L'INAF ha contractat fins a 187 consultors de PwC per al 'cas BPA' i encara n'hi ha 56

PricewaterhouseCoopers (PwC) ha tingut al Principat, de forma més o menys permanent o, com a mínim, durant una estada notable de setmanes, fins a 187 persones diferents. Així ho ha reconegut avui, encara que de forma indirecta, el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, que té entre les seves potestats el comandament del departament d’Immigració. Avui per avui, encara hi ha 56 professionals de la consultora d’origen americà que continuen treballant en el marc del denominat ‘cas BPA’. 

La crisi de Banca Privada d’Andorra continua generant preguntes de control parlamentari al Govern. La intensitat, és clar, s’ha reduït. Com es redueix l’interès per unes sessions llargues i, tot sovint, buides de contingut. I que són tan rígides en el format que si el debat té una mica, sols una mica, d’interès, el cronòmetre el mata de seguida. Aquest dijous s’han posat sobre la taula una vintena llarga de preguntes. On hi ha hagut més pugna, tensió, acceleració o diguin-li com vulgui, ha estat, per exemple, quan el socialdemòcrata Pere López ha aprofitat una pregunta sobre la contractació d’una assessora per a la ministra de Salut, Rosa Ferrer, per qüestionar la força d’aquesta després del trencament del pacte entre Coalició d’Independents (Cd’I) i Demòcrates per Andorra.

López ha assegurat que la situació de la titular de Salut no li permet capitanejar la reforma sanitària com caldria. Un fet que ha estat rebatut amb duresa per Ferrer, que visiblement enutjada ha assegurat que fa molts anys que es parla de reforma i “ningú” no l’ha dut a terme, mentre que ella té la ferma decisió de dur-la a la pràctica i, entre altres coses, per això s’ha contractat en el format de relació especial una gestora mèdica (i exviceconsellera de Sanitat al govern del País Basc del 1988 al 1991) de primer nivell com Lola Ruiz. Fins i tot ha hagut d’intervenir el cap de Govern, Toni Martí, per defensar una ministra la continuïtat de la qual està sobre la seva taula i l’’acomiadament’ de la qual sol·liciten una bona part dels altres integrants del gabinet ministerial.

Martí ha protagonitzat alguns dels moments de més tensió de la sessió. Com per exemple quan en reiterades ocasions ha vingut a dir que Pere López té una mena d’obsessió malaltissa amb la suposada manca de transparència del Govern i els òrgans administratius col·laterals en relació al ‘cas BPA’. López havia demanat com era que l’executiu es negava a comparèixer davant la comissió legislativa especial de vigilància i estabilitat del sistema financer. Just el dia abans de la sessió parlamentària, la presidència de la comissió (ostentada per DA) de comú acord amb el Govern van anunciar que Martí, i els ministres Jordi Cinca i Gilbert Saboya compareixeran dilluns a la comissió. A porta tancada. “I dilluns potser li dic que si vol tornem a comparèixer el dilluns següent”, s’ha mofat el cap de Govern justificant d’aquesta manera que ell i l’executiu no tenen inconvenient en explicar-se sobre el ‘cas BPA’ i totes aquelles coses que calgui.

Flexibilitat permesa a l’INAF

També s’ha explicat Espot. En aquest cas des d’un punt de vista més tècnic. No obstant això, l’autor de la pregunta sobre els contractes formalitzats per l’INAF amb PwC, el president suplent del grup liberal Jordi Gallardo, ha acusat l’executiu de facilitar a l’INAF una flexibilitat que no es dóna a ningú més. I ha reclamat que es doni als empresaris, al sector privat, les mateixes facilitats de contractació que s’han anat facilitant al supervisor financer.

Espot ha justificat els passos seguits i, quan ha calgut, ha recorregut a les prerrogatives legals que donen màniga ampla a l’administració per anar més enllà del que seria normal. Ordinari. Només cal al·legar l’interès general. Gallardo ha lamentat que el Govern i l’INAF hagin seguit “el procediment a la lleugera”. En tot cas, el titular d’Interior ha explicat que inicialment l’INAF va trametre 104 comunicacions per a personal estranger que havia de prestar serveis durant un curt termini de temps. Això vol dir, un màxim de 30 dies durant un any. D’aquests 104, 55 van ser posteriorment regularitzats com a treballadors temporals de llarga durada, un tipus de contracte que no podria superar els sis mesos de durada però que en aquesta qüestió es permet per allò de les raons d’Estat. Hi ha 83 persones més que també han estat contractades sota la figura del treball temporal per a no residents de llarga durada. 

Les sumes i les restes evidencien que han estat treballat 187 professionals de PwC de forma més o menys estable al país. A més, hi ha hagut altres consultors que haurien fet tasques puntuals venint al país o donant suport des de les bases laborals de la consultora. Avui 56 professionals de PwC continuen prestant els seus serveis, ha reconegut Espot. El ministre ha defensat el procediment emprat i ha assegurat que sempre s’ha emparat en la normativa vigent. I ha explicat que hi va haver un conveni entre l’INAF i el departament de Tributs per agilitzar qüestions impositives dels treballadors estrangers contractats temporalment.