El grup liberal força el Govern a explicar-se davant el Consell General en relació a les amenaces i coaccions rebudes per dirigents de Banca Privada d’Andorra (BPA) i de les quals, just després del ‘Notice’ del FinCEN i, en conseqüència, de la intervenció de l’entitat, es va anar informant diversos integrants de l’executiu. El liberals han decidit preguntar al Govern al ple del 4 d’octubre “perquè la societat andorrana necessita una resposta per part de l’executiu per aclarir unes acusacions tan greus” i “entenem que no hi ha un lloc millor on donar explicacions que al Consell General, que representa la sobirania nacional que de confirmar-se els fets denunciats ha estat greument vulnerada”.
La pregunta la formularà el president suplent del grup parlamentari i, alhora, president de Liberals d’Andorra, Jordi Gallardo. De fet, la qüestió es subdivideix en cinc apartats i ja ha estat degudament tramesa a la Sindicatura, que l’ha admès i la publicat al Butlletí del Consell. Les qüestions plantejades per Gallardo són si “pot Govern informar en quina data va ser coneixedor dels fets denunciats?”, “si pot informar el Govern quins membres del Govern van ser informats dels fets?”, si l’executiu pot informar “quines altres institucions i/o càrrecs públics van ser informats per part del Govern un cop aquest va ser coneixedor dels fets?” Les dues últimes qüestions són: “Pot explicar el Govern les accions que va dur a terme un cop va ser coneixedor dels fets?” i “pot explicar el Govern si la informació que va rebre contenia explicacions referents a amenaces i extorsions a ciutadans andorrans?”
La introducció de la pregunta tramesa a Sindicatura exposa la motivació que ha dut el grup liberal a plantejar la petició al Govern. La fonamentació de la mateixa seria la següent: “Vist que el passat setze (sic, hi ha un error, va ser el divuit) d’agost de dos mil setze, els accionistes majoritaris de la Banca Privada d’Andorra van posar en coneixement de la Batlle instructora del cas BPA amb valor de denúncia, tot un seguit d’amenaces i extorsions de què van ser objecte, molt abans de la intervenció del banc.
Vist que en l’explicació dels accionistes, s’afirma que el Govern està al corrent dels fets des de fa mesos perquè s’ha anat informant personalment diferents integrants de l’executiu, entre els quals al cap de Govern.
Vist que el vint-i-quatre d’agost del dos mil setze el ministre d’Exteriors del Govern el M.I Sr. Gilbert Saboya declarava als mitjans de comunicació que les suposades amenaces i pressions denunciades pels accionistes van ser comunicades al Govern "quan el banc ja estava intervingut, el consell d'administració suspès i el conseller delegat empresonat".
Vist que en la mateixa declaració del dia vint-i- quatre, el ministre també informava que les converses amb els accionistes majoritaris de BPA van ser després de la nota del FinCEN, amb caràcter informal i que en el marc de les mateixes les insinuacions sobre aquestes suposades amenaces i pressions van ser "genèriques, sense cap mena de prova".
Vist que el president del Grup Parlamentari Demòcrata M.I Sr. Ladislau Baró, afirmava en una entrevista publicada el passat set de setembre de dos mil setze, que el Grup Parlamentari Demòcrata ha estat informat dels elements essencials de l’afer BPA d’entre els quals també respecte de les suposades amenaces rebudes per part dels accionistes majoritaris de BPA.” Arran de tot plegat es formulen les preguntes abans exposades.
Comentaris