiança\" que generen els supervisors financers

L’oposició parlamentària ha posat de manifest, aquest dijous, la “desconfiança” que generen els reguladors del sistema financer. Especialment arran de la pregunta formulada pel president suplent del grup liberal, Jordi Gallardo, ha quedat de manifest que, com a mínim davant la comissió legislativa especial de seguiment del ‘cas BPA’ el cap de la UIFAND, Carles Fiñana, no hauria explicat la veritat. També s’ha evidenciat durant la sessió de control al Govern que se celebra aquest dijous al Consell General que no és gens clar que el secretari d’Estat adjunt nord-americà, Conrad Tribble, garantís durant la seva visita al Principat que els EUA mai no van avisar al Govern amb temps de la nota que emetria el FinCEN sobre Banca Privada d’Andorra (BPA). L’única parlamentària que ha assegurat que va entendre això és la representant demòcrata Meritxell Mateu. Representants de l’oposició, com el president del grup mixt, el socialdemòcrata Pere López, no ho han pas afirmat. Ben al contrari.

El Consell General celebra aquest dijous una altra jornada maratoniana de preguntes a l’executiu, entre les quals en ressaltaven tres de vinculades al ‘cas BPA’. S’hi han tractat aspectes com la petició que al seu dia va fer l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) a tots els bancs del país per tal que l’informessin d’aquelles qüestions que, a parer seu, podien afectar la reputació del conjunt de la plaça financera i, també, de les tècnicament denominades operacions de caixa, que vindrien a ser el que popularment i sobretot arran del ‘cas BPA’ s’ha conegut com a intercanvis o compensacions amb efectiu. Ha estat justament en relació a aquesta darrera qüestió que Gallardo ha fet una pregunta. El recull documental editat pel Grup Cierco posa de manifest que hi va haver un primer comunicat tècnic de la UIFAND que amb posterioritat es va deixar sense efecte.

El ministre de Finances, Jordi Cinca, al·legant sempre que per respondre davant la cambra s’ha informat primer amb l’organisme concernit -aquesta fórmula també l’ha usat quan s’ha referit a temàtiques relatives a l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB)-, ha fet una cronologia del recorregut donat per l’UIFAND i les seves comissions per explicar que hi va haver un primer moment el 2014 però que al final no es van prohibir les operacions de caixa fins al 2015. Gallardo ha lamentat que els supervisors evidenciïn en massa moments contradiccions i deficiències. I després de posar-se a disposició del Govern per si cal apostar o legislar per una millora de les condicions tècniques o humanes dels reguladors, ha deixat clar que “a vegades són les pròpies institucions les que es posen en entredit”.

Cinca ha acceptat l’oferiment del president suplent liberal per buscar les eines escaients per dotar de més recursos tant la UIFAND com l’AREB o l’INAF però ha lamentat que l’oposició qüestionés els organismes supervisors del sistema financer. En aquest sentit ha assenyalat que es fa un flac favor al país i que si tants dubtes generessin organismes internacionals com el Moneyval ho haurien posat de relleu. Gallardo, però, ha retret a la UIFAND, per exemple, i especialment al seu cap, que en la compareixença que es va fer durant la ‘comissió BPA’ assegurés -“i nosaltres li vam fer confiança”- que les operacions de caixa es van prohibir el 2014 i avui mateix s’ha reconfirmat que no va ser fins força mesos després.

També hi han hagut discrepàncies notòries entre els parlamentaris sobre el que hauria dit el secretari d’Estat adjunt dels Estats Units en la recent visita que va fer al Principat. Els liberals, a més, i parlant del procés de resolució de BPA, també han demanat per l’informe de PricewaterhouseCoopers (PwC) i si el Govern n’havia tingut coneixement amb anterioritat. Cinca ha assegurat que la consultora va presentar el seu informe el 29 de febrer i que ho va fer degudament firmat. El ministre, però, no ha explicat en cap moment quines dades exactament contenia el document firmat per PwC i seguidament ha recordat que és clar que l’AREB és qui acaba fent la tria i la segregació dels actius en funció de l’establert per l’auditora. 

Tampoc ha aclarit el titular de Finances els criteris emprats. Només ha deixat dit que s’han usat els paràmetres convenients per assegurar la bona marxa de Vall Banc. També la socialdemòcrata Rosa Gili ha posat de relleu el fet que l’informe es va formalment lliurar el 29 de desembre i que el FinCEN va retirar el ‘Notice’ just deu dies abans, sense esperar suposadament el document de PwC. Cinca ha explicat que l’agència americana va analitzar el global de la situació i no la concreció de la feina feta per la consultora.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.