“L’oferta de Cicland no podia ser presa en consideració”

La Batllia és molt contundent tot i evitar fustigar el Govern sobre les irregularitats que contenia l’oferta vencedora en el concurs de la bicicleta elèctrica

-
-
Res de detalls menors. La interpretació edulcorada que fan el Govern i la concessionària del servei de la bicicleta elèctrica sobre la sentència que anul·la el concurs referent a l’esmentada adjudicació queda en no-res si es llegeix la resolució íntegra. Cert que la Batllia, que insinua una repulsa a l’administració que no fa explícita, no atorga la concessió a la segona empresa concursant. Tan cert, però, que és benevolent amb l’executiu en certes consideracions però que quan sentencia definitivament que s’han de tornar a valorar les ofertes aquest mandat de revaloració ve precedit d’una frase clau, determinant: “L’oferta de Montre (Cicland) no podia ser presa en consideració.”

Amb aquesta frase prèvia, qualsevol bon entenedor tindria clar que no podent-se tenir en consideració l’oferta de Cicland, aquesta, òbviament, no es pot valorar. No es pot tornar a valorar perquè “no pot ser presa en consideració”. Lluny d’aquesta interpretació el Govern, tal i com l’Altaveu ja va informar, però també Cicland a través de la seva pàgina electrònica, més enllà d’assegurar la continuïtat del servei -fet al qual els obliga la Justícia, que ningú no en tingui dubtes- també afirmen poc menys que les apreciacions judicials són de pa sucat amb oli i, en conseqüència, es recorrerà contra la decisió de primera instància davant la sala administrativa del Tribunal Superior.

El tràfic d’influències, l’arranjament, les decisions ad hoc, l’adjudicació feta a mida plana sobre la concessió del servei de bici elèctrica i més encara a partir de les observacions que fa la Batllia

Evidentment que el Govern té tot el dret de recórrer contra una resolució que és contrària als seus interessos. Tant evidentment com el fet de presentar aquest recurs és l’enèsim exemple de fiasco demòcrata que s’empassen els liberals. Malgrat que el projecte de la bicicleta elèctrica va ser en gran part tutelat pel ministeri de Medi Ambient de Sílvia Calvó, no és menys cert que el departament de Transports ara sota l’aixopluc de Jordi Gallardo també hi podria dir la seva. Més encara quan va ser Gallardo, en la seva etapa d’opositor liberal, qui com aquell que diu va denunciar les irregularitats que ara la Batllia adverteix que, efectivament, es van donar. I més hi tot, perquè el demandant, la societat Etna Serveis, està disposada una vegada resolta la via administrativa a entaular la via penal. 

El tràfic d’influències, l’arranjament, les decisions ad hoc, l’adjudicació feta a mida plana sobre la concessió del servei de bici elèctrica i més encara a partir de les observacions que fa la Batllia, que en un dels fonaments de la seva recent sentència per la qual tomba el concurs del servei ciclista ve a dir que l’administració, és a dir el Govern, va validar a posteriori de l’adjudicació anomalies que el no adjudicatari va denunciar en seu de recurs administratiu. Una validació “inherent” d’una externalització de personal, per exemple, que l’executiu va atorgar sense que Cicland ni tan sols ho sol·licités. Ho afirma així la secció administrativa de la Batllia. Negre sobre blanc.

Els liberals, crítics a ultrança amb la concessió la legislatura passada fins a fer-ne bandera en seu parlamentària, amaguen ara el cap sota l’ala i s’escuden en la cançó de l’enfadós: és el ‘Martí style’

Però els liberals han tornat a sucumbir en pro d’un pacte governamental que ho aguanta tot. Com aguanta tot carregar la culpa a Toni Martí. Fonts properes a l’executiu tricolor -taronja, blau i lila- han assegurat que la decisió judicial hauria fet enfilar-se per les parets més d’un dels dirigents demòcrates. Però tota la culpa, asseguren, és el ‘Martí style’ i ara toca salvar els mobles com sigui. Ara, sobretot, que el principal opositor a aquelles maneres de fer té amnèsia. Perquè Jordi Gallardo va arribar a portar l’afer al Consell General i en seu parlamentària fins i tot va poder retreure al llavors ministre de Finances i portaveu del Govern Jordi Cinca que estava mentint. I mentia. Perquè va negar que el concurs estigués recorregut quan ja ho estava.

Sia com vulgui, la sentència és una repassada a les maneres de fer de l’administració. Una repassada tan contundent com, però, benevolent. Entre línies s’entén tot. Però quan anar a buscar entre línies, qui vol pot llegir una altra cosa. Certament, la sentència no dóna la raó al demandant, a Etna, en moltes de les coses que denunciava. Però no li dóna la raó perquè els batlles no li han volgut donar. O dit d’una altra manera, davant el dubte, s’escombra cap a casa. Cap al Govern. Així, quan es valora l’experiència de Montre-Cicland, que va rebre la màxima puntuació per aquest concepte, la sentència ve a dir que no troba lògic que es puntuï amb el màxim previst en el plec de bases quan Cicland acredita cinc mesos d’experiència, només.


Fragment de la sentència on se citen els incompliments essencials i es deixa clar que l'oferta guanyadora no s'hauria d'haver pres en consideració. | ALTAVEU

Però com que Etna no tenia cap mena d’experiència en matèria de bicicletes elèctriques… doncs tot per a Cicland ja que davant la manca de precisió del plec de bases sobre com fer el càlcul es pot entendre que l’administració ha aplicat el criteri de discrecionalitat que tota administració té com a facultat. També reconeix que una part del dossier de Cicland, en concret el referent al proveïdor de les bicicletes, està redactat en francès i això contravé les normes de la contractació per molt que el Govern vulgui salvar-ho en la seva rèplica. Però com que el francès a casa nostra també s’entén i l’empresa adversa “encara que en molt menor mesura” també adjunta uns diagrames que conté informació en espanyol, doncs passa que t’he vist. A Etna li retreuen els batlles que no hagués dit clarament qui seria el gerent de la companyia i per tant el màxim responsable del servei en cas d’aconseguir la concessió.

La sentència que tomba el concurs de forma rotunda però benevolent alerta que l’administració va voler cobrir de forma inherent i amb l’adjudicació ja recorreguda incompliments del plec de bases

I l’estopa forta, fortíssima, arriba amb unes subcontractacions que Cicland ’s’inventa’ per gairebé externalitzar tot, tot, el personal que havia de contractar. I és aquí quan suposadament el Govern, amb un recurs administratiu ja en marxa, atorga una autorització inherent, és a dir, feta exprés i que ningú no ha demanat, per tapar la qüestió. I tot i amb això la Batllia assegura que no cola. Que ni parlar-ne. Que el plec de bases és molt clar i deixar també tan o més clar que els serveis essencials que ha de prestar la futura adjudicatària han de fer part del nucli essencial del contracte. L’oferta de Montre-Cicland contemplava que els mecànics de les bicicletes o els encarregats del manteniment de les bases se subcontractarien. També estava subcontractada l’aplicació informàtica a través de la qual es gestiona el servei.

Per a Cicland, aquestes subcontractacions eren menors, poca cosa, xavalla. Però la Batllia deixa clar que “ens trobem, doncs, no davant de serveis accessoris sinó davant de prestacions necessàries i imprescindibles sense les quals el servei seria deficient o fins i tot inviable”. Més clar, l’aigua. El Govern assumeix en la seva interpretació de la sentència que aquest és el nucli essencial de la repulsa judicial. No fa esment, però, al fet que els batlles retreuen a l’administració assegurar que van validar la subcontractació. Que la van autoritzar quan ja s’havia fet l’adjudicació i quan Etna ja l’havia fins i tot recorreguda. “L’oferta de Cicland no podia ser presa en consideració”, remarca la Justícia. Res d’això no en diu l’executiu en la seva valoració de la resolució judicial.

L’empresa que opera amb el nom de Cicland es va ‘inventar’ unes subcontractacions de personal essencial -com ara mecànics de bicis- no previstes en les regles del concurs i amb el Govern fent ulls clucs 

Els batlles anul·len el concurs i fan tornar a calcular les valoracions. Ni adjudiquen el servei a Etna ni estableixen una indemnització per a aquesta empresa pel fet que el Govern la privés de la concessió. Però Etna, asseguren els seus titulars, està disposada a arribar fins al final. Perquè igual com la validació a posteriori de la subcontractació de personal, hi podria haver hagut altres suposades validacions a posteriori i que mai no s’han sabut. Segons els responsables d’Etna, Cicland ha acabat operant amb unes bicicletes que no eren les de la proposta feta i també ha canviat altres parts de l’oferta que al seu dia va presentar. Etna no descarta acudir a la via penal i reclamar tantes responsabilitats com siguin possibles. Incloses les dels mandataris polítics que, suposadament, van fer la vista grossa. O, directament, la van fer grossa.

-

Relacionat

La Justícia tomba el concurs de la bicicleta elèctrica i l’adjudicació a Cicland
-

Relacionat

El concurs de la bici elèctrica pot acabar amb una querella per prevaricació i tràfic d’influències
-

Relacionat

Tinc una bicicleta, però si no t’agrada, en tinc una altra

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.