L’estació d’autobusos ‘low cost’ dóna senyals de vida (o sia, problemes ‘al canto’)

L’estació d’autobusos, lloc de sortida dels vehicles cap a Barcelona o Tolosa.
L’estació d’autobusos, lloc de sortida dels vehicles cap a Barcelona o Tolosa.
  • En dies de pluja intensa, la nova instal·lació presenta goteres i el mal acabat de les juntes dels vidres permet que hi entri aigua, també
  • Als encarregats del manteniment de l’equipament també els dóna molt mal de cap el terra de l’edifici, que es ratlla amb molta facilitat
  • El Govern posa en marxa els treballs per habilitar dos places perquè hi puguin estacionar puntualment vehicles que vagin a deixar o recollir passatgers
Mentre s’adoba l’espai per adequar dues places perquè serveis públics o acompanyants puguin deixar i carregar passatgers a l’estació d’autobusos, la instal·lació, ja amb unes quantes setmanes -i alguns, pocs, mesos- a l’esquena comença a evidenciar tot un seguit de deficiències. Les ‘normals’ en una infraestructura improvisada i de segona. Els usuaris habituals no hi troben cap gràcia, a la instal·lació, encara que miren de restar transcendència als problemes de funcionalitat o a la fredor de l’edifici. A més, per a molts, queda massa allunyada de tot arreu. Però vaja, és el que hi ha. I el que hi ha és un equipament on quan hi plou una mica amb intensitat pateix de molts mals. Aquest dilluns es va poder comprovar. Goteres i més. Perquè els vidres de la instal·lació no estan prou ben ‘precintats’ i fins i tot entre les juntes es cola aigua. Qui va triar el terra, afirmen els entesos i els que no ho són tant, tampoc no va encertar del tot. El material en qüestió es ratlla amb certa facilitat i l’estació, si es mira a terra i no endavant, sembla que té més temps que els pocs mesos que fa que és operativa. Aquestes deficiències són més complexes, que tampoc massa en el cas de les goteres i de les juntes dels vidres per les quals s’escola aigua, que no pas el mal funcionament de les portes automàtiques. La del cantó de l’avinguda Tarragona no va a l’hora. Sort encara que, habitualment, és la que menys funciona. Sort encara que la instal·lació de ben segur que deu estar en garantia i el Govern no tindrà cap problema en reclamar la reparació a cost zero. Com zero euros li costa a l’executiu, a Andorra Turisme o a qui sigui l’atenció turística a l’estació. La instal·lació a tot estirar ofereix uns expositors amb quatre fulletons, amb alguns tríptics. I són els vigilants de seguretat els que s’encarreguen de tenir-los al dia en quantitat i en qualitat. El que sí que haurà d’abonar el Govern serà el cost d’adequar les dues places a tocar de l’entrada pel carreró interior, just sobre una vorera ben ampla -i que deixarà de ser-ho- que feia xamfrà amb el carrer Vilanova. En aquell punt -el tancat del qual va agafar per sorpresa fins i tot la direcció de l’estació, que no estava alertada de la qüestió- s’hi habilitarà l’espai perquè almenys un parell de cotxes hi puguin aturar-se degudament quan vagin a deixar o a recollir passatgers. Mentrestant, la resta podran continuar estacionant damunt la vorera o on s’escaigui. Això tot gaudint en molts trams del dia de les magnífiques vistes d’una bona col·lecció de camions recol·lectos d’escombraries. I això també està, asseguren les fonts, en vies de solució. Quan se solucionarà del tot és una altra cosa.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.