Un mes i mig després de les eleccions i de protagonitzar la principal sorpresa dels comicis comunals, Laurèdia en Comú no acaba d’arrencar. No pas per l’activitat comunal -els cònsols i consellers es van posant al seu lloc; l’ambient de treball segons fonts laborals és bo-. El problema, les dificultats, són internes. De fet, tanta barreja era previsible que costés de mesclar bé. Els darrers dies, una part dels components d’aquest grup que agrupa des de militants de Demòcrates per Andorra (DA) fins a gent del Partit Socialdemòcrata (PS) i Socialdemocràcia i Progrés (SDP) passant per independents o exSegle 21, han mostrat el seu neguit per dues qüestions cabdals: una la possibilitat que es pugui deixar fora de les societats parapúbliques els representants de la minoria. L’altra, que no s’acaba d’articular la plataforma com a grup polític i una part dels simpatitzants se senten menystinguts.
Per ara, la majoria comunal capitanejada per Josep Miquel Vila i Julià Call no ha inclòs en cap consell d’administració de les societats anònimes que controla el comú representació de la minoria. Això no ha agradat una part del grup. D’entrada, perquè consideren que és una qüestió que s’hauria d’haver debatut en grup i no s’ha fet. Aquest és un altre neguit: d’ençà de l’inici del mandat ara fa tot just un mes la plataforma no ha mantingut cap trobada i això neguiteja una part dels simpatitzants que no tenen representació institucional. De sortida, el problema que s’hi veu, segons que han explicat fonts de la formació, és que deixar fora de les parapúbliques la minoria comunal “voldria dir quedar l’altura dels darrers responsables comunals, dels cònsols Gil i Torrentallé, que ja hem vist quina feina van fer”. Més encara, alguns dels actuals membres de Laurèdia en Comú han recordat als seus companys que amb Josep Pintat al capdavant del comú lauredià, l’oposició sí que va poder participar dels organismes de dret privat però control públic.
L’altra gran pota de la divergència interna és l’estructuració de la plataforma. Alguns dels membres més actius del grup que no han accedit a la corporació o ja ni tan sols no anaven a la llista encara que sí que la van impulsar des del primer dia consideren que els càrrecs electes estan treballant i prenent decisions excessivament en solitari. I que volen un treball més col·legiat o, com a mínim, tenir una ‘quota de poder’ major de la que tenen fins ara. ¿Què vol dir això? Una part de la formació creu que és necessari articular ja els òrgans de govern del partit per tal que els electes es puguin concentrar a la tasca comunal i la resta puguin impulsar el partit, donar suport a la majoria, però també marcar un perfil propi, no tan institucional i sí més polític. I com que aquesta articulació no s’ha donat, hi ha alguns dels membres més actius que comencen a mostrar-se molestos. També perquè creuen que la confecció dels estatuts s’està gestant de forma molt poc col·lectiva.
Cert que aquells que se senten molestos amb la manera de fer són els que més soroll fan i els que ja els sembla bé com s’està plantejant tot plegat es mantenen en silenci. Entre aquests segons, hi ha unanimitat en demanar temps perquè aquelles persones que han assumit responsabilitats institucionals es puguin situar i, sobretot, avaluar el terreny, vist que la situació no és fàcil. Entre els primers, tampoc no acaba d’agradar que s’hagin mantingut tots els càrrecs de confiança tot i ser alguns d’ells clarament aliats dels governs comunals d’Unió Laurediana.
Comentaris