L’estació d’autobusos ‘low cost’ dóna senyals de vida (o sia, problemes ‘al canto’)

Comentaris

L’estació d’autobusos, lloc de sortida dels vehicles cap a Barcelona o Tolosa.
L’estació d’autobusos, lloc de sortida dels vehicles cap a Barcelona o Tolosa.
  • En dies de pluja intensa, la nova instal·lació presenta goteres i el mal acabat de les juntes dels vidres permet que hi entri aigua, també
  • Als encarregats del manteniment de l’equipament també els dóna molt mal de cap el terra de l’edifici, que es ratlla amb molta facilitat
  • El Govern posa en marxa els treballs per habilitar dos places perquè hi puguin estacionar puntualment vehicles que vagin a deixar o recollir passatgers
Mentre s’adoba l’espai per adequar dues places perquè serveis públics o acompanyants puguin deixar i carregar passatgers a l’estació d’autobusos, la instal·lació, ja amb unes quantes setmanes -i alguns, pocs, mesos- a l’esquena comença a evidenciar tot un seguit de deficiències. Les ‘normals’ en una infraestructura improvisada i de segona. Els usuaris habituals no hi troben cap gràcia, a la instal·lació, encara que miren de restar transcendència als problemes de funcionalitat o a la fredor de l’edifici. A més, per a molts, queda massa allunyada de tot arreu. Però vaja, és el que hi ha. I el que hi ha és un equipament on quan hi plou una mica amb intensitat pateix de molts mals. Aquest dilluns es va poder comprovar. Goteres i més. Perquè els vidres de la instal·lació no estan prou ben ‘precintats’ i fins i tot entre les juntes es cola aigua. Qui va triar el terra, afirmen els entesos i els que no ho són tant, tampoc no va encertar del tot. El material en qüestió es ratlla amb certa facilitat i l’estació, si es mira a terra i no endavant, sembla que té més temps que els pocs mesos que fa que és operativa. Aquestes deficiències són més complexes, que tampoc massa en el cas de les goteres i de les juntes dels vidres per les quals s’escola aigua, que no pas el mal funcionament de les portes automàtiques. La del cantó de l’avinguda Tarragona no va a l’hora. Sort encara que, habitualment, és la que menys funciona. Sort encara que la instal·lació de ben segur que deu estar en garantia i el Govern no tindrà cap problema en reclamar la reparació a cost zero. Com zero euros li costa a l’executiu, a Andorra Turisme o a qui sigui l’atenció turística a l’estació. La instal·lació a tot estirar ofereix uns expositors amb quatre fulletons, amb alguns tríptics. I són els vigilants de seguretat els que s’encarreguen de tenir-los al dia en quantitat i en qualitat. El que sí que haurà d’abonar el Govern serà el cost d’adequar les dues places a tocar de l’entrada pel carreró interior, just sobre una vorera ben ampla -i que deixarà de ser-ho- que feia xamfrà amb el carrer Vilanova. En aquell punt -el tancat del qual va agafar per sorpresa fins i tot la direcció de l’estació, que no estava alertada de la qüestió- s’hi habilitarà l’espai perquè almenys un parell de cotxes hi puguin aturar-se degudament quan vagin a deixar o a recollir passatgers. Mentrestant, la resta podran continuar estacionant damunt la vorera o on s’escaigui. Això tot gaudint en molts trams del dia de les magnífiques vistes d’una bona col·lecció de camions recol·lectos d’escombraries. I això també està, asseguren les fonts, en vies de solució. Quan se solucionarà del tot és una altra cosa.

Comentaris

Trending