L'expilot militar 'rebel' que vol volar des de la Seu després de ser imputat per una tragèdia aèria a Mali

Comentaris

L\'expilot militar \'rebel\' que vol volar des de la Seu després de ser imputat per una tragèdia aèria a Mali
L\'expilot militar \'rebel\' que vol volar des de la Seu després de ser imputat per una tragèdia aèria a Mali
  • Swiftair, que ja va fer proves a l'aeròdrom urgellenc el 2015, te intenció de presentar a Govern la setmana vinent una proposta per operar vols la propera temporada hivernal
  • La companyia basada a Madrid i creada el 1986 està presidida per Salvador Moreno González-Aller, condemnat per abandonar el servei quan pilotava caces 'harrier'
  • L'empresa acaba de ser imputada per la justícia francesa arran de l'accident d'un avió que hi va haver el 24 de juliol del 2014 i que va causar la mort a tots els passatgers: 116
  • La possibilitat de poder enlairar-se i aterrar a l'equipament aeri de Montferrer continua pendent de la instal·lació de l'instrumental d'aproximació via GPS 
L’enèsima companyia que s’apunta a volar des de l’aeroport Andorra-la Seu té una rocambolesca història al darrera -és presidida per un expilot militar que va fer mans i mànigues per poder deixar l’exèrcit- més enllà d’una recent imputació per l’accident que va patir un dels seus avions a Mali el 2014. Hi van morir 116 persones. Tots els ocupants de l’aparell. Ara Swiftair, que així s’anomena l’empresa, té intenció de presentar una proposta al Govern per poder operar aquest hivern des de l’aeròdrom urgellenc. De fet, ja havia anunciat l’estiu del 2015 la seva voluntat de volar des de la capital de l’Alt Urgell a Madrid i a Palma de Mallorca i el més calent es va quedar a l’aigüera. Ara pot passar el mateix: tot depèn que es pugui disposar de l’instrumental GPS que faciliti l’aproximació per aterrar. Si el mecanisme arriba a l’hora, el projecte podrà fructificar. Si no, s’esfumarà per sempre. Qui no marxarà és el president i conseller de la companyia basada a la capital d’Espanya, Salvador Moreno González-Aller. Com el seu germà José María, també lligat a Swiftair com a apoderat, van ser militars. De fet, la seva vocació primera per l’uniforme els ve de família: són parents de diversos alts càrrecs de l’Armada espanyola. Per part de pare i de mare. Fins a ministres franquistes a alts càrrecs de la casa militar del rei hi ha entre els seus ascendents. No era estrany que s’enrolessin a l’exèrcit. Van arribar a pilotar els ‘famosos’ caces ‘harrier’. Tots dos amaven més, suposadament, el pilotatge que la cosa militar o, com a mínim, tenien clar que en l’aviació civil es guanyarien millor la vida que en la militar. D’aquí que Salvador, l’avui president de Swiftair, s’obstinés en voler passar-se a Iberia. Els dos germans (i un altre company) van protagonitzar un sonat episodi a mitjans de la dècada del 1980 per poder passar-se al sector privat de l’aviació. Fins el Tribunal Suprem va ratificar una condemna inicialment dictada pel Tribunal Militar per abandonament del servei. I com que amb tot no se’n sortien, encara van recórrer a una darrera estratègia per poder deixar l’exèrcit. Les normes militars estableixen que els membres uniformats han de passar forçosament en situació de retir si militen en algun partit polític. Sense manies, els germans Moreno González-Aller es van afiliar a Alianza Popular i es va haver acabat el bròquil. Curiosament, la companyia que avui presideix Salvador Moreno es va crear el 1986. Swiftair, segons la seva informació corporativa, té actualment 400 treballadors i més de trenta aparells. I es ‘ven’ com a “líder del sector d’operadors aeris de càrrega i passatge, el negoci dels quals està enfocat a clients corporatius i operadors turístics, que s’encarreguen de gestionar les mercaderies i els bitllets dels clients finals”. En altres paraules, ells hi posen els avions però la comercialització del vol sol correspondre a altres companyies. Operen per a d’altres. Ho han fet molt sovint per a Air Europa. O per Spanair. I el 24 de juliol del 2014 van posar un McDonnell Douglas (MD80) al servei d’Air Algérie. Aquell aparell va desaparèixer durant una estona i al final es va descobrir que havia caigut a l’est de Mali. Hi viatjaven 116 persones de quinze nacionalitats diferents. Totes elles van morir, inclosos els sis membres espanyols de la tripulació que depenien directament de Swiftair. Just fa poques setmanes, la justícia francesa, país del qual eren molts dels ocupants morts en la tragèdia, ha imputat l’empresa espanyola per homicidi involuntari. Ho ha fet després que uns perits hagin conclòs que els pilots d’aquell avió havien rebut una formació inadequada. D’aquesta manera, la fiscalia francesa imputa a Swiftair l’homicidi no voluntari per imperícia, imprudència, desatenció, negligència i falta d’una obligació de prudència o de seguretat. És clar, però, que un aparell com aquell no pot volar des de l’aeroport d’Andorra-la Seu. Els avions que poden operar a l’aeròdrom urgellenc són una mica més petitons, que Swiftair també en té. La setmana que ve s’han de saber les característiques i els detalls de la seva proposta. De la proposta de la companyia que presideix l’expilot militar ‘rebel’. De ben segur que la idea és posar-hi els vols, els avions, i que sigui algun dels operadors turístics que porta cada hivern visitants al Principat qui s’encarregui de comercialitzar el producte. Un nou projecte, ara per ara, en l’aire. I mai millor dit. O potser no.

Comentaris

Trending