L'hospital paga complements 'a mida' i el 50% de la despesa que el personal fa a la cafeteria

L\'hospital paga complements \'a mida\' i el 50% de la despesa que el personal fa a la cafeteria
L\'hospital paga complements \'a mida\' i el 50% de la despesa que el personal fa a la cafeteria

El Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) abona complements ‘exprés’ i personalitzats per tal que determinades persones del servei puguin mantenir el nivell salarial fins i tot quan ja han deixat la responsabilitat que els havia permès adquirir un determinat estatus. No és aquest l’únic plus que l’hospital satisfà i que no té cap suport legal per pagar-lo. A més a més, també subvenciona la meitat de la despesa que el personal fa en restauració a la cafeteria del centre. Són algunes de les anomalies que el Tribunal de Comptes ha detectat en relació al funcionament del SAAS. Les dades es refereixen al 2015 i s’acaben de fer públiques. L’òrgan fiscalitzador també ha ‘descobert’ una nova adjudicació a dit sense que es donessin les condicions per procedir d’aquesta forma.

Després de l’enrenou generat per la qüestionada actuació de l’ara ja exdirector econòmic del SAAS Quirze Font, acomiadat justament per les irregularitats detectades en l’organisme i que, per ara, sols s’han emmarcat en l’àmbit administratiu tot i que el Govern va decidir traslladar el cas a la fiscalia per si detectava elements que anessin més enllà de l’inicialment reconegut per l’executiu, qualsevol fiscalització que té a veure amb la parapública que gestiona el centre hospitalari com a joia de la corona és mirada en lupa. I en el cas de l’exercici 2015, l’últim que acaba de ser analitzat pel Tribunal de Comptes, hi tornen a aparèixer elements que grinyolen.

D’entrada, per exemple, s’ha detectat que el SAAS, que va contractar personal sense que la llei li ho permetés durant l’any objecte d’anàlisi, aplica conceptes retributius i complements els quals no es troben regulats al reglament de personal del SAAS. Un dels que més ‘soroll’ fa és un complement ‘ad personam’ “satisfet a persones per, entre d’altres, mantenir el nivell salarial una vegada han cessat en la responsabilitat per la qual havien estat nomenades”. També es paguen primes d’exclusivitat a “directius i persones amb càrrec de responsabilitat”. Aquest plus “impedeix treballar a una altra empresa o de forma autònoma”. També hi ha primes per projectes, que se satisfan a persones “per elaborar o col·laborar en projectes estratègics o de futur”.


El Tribunal de Comptes detecta que al 2015 el SAAS abonava plusos perquè certes persones poguessin mantenir el nivell salarial una vegada deixaven certs càrrecs


Un altre complement que el Tribunal de Comptes considera, com a mínim, al·legal o, com a mínim, no regulat és el relatiu als ingressos d’activitat assistencial. “Diferents persones que duen a terme activitat assistencial al SAAS perceben complements salarials consistents en una retribució percentual en funció dels ingressos que genera la seva activitat, la qual se situa en un interval del 20% al 85% sobre la facturació”.

Les retribucions en espècie també són objecte d’anàlisi i fiscalització per part de l’organisme presidit actualment per Francesc Pons. En aquest sentit es recorda, i es retreu, que el SAAS paga el 50% de les despeses de restauració dels empleats que ho desitgin a la cafeteria del centre. El total satisfet per aquest concepte, explica el tribunal en el seu informe, ha estat de 173.647 euros per a l’exercici 2015. Lamenta l’òrgan fiscalitzador que aquesta retribució en espècie no està recollida en el reglament del personal ni està aprovada pel consell directiu.

En les seves al·legacions, el SAAS manté que el fet d’abonar una part de la despesa en restauració ve de lluny. I que amb anterioritat ja s’abonava una part del cost dels àpats. Alhora, implícitament deixa clar que aquesta retribució es continua abonant ja que com a resposta al fet que el Tribunal de Comptes retregui al SAAS que no ha cotitzat aquestes despeses com a salari en espècie, la parapública respon que el gener del 2017 va abonar tot allò corresponent al 2016. Del 2015, però, no se’n diu res. I el que no considera el SAAS que s’hagi de cotitzar són els 53.955 euros en concepte de gratificacions al personal per jubilació. Aquestes gratificacions tampoc estan previstes enlloc. En les seves al·legacions la parapública les considera liberalitats.


En el darrer exercici fiscalitzat hi va haver una altra adjudicació directa no justificable (justificada al·legant que es tractava d'una matèria sensible) per 45.000 euros


Recorda el Tribunal de Comptes que “per aquests conceptes salarials s’estarien produint pagaments indeguts susceptibles de generar responsabilitats”, que poden arribar a tenir una naturalesa penal segons el que disposa la Llei general de les finances públiques. També indica l’organisme fiscalitzador que, “malgrat que aquests complements puguin no ser contraris a la normativa que regula les relacions laborals, en el cas del SAAS, atenent a la seva naturalesa d’entitat del sector públic i en atenció al principi de legalitat, s’ha de regir per la regulació específica que, en aquest cas, és el reglament de personal”

I com malauradament ha anat essent protagonista al SAAS, no podia faltar alguna adjudicació no justificada. Així, l’informa comptable del SAAS relatiu a l’exercici 2015 posa de manifest que “s’ha adjudicat de forma directa a la consultora Ubicue Salud SL per import de 45.000 euros per tal de determinar les millores de qualitat a implementar per tal d’aconseguir el certificat d’acreditació dels estàndards de qualitat de la Joint Comission Internacional”. Explica el tribunal en el seu informa que “la contractació directa s’ha justificat en considerar el contracte com a material sensible, emparant-se en la disposició final sisena de la Llei 7/2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015”. Però això no seria així si es té en compte el parer de l’organisme de control i, més encara, si es té en compte que el SAAS no ha al·legat res quan el Tribunal de Comptes indica que d’acord amb la norma en què s’empara la parapública “són de caràcter sensible els que tenen incidència en les directrius i decisions polítiques que determinen els objectius estratègics del Govern, fets que no es donen en el contracte de referència”.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.