L'exministra Adellach, el psiquiatra Cabeza i l'exsecretària judicial Arias es perfilen per entrar a una cúpula judicial que podria seguir presidint Casadevall

L\'exministra Adellach, el psiquiatra Cabeza i l\'exsecretària judicial Arias es perfilen per entrar a una cúpula judicial que podria seguir presidint Casadevall
L\'exministra Adellach, el psiquiatra Cabeza i l\'exsecretària judicial Arias es perfilen per entrar a una cúpula judicial que podria seguir presidint Casadevall
  • Només la recentment nomenada Maria Carme Torres, triada pel cap de Govern, té garantida la continuïtat al Consell Superior de la Justícia; Josep Maria Cairat i Jordi Visent no poden renovar
  • Contra allò que semblava degut al transcurs del mandat i la pèrdua de confiança, l'actual màxim responsable de l'ens, que ha sabut teixir tot un seguit de bones connexions, podria ser reelegit pel síndic
  • La jurista Clàudia Arias serà la representant dels batlles i magistrats davant la falta d'oponents; no genera ni especials simpaties ni cap recel, però Casadevall s'ha cuidat d'aplanar-li el camí
  • La Mitra està decidida en convertir en la seva delegada a l'organisme judicial l'extitular de Medi Ambient i exconsellera general Olga Adellach, que rellevaria l'esmentat Visent
  • Antoni Aleix, actual vicepresident de l'òrgan, s'hauria autodescartat per continuar i el Copríncep francès tindria sobre la taula la proposta del metge forense especialista en psiquiatria Joan Cabeza
L’exministra i exconsellera general Olga Adellach, el psiquiatra Joan Cabeza i l’advocada i exsecretària judicial Clàudia Arias es perfilen com els tres nous membres d’un futur Consell Superior de la Justícia que, contra tot pronòstic, podria continuar presidint Enric Casadevall. L’únic clar del tot és que la recentment nomenada Maria Carme Torres, recentment nomenada en substitució del malaurat Jaume Sansa, és l’única dels actuals membres de l’ens rector de l’administració de Justícia andorrana que té la cadira assegurada. La resta clouen mandat al tomb del mes d’octubre. I en el cas de l’actual secretari, Jordi Visent, i del representant dels batlles i magistrats, Josep Maria Cairat, no poden ser renovats ja que han esgotat els dos mandats de sis anys que com a màxim permet la legislació. El Consell Superior de la Justícia està integrat per cinc persones que necessàriament han de ser nacionals andorrans majors d’edat i que han de tenir coneixements de la legislació i el Dret del Principat. Que no vol dir que n’hagin de tenir una formació específica en la matèria. I no és compatible el càrrec amb l’exercici actiu del Dret. Cada membre és nomenat pels representants dels diferents grans poders institucionals. Això és el síndic general en representació del legislatiu, que designa qui serà president de l’organisme; el cap de Govern en nom de l’executiu; el Copríncep francès i l’episcopal com a cap d’Estat; i els batlles i magistrats a partir d’una votació que, enguany, ha estat convocada per al 28 de setembre entre les 17 i les 19 hores a la sala d’audiències número 5 de la seu de la Justícia. Actualment el poder judicial el presideix l’exministre de diverses carteres, expresident de la CASS i excònsol de Canillo Enric Casadevall. Acaba mandat però podria repetir. Inicialment, tot semblava indicar que no seria renovat. Durant el mandat, iniciat el 2011 (va abandonar el consolat per poder saltar a la cadira judicial), ha tingut diverses desavinences amb el poder polític i també un sector de la judicatura s’ha sentit maltractat per algunes de les seves actuacions. De fet, hi va haver un parell de moments que va estar a un pas de ser fulminat. Però Casadevall és gat vell. I quan semblava que ni Toni Martí ni Vicenç Mateu, que és qui formalment l’hauria de renovar, no hi tenien depositada cap confiança, sembla que la truita comença a tombar-se. Casadevall està teixint aliances prou significatives. I les fonts consultades el situen, avui, més a prop de la renovació que no pas al contrari. Encara hi ha un cert camí per fer. Però els números de la rifa guanyadora estan força donats i l’actual president del Consell Superior està més a prop de poder continuar veient el desenvolupament de la nova seu de la Justícia, la seva gran obra, que no pas al contrari. El màxim responsable de la cúpula judicial té bones connexions tant amb la presidència de la Batllia -que no vol dir, ni molt menys, amb tots els batlles, ben al contrari- com amb diversos membres del Tribunal Superior. En aquest marc, Casadevall estaria promovent una persona afí com a representant dels batlles i els magistrats. Es tracta de l’encampadana Clàudia Arias, exsecretària judicial que encara avui està donada d’alta com a membre del Col·legi d’Advocats i que ha exercit com a tal en un despatx de la capital malgrat que ara no sia aquesta, segons les fonts, la seva principal dedicació. Amb Arias, Casadevall voldria mirar de tenir una persona propera dins la cúpula judicial si ell se’n queda finalment fora i una aliada si hi continua. La jurista agafaria el relleu de Josep Maria Cairat, que complirà el seu segon mandat en l’ens, el primer per designació del cap de Govern (llavors Albert Pintat) i el darrer en representació dels batlles i els magistrats. Arias no té ni de bon tros el suport de tots aquells que podran emetre el vot, però no hi ha cap altre candidat i el termini per presentar candidatures, en aquest cas, ja s’ha tancat. A la majoria de magistrats ja els va bé. I, sobretot, a la immensa majoria, batlles inclosos, sempre els fa molta mandra això d’haver de buscar algú que els representi. Els dos darrers escollits eren sempre família d’alguns dels electors: Maria Teresa Armengol, sogra de Pere Pastor; Josep Maria Cairat, tiet de Canòlic Mingorance. Una altra encampadana, en aquest cas Maria Carme Torres, és l’única que segur que continua dins la cúpula judicial. Va prometre el càrrec fa poques setmanes després de ser designada pel cap de Govern, Toni Martí, en substitució del difunt Jaume Sansa. Els nomenaments són per sis anys amb independència del temps que li quedés en el càrrec a la persona que es relleva. Per tant, Torres, també llicenciada en Dret i exsecretària judicial, podrà mantenir-se al càrrec fins a mitjan 2023, que és quan se li esgotarà el mandat. Qui ha acabat el seu temps, ja s’ha dit, és Jordi Visent. L’empresari, exministre i format en Dret, ha estat el representant de la Mitra els darrers dotze anys. Ja no pot renovar. Tot apunta que serà una altra exresponsable ministerial, en aquest cas formada en Economia, qui n’agafarà el relleu. El serveis del Copríncep episcopal tenen decidit (i compromès, segons les fonts) que sia l’ordinenca Olga Adellach la seva delegada al Consell Superior de la Justícia. També certs sectors de l’entorn de batlles i magistrats havien pensat en qui va ser consellera general de DA la legislatura passada. Adellach, tot i la seva joventut, té una dilatada trajectòria política legislativa i experiència en òrgans de gestió administrativa. Finalment, un altre encarregat de designar candidat és el Copríncep francès. Aquest darrer mandat el seu representant al Consell Superior de la Justícia ha estat un home també amb coneixement jurídics i que durant moltíssims anys va dirigir el cos de policia. Antoni Aleix acabarà el mandat sent durant uns mesos el vicepresident de l’ens i durant la majoria del temps actuant com a secretari del mateix. Aleix ha treballat colze amb colze amb Casadevall però, segons les fonts consultades, s’hauria autodescartat per a la renovació després d’un mandat que no ha estat gens fàcil. Per a rellevar-lo, segons els consultats, els serveis del cap d’Estat gal haurien pensat en el perfil que esdevindria més ‘diferent’ de tots els esmentats si al final els pronòstics es compleixen. Damunt la taula hi hauria el nom del psiquiatra forense Joan Cabeza. Un home que, justament per la seva tasca de pèrit forense, té una assídua relació amb els organismes judicials. Per tant, Enric Casadevall, Olga Adellach, Clàudia Arias i Joan Cabeza, més la segura Maria Carme Torres, són els noms més ben posicionats per integrar el Consell Superior de la Justícia a partir de final d’any. Sense dubte suposaria la feminització d’un ens on hi ha hagut poquíssimes dones. De fet, tan sols una, l’esmentada Maria Teresa Armengol entre el 2005 i el 2011. Encara queden unes setmanes perquè alguns dels triadors escullin. Però el ball de noms no es preveu que doni gaire joc més.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.