L’exdirector econòmic i de recursos generals del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Quirze Font, ha presentat una demanda laboral per acomiadament improcedent contra la parapública, que el va despatxar el 17 de gener enmig d’una forta polèmica per les nombroses anomalies com a mínim administratives que l’executiu hospitalari hauria protagonitzat. De fet, el cas és des de fa mesos en mans de la fiscalia, que per ara no s’ha pronunciat al respecte. El comiat de Font, que va ser tramitat com a no causal, va costar a la caixa pública 85.748 euros.
L’economista va marxar del SAAS -per segona vegada, a final dels anys de la dècada de 1990 ja va deixar l’organisme públic que gestiona bona part de la sanitat i els recursos mèdics del país- traient foc pels queixals i enmig d’una forta tempesta política. Tot i ser indemnitzat, Font entén que no se’l va acomiadar degudament. D’aquí que hagi formalitzat la demanda davant la Batllia. L’antic director econòmic de l’hospital considera que les explicacions explicitades en la carta de comiat no reuneixen les condicions formals degudes, que tampoc no queda clar quin és el motiu de l’acomiadament i, a més a més, Font, segons diverses fonts, no estaria d’acord amb la quantitat indemnitzatòria percebuda.
El cost exacte d’acomiadar el gestor sanitari l’ha fet públic el Govern a través del Butlletí del Consell General que publica aquest dijous la resposta a una pregunta formulada fa mesos, abans fins i tot de la sortida de Font de la cúpula del SAAS, per la consellera general liberal Carine Montaner. Annexat a la resposta, el Govern ha fet arribar un parell de documents. Un, l’autorització de la despesa que suposa acomiadar Font i que sol·licita el director general de la parapública, Josep Maria Piqué.
En aquest document s’hi explica que l’import total de la despesa és de 85.748,45 euros i que es finançarà a través de la dotzena part del pressupost prorrogat de l’exercici 2016. Són aquests detalls formalismes tècnics. També s’adjunta en la resposta parlamentària l’informe que el ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, va assegurar que avalava el fet que malgrat els dubtes que generava l’actuació de Quirze Font, se l’havia d’indemnitzar perquè no hi havia causa per fer-ho d’una altra manera.
De les paraules pronunciades al seu dia per Álvarez, semblava deduir-se que hi havia un elaborat informe jurídic, fins i tot més d’un (respecte de les anomalies i irregularitats que hauria suposadament comès o ajudat a cometre el director econòmic del SAAS es van encomanar fins a tres estudis diferents), que justificaven que de cap de les maneres es podia fer fora de forma causal Quirze Font. La realitat és ben diferent. Es tracta, amb tots els respectes, d’una trista nota jurídica de tot just un full signada per l’advocat que habitualment assessora el SAAS, Joan Miquel Casajuana.
En aquesta nota jurídica s’analitzen les conclusions d’un expedient incoat pel Govern en relació a les possibles faltes laborals comeses per Font en vista a apreciar una sanció d’acomiadament causal. La conclusió genèrica de l’advocat és que tot allò que podria suposar una falta laboral que portés a un acomiadament causal hauria prescrit i, per tant, no podria ser objecte de sanció.
Es parla d’un “possible menyscapte o dany en l’erari públic” concret i, també, d’infraccions administratives en altres tres contractacions “produïdes durant l’any 2014”. El menyscapte que es detalla amb pèls i senyals és relacionat amb la compra d’una ambulància. El SAAS va adquirir el vehicle -Peugeot Boxer- sense fer cap mena de peritatge. En va pagar 55.000 euros. Posteriorment, i en el marc de la instrucció de l’expedient, es va sol·licitar un peritatge sobre el cost que tindria l’ambulància i el va situar en 23.813,57 euros, 31.186,43 menys del que realment va pagar el SAAS.
El jurista reconeix que el fet de no haver actuat diligentment i no haver sol·licitat l’informe pericial “es podria considerar una falta laboral” però que, com també esmenta per al cas de les altres tres infraccions administratives, “l’article 107 del Codi de relacions labora estableix que les faltes laborals, en tots els casos, prescriuen als sis mesos des de que s’han comès”. Per tant, havent estat comeses totes les suposades faltes durant el 2014, no n’hi ha cap que sigui perseguible. Sancionable. Totes estan prescrites. I, en conseqüència i en virtut d’aquest informe-nota, es va concloure que no hi havia més remei que acomiadar el director econòmic però indemnitzant-lo. Ara, però, l’afectat considera que la compensació no es va calcular adequadament. Que no va percebre allò que creu que li tocava.
Comentaris