- El Tribunal de Corts condemna el mestre Miquel Morancho com a autor d’un delicte major continuat de creació mediata de document inveraç per particular, d’un delicte menor continuat de creació de document inautèntic i d’un delicte menor d’usurpació d’identitat
Volia salvar el kendo al preu que fos, encara que s’hagués d’inventar la celebració d’assemblees o la composició de juntes directives de clubs i federacions. De club (Andorra Kendo Club) i federació (Federació Andorrana de Kendo), per ser exactes. I si a tal efecte calia falsificar documents o fer-se passar per altri, tot hi cabia. Fins i tot enganyar el Govern.
Fins que el Govern va contactar amb qui se suposava que era el nou president d’una d’aquelles entitats i es va descobrir tot plegat. Perquè l’interlocutor del ministeri d’Esports només presidia la federació de kendo en l’imaginari de Miquel Morancho. El Tribunal de Corts l’acaba de condemnar a divuit mesos de presó condicional com a autor d’un delicte major continuat de creació mediata de document inveraç per particular, d’un delicte menor continuat de creació de document inautèntic i d’un delicte menor d’usurpació d’identitat. El fet que l’home, de 55 anys, no tingués cap mena d’antecedent ha contribuït a que la sanció sigui més moderada del que podia haver estat.
Els fets ara sentenciats es remunten al 2014 i van començar a ser descoberts el 3 de juliol del 2015 just quan una de les persones que Morancho havia convertit en vocal del club i president de la federació per art de màgia va rebre una trucada del ministeri d’Esports interessant-se per un pressupost. El suposat dirigent res no en sabia i a partir d’aquí, rascant rascant, es va descobrir tot el memorial de greuges protagonitzat pel mestre de kendo, president del club i director tècnic de la federació, tot un referent de l’esmentat esport d’origen oriental que ja el va portar a Andorra fa un parell de dècades per difondre aquesta tècnica esportiva al Principat.
El cert és que les maniobres de l’ara condemnat van fer que fins i tot el Govern produís dues resolucions expresses i el registre d’entitats esportives inscrivís els canvis sol·licitats per l’home a partir d’assemblees inexistents i documents falsejats. Fins i tot Morancho va respondre algun que altre correu electrònic enviat pel ministeri d’Esports fent-se passar per una altra persona. Justament, una d’aquelles persones a la qual ell i el seu imaginari li havien atorgat càrrecs que mai no va pretendre ni mai no va tenir.
L’home ara condemnat va negar haver fet res de dolent i va assegurar que tenia l’autorització de les altres dues persones -és a dir, d’aquelles a les quals va atribuir càrrecs que no van tenir mai en virtut de suposades decisions adoptades en assemblees que no es van celebrar- i que no va imitar cap signatura. És evident que va caure en nombroses contradiccions. Però també
va assegurar que no havia tret cap rendiment de la seva actuació i que no va perjudicar ningú i que volia que “no desaparegués el kendo a Andorra”. O com va dir un altre dels implicats en tot aquest enrenou, Morancho va al·legar que calia actuar perquè “la federació estava en perill i necessitava una junta vigent”. Per tant, s’hauria inventat assemblees i modificació de juntes d’entitats i atribucions de nous càrrecs per simular que hi havia una activitat que suposadament no hi era.
I la cosa durant més d’un any es va sostenir. Però Morancho va badar. Es va fer passar per altri a través d’un correu electrònic. Però
va facilitar els telèfons mòbils reals de les persones a les quals havia ascendit de càrrec. I aquí és quan un dia el ministeri va trobar convenient parlar amb una d’elles i la persona en qüestió va descobrir que era el que no era i que algú s’havia fet passar per ell. Resutat: els divuit mesos de presó que no l’obligaran pas a entrar (la fiscalia en pretenia 24) i la confirmació que per al kendo no tot s’hi val. Com a mínim, no s’hi val falsejar assemblees i documents.
Comentaris