- López, Gili, Alís, Naudi, Gallardo i Costa signen el text sobre el qual el Tribunal Constitucional haurà de dictar sentència en un termini improrrogable màxim de dos mesos
- Els informes encomanats pel comú de Sant Julià al catedràtic Aparicio i l’anàlisi de la reforma de diversos juristes del Principat són la base jurídica de l’acció anunciada fa setmanes
Sis dels consellers generals de l’oposició parlamentària han interposat formalment aquest divendres el recurs d’inconstitucionalitat anunciat contra les noves lleis de transferències i competències.
Els tres parlamentaris del Partit Socialdemòcrata (PS) -Pere López, Rosa Gili i Gerard Alís-, el representant de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) a la cambra -Víctor Naudi-, i dos dels tres integrants del ‘renovat’ grup liberal -Jordi Gallardo i Ferran Costa- han signat el text entrat al Tribunal Constitucional i que es basa, en part, en els informes encarregats pel comú de Sant Julià de Lòria al catedràtic en Dret constitucional Miguel Ángel Aparicio i, en una altra part, en l’anàlisi de la reforma competencial que han fet diversos advocats i juristes del Principat.
Les tres formacions ja havien anunciat que davant els dubtes sorgits es portarien les dues normatives recentment aprovades al Constitucional perquè aquest en faci el contrast necessari amb la Carta Magna i resolgui d’una vegada per sempre els dubtes sorgits a partir del treball jurídic fet per Aparicio, justament, un exmagistrat de llarga durada del TC andorrà i, també, integrant de l’equip de juristes que ja van treballar al seu dia en la redacció de la Constitució.
El recurs s’interposa a l’empara, entre d’altres, de l’article 99 de la Constitució, que permet formular aquesta acció a una cinquena part dels consellers generals, just sis, el nombre de parlamentaris que ha signat el recurs.
El termini de presentació s’esgotava aquest divendres. Es complien els 30 dies de marge que dóna la legislació per promoure l’acció constitucional després de la publicació de la norma al Butlletí Oficial del Principat (BOPA).
Un dels nuclis durs del recurs és el fet que amb la reforma aprovada, l’autonomia dels comuns queda en bona part condicionada perquè en diverses qüestions, especialment lligades al repartiment de les transferències, es queda a recer del Govern. Una part dels diners que atorga l’Estat, per exemple, es vincula al compliment de determinades normatives per part de les corporacions parroquials. També hi ha molts dubtes, entre altres coses, en relació a l’informe que cal demanar i si aquest ha de ser vinculant o no, respecte d’allò que l’administració central pretengui fer als terrenys cedits pels comuns.
El Tribunal Constitucional té dos mesos com a màxim, de forma improrrogable, per dictar sentència. En aquest termini, el recurs d’inconstitucionalitat interposat pels sis consellers no suspèn els efectes de les dues lleis. Difícilment, però, en aquests seixanta dies haurien de tenir cap repercussió els dos textos. Els promotors del recurs volen, per sobre de tot, que es dissipi qualsevol mena de dubte sobre l’adequació a la Constitució de les dues lleis qualificades, claus en el dibuix de l’estructura institucional del Principat.
Comentaris