L'estació nacional i tremolosa d'autobusos

L\'estació nacional i tremolosa d\'autobusos
L\'estació nacional i tremolosa d\'autobusos

De tant minimalista com és, per dir-ho d’alguna manera, la nova estació nacional d’autobusos és mínima. Fins i tot fràgil. La fragilitat d’un edifici construït sobre una plataforma que cobreix parcialment al riu queda ben evident quan passa un camió d’unes certes dimensions i pes. Quan el vehicle -si és articulat i va carregat encara millor- afronta la rotonda que hi ha al peu del carrer Vilanova la nova estació d’autobusos tremola. I tremola de valent. Sense usuaris com està ara, el pas del camió es nota. I de quina manera. La plataforma sembla com si en qualsevol moment es volgués doblegar. Però és l’equipament que és. I que entrarà en servei el divendres que ve malgrat que no s’inaugurarà formalment fins al dia 4 de maig, és a dir, d’aquí dues setmanes justes.

L’equipament s’obrirà amb molt retard. El Govern ni de lluny va deixar l’obra tal i com ho havia promès a la concessionària, que ha hagut d’assumir treballs que inicialment no li pertocaven. Ara ja està pràcticament apunt. Però es tracta d’una infraestructura pobra. Fins al punt que, segons fonts coneixedores dels treballs que s’han estat fent els darrers temps, es va demanar la possibilitat de fer alguns petits retocs en el projecte per poder guanyar espai per crear un bar dins de l’estació la resposta va ser que no. La plataforma que cobreix el riu i sobre la qual està bastida l’estació no pot suportar més pes del que hi ha. Del calculat de manera minimalista. És el que hi ha. I així, l’estació no tindrà ni bar -un parell de màquines expenedores de begudes i d’alguns productes per menjar- ni tampoc s’ha previst cap aparcament-aparcament. L’actual instal·lació, de caràcter privat, simple i trista si es vol, també, tenia pegats una bar-restaurant i l’aparcament del Parc Central. Tot això passarà a millor vida malgrat que durant un temps es compatibilitzaran les dues infraestructures per acostumar els usuaris. Els viatgers.

L’estació no és més que ‘quatre’ ‘caixes’ de fusta -pintades de taronja- que són les que aixopluguen ja sia els lavabos, ja sia l’espai per a la direcció, que haurà d’acollir també el vigilant de seguretat, o ja siguin les taquilles, que permetran expedir tiquets tant pel cantó intern com per l’extern. Cadascuna de les taquilles donarà servei a un determinat grup d’empreses, partint de la base que Nadal i Novatel havien d’estar separades. Elles sabran el perquè. També entre les companyies acabaran decidint, acordant i establint els costos que escaigui en relació al personal que hagin de tenir (o no) servint els bitllets. Unes cadires en l’espai central de l’estació, just a tocar les màquines de ‘vending’ és tot el que hi ha de més. I en breu, potser, un caixer automàtic amagat en un racó i que es veurà, potser, més des de fora que des de dins. Potser és per garantir la privacitat d’aquells que vagin a treure diners. Tot potser. Com que en un país on hi fa fred i rep un bon nombre de viatgers a l’hivern l’estació nacional d’autobusos no sigui tota coberta i, a més, es construeixi sobre el riu, amb la humitat que aquest genera.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.