L’exempleat de BPA que acusa Miquel ‘post mortem’ va declarar a la Batllia quinze dies abans de morir i no en va dir res

L’exempleat de BPA que acusa Miquel ‘post mortem’ va declarar a la Batllia quinze dies abans de morir i no en va dir res
L’exempleat de BPA que acusa Miquel ‘post mortem’ va declarar a la Batllia quinze dies abans de morir i no en va dir res

L’exempleat de Banca Privada d’Andorra (BPA) Josep Maria Escuer Saura va citar la notària Rosa Maria Ferrandiz al seu domicili d’Anyós una setmana abans de morir per protocol·laritzar una manifestació en què feia greus acusacions contra l’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel. Unes acusacions -Miquel hauria proposat compensar Escuer i familiars seus si assumia la responsabilitat “de tot el que havia passat al banc”- que malgrat la seva presumpta gravetat no va explicar mai a la Batllia. I això que una setmana abans d’explicar-les a la notària i quinze dies abans de morir, l’extreballador de BPA i també d’Andbank va comparèixer davant la instructora especialitzada en delictes econòmics Canòlic Mingorance per fer una nova declaració en el marc de la investigació del ‘cas BPA’.

Escuer estava encausat en el marc de la causa judicial instruïda a la Batllia arran de la nota del FinCEN. Se l’investigava per haver presumptament participat en nombroses compensacions dineràries amb l’empresari espanyol Rafael Pallardó de protagonista. Segons consta en el sumari del ‘cas BPA’, el bancari que feia temps que lluitava contra una greu malaltia que no va poder superar era un dels gestors a qui la Batllia atribuïa més operacions de caixa. Escuer havia tingut una estreta relació amb Pallardó, uns vincles que va mantenir quan després d’unes discrepàncies notables amb la direcció de BPA va deixar -vers el 2010- aquesta entitat i es va incorporar, com altres gestors, a Andbank. També en aquesta segona entitat va mantenir obertes diferències i plets laborals que s’haurien resolt fa poc temps.

L’extreballador de BPA va ser citat a la Batllia per ordre de Mingorance l’11 d’abril passat. La responsable judicial, coneixedora de l’estat de salut d’Escuer, volia enregistrar una nova declaració per tal que quan la causa arribi a judici s’hagués pres el testimoni del bancari amb garanties suficients. A aquella declaració hi van poder ser presents, si ho van considerar oportú, les altres parts implicades per saber de primera mà el testimoni de l’encausat lauredià. No era la primera vegada que Escuer acudia a la seu judicial per respondre a la batlle en el marc del ‘cas BPA’. 

Ho havia fet el juliol del 2015. I alguns dubtes li va plantejar l’estat del declarant a la instructora, que va sol·licitar (justament el dia 22 d’aquell mes) que se li fes una pericial forense per determinar si l’home estava en els seus cabals. El treball psiquiàtric va determinar llavors que sí, que estava en plenes facultats. Però ni el juliol ni ara, a principi d’abril, Escuer no va dir res a la batlle de les ‘ofertes’ que suposadament li hauria fet l’exconseller delegat de BPA entre els darrers dies del 2014 i els primers del 2015.

Encara no tres setmanes després de la mort del lauredià afincat ara a Anyós, l’únic fill d’Escuer, Gerard, va aportar a la Batllia la manifestació feta davant la notària Ferrandiz i dos telèfons mòbils amb sengles pins per poder-hi tenir accés. El fill de l’exempleat de BPA i Andbank complia així una de les últimes voluntats del seu pare. Ja que com recull la pròpia manifestació, Escuer va deixar escrit que confiava que el seu hereu Gerard o qui era la seva companya sentimental després d’enviudar posessin en mans de la Batllia, en concret de Canòlic Mingorance, o del fiscal aquella documentació.

La manifestació 

L’existència de la manifestació notarial l’ha revelat aquest divendres el digital ara.ad. Diversos mitjans i blocs informatius, com ara l’Altaveu, han tingut accés avui al document una vegada s’ha incorporat al sumari. En aquest document signat el 18 d’abril, Escuer manté que durant un sopar celebrat el 18 de desembre del 2014 Miquel li hauria ofert “un treball pel meu fill a BPA de per vida, que el meu germà continuaria al banc amb millorades condicions” i que ell rebria una compensació econòmica a acordar en una següent trobada.

Segons Escuer i sempre segons una manifestació notarial de la qual mai no es podrà fer la prova contradictòria, el conseller delegat de BPA estaria “molt preocupat per tot el que s’havia fet al banc i el que podia passar”. Miquel hauria insinuat a l’exempleat -a qui havia retret en diverses ocasions mentre van coincidir en la mateixa empresa algunes de les seves actuacions, una situació que va acabar derivant en la sortida d’Escuer de BPA- que temia acabar a la presó.

La segona trobada s’hauria fet en un despatx d’advocats de Barcelona. Però com l’Altaveu ha pogut corroborar, la manifestació feta per Escuer conté, com a mínim, nombrosos errors. Per exemple, davant el notari l’ara desaparegut bancari assegura que va estar al bufet Roca i Junyent, una circumstància que mai no es va donar. Escuer explica a la notària que malgrat que estava decidit a no acceptar cap proposta, va acceptar desplaçar-se a Barcelona on estaria acompanyat pel seu advocat -i no pel de Joan Pau Miquel com erròniament, com a mínim, va tornar a manifestar- per saber suposadament fins on estava disposada a arribar l’altra part.

“Jo tenia que assumir totes les operacions delicades i qüestionades que havia fet el senyor Joan Pau Miquel i ell quedava exempt de responsabilitat”, manté la declaració notarial tot i que aquell 2015 ja feia anys que Escuer era fora del banc i tot i tenir-hi certes responsabilitats, mai no havia arribat a les línies d’alta direcció. En la manifestació notarial l’extreballador bancari diu que “després em varen proposar una nova reunió però ja no es va fer res més. Car varen comprendre (i així els hi vaig fer saber) que jo no podia acceptar, pel meu nom i el del meu fill, al que vaig informar de tot”.

Justament, dijous, una vegada aportat el document, la batlle va prendre declaració a Gerard Escuer. El jove, de 23 anys, explica el que li hauria dit el seu pare, assegura que ell també hauria estat el primer en manifestar-li que no podia acceptar de cap manera el que suposadament se li hauria proposat i després de descriure algunes reunions en les quals presumptament l’hereu també hauria estat present autoritza la batlle a practicar tants controls de comunicacions com siguin necessaris als dos telèfons mòbils aportats i a dues línies fixes de telefonia el número de les quals també esmenta. La declaració del noi conté diverses contradiccions i omissions.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.