L’heliport que es projecta a Sant Julià acabaria sent d’ús públic en dues fases. En un primer estadi, la iniciativa seria privada. De fet, per ara i formalment són uns inversors privats els que han contactat amb les institucions concernides -com a mínim el Govern sí que és conscient del projecte- per avaluar la possibilitat de construir un equipament aeronàutic apte per a aparells de fins a una quinzena de passatgers. El terreny on es preveu desenvolupar el projecte és propietat de casa Llumeneres, en aquest nucli lauredià. El titular de l’espai -actualment vinculat a Laurèdia en Comú i DA, les formacions que comanden el comú de Sant Julià- seria el primer que ha reconegut que les converses estan molt avançades, segons diverses fonts consultades.
La confecció del projecte està força avançada. Fa temps que s’hi està treballant. Però les gestions s’estan duent amb força discreció per no aixecar els recels dels veïns. L’administració, segons que ha pogut constatar l’Altaveu, són les primeres interessades en desvincular-se inicialment de la iniciativa. Clar que tant el comú com el Govern, per diferents motius, hi hauran d’intervenir. Però formalment seria per concedir permisos i autoritzacions. L’equipament que es vulgui promoure a Llumeneres hauria de complir, entre altres, els requisits establerts en el Reglament d’heliports. Que sigui un privat qui promogui la infraestructura evitaria a l’administració haver de patir el desgast de la queixa ciutadana. Les protestes veïnals. Una vegada fos realitat l’heliport ja no hi hauria impediment o seria més senzill que l’equipament passés a tenir un caràcter públic.
El projecte amb el qual s’està treballant estaria, segons les fonts, força ben dimensionat. I seria compatible amb els requisits de què hauria de disposar un heliport nacional. Les diferents fonts consultades han assegurat que els principals impulsors del projecte són inversors estrangers. Que tenen experiència i interessos ja en el sector de l’aeronàutica i els helicòpters i que no és la primera vegada que treballen o s’interessen per dur a terme iniciatives al Principat. A més a més, hi hauria com a mínim un empresari andorrà que també participa del projecte encara que sigui a nivell de consultor o assessor.
Si finalment es fa realitat el projecte, en un terreny que segons les fonts hauria estat objecte d’una més que controvertida millora de finca, el que sembla clar segons totes les fonts consultades, és que en una fase inicial tindrà una explotació i una acció privada. Però ja hi hauria hagut converses perquè en un segon moment passés a tenir una utilitat pública. Les fonts no han pogut concretar com es faria realitat des del punt de vista jurídic, per exemple, aquest canvi de dimensionament. Si es faria mitjançant algun tipus de conveni o si l’administració general n’assumiria el control i titularitat de l’equipament. En tot cas, aquests detalls s’estaven duent amb la màxima discreció per no aixecar recels ni queixes.
Veïns en alerta
Però serà complicat que no hi hagi reacció veïnal. De fet, i segons que ha pogut corroborar l’Altaveu, ja hi ha ciutadans de Sant Julià que estan preparant accions per dur a terme només que transcendeixi algun pas formal o que l’administració faci pública alguna exposició pública del projecte o un pas similar. S’imposa, com a mínim i segons les fonts consultades, una recollida de firmes d’oposició al projecte. Justament, el terreny on s’hauria de desenvolupar el projecte, és molt proper a una zona residencial d’un cert nivell. A més a més, s’haurà d’analitzar des del punt de vista tècnic l’estabilitat del terreny. La zona estava afectada pel perill d’arrossegalls.
De fet, per sota d’on se situaria ara l’eventual heliport anys enrere s’hi havia projectat una ampliació de les escoles de Sant Julià. I es va descartar, entre altres coses, pel perill d’allaus que representaven les cotes superiors. Des del punt d’aeronàutic, les fonts consultades han assegurat que l’espai escollit sí que reuniria les condicions necessàries. Ja hi hauria hagut tècnics d’aviació que haurien analitzat la zona i tant per l’alçada com per la visibilitat, per exemple, seria del tot apte.
Dijous passat, el ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, que és plenament conscient de l’interès privat per desenvolupar un projecte d’heliport a Llumeneres, va assegurar davant el Consell General que s’han descartat tots els terrenys públics que es van fer analitzar per ubicar-hi l’heliport nacional. Segons Alcobé, cap d’ells no reuneix les condicions tècniques per ubicar l’equipament. Un eufemisme més per evitar d’aquesta manera l’oposició veïnal a la Comella, per exemple. A Sant Julià, per això, no s’acaba d’entendre que s’hagi descartat la zona de la Borda Vidal que històricament havia estat assenyalada per poder-hi acollir una infraestructura d’aquestes característiques.
El ministre sí que va reconèixer que es mantindrien contactes o es recercarien terrenys de titularitat privada que fossin aptes per desenvolupar el projecte d’heliport. Va descartar, per raons d’alçada, tant Canillo com Ordino. No va referir-se en cap moment al cas de Llumeneres tot i ser conscient de la iniciativa. Si arriba un projecte des del sector privat, entén el Govern que serà més fàcil de fer-lo realitat. Mentrestant, el comú de Sant Julià manté un sepulcral silenci. I més en la situació actual, conscient que necessitarà el suport del Govern si no vol que el forat de Naturlandia se l’engoleixi. I sabedor, també, que si l’executiu ha de participar en alguna mena de rescat voldrà cobrar-se, també, alguna mena de peatge.
Comentaris