Les xarxes socials s’han convertit en un bon termòmetre de la situació –i principalment dels problemes que pateixen- molts dels treballadors estrangers que han arribat a Andorra per intentar treballar durant la temporada d’hivern. Especialment els grups del Facebook, que s’han convertit en una mena de calaix de sastre tant per buscar consells o assessoraments sobre els tràmits burocràtics quan no directament per buscar feina o allotjament. En alguns casos, però, també es detecta com són molts els qui, farts de no trobar feina, opten finalment per deixar el país.
Entre els posts més habituals hi ha aquells vinculats a l’habitatge. Principalment, de dos tipus. Uns, els més nombrosos, de gent que busca, directament, això: un lloc on viure. De fet, millor dit, un lloc on dormir. No són pocs els missatges on bàsicament es demana un llit o un sofà llit on poder-s’hi estar. Així de clar s’expressa Tomàs Pacheco: “Hola gent, busco un sofà llit, habitació, un matalàs, el que sigui per mi i per un amic”.
L’altra cara de la moneda és la gent que ofereix allotjament. En molts casos no es parla de pis sinó directament, de lloc o dormir. De llits o sofà llits. Fins i tot, en alguns casos, compartits. Això succeeix amb un dels missatges de Seba Diácono, que explica que hi ha un “estudi per a 4 persones” al Tarter que comparteix actualment amb tres noies. Ell, però, ha de marxar i, per tant, “tenim un sofà llit de tres places a compartir amb una de les noies”. Demana “únicament el mes corrent, el dipòsit” mentre que assegura “la comissió de la immobiliària queda a càrrec meu”.
I és que els anuncis als diferents grups també revelen una altra crua realitat: són molts els estrangers que, tot i l’esforç econòmic realitzat per venir, no han tingut sort i no troben feina. I, per tant, acaben marxant alliberant el pis on s’allotjaven. En aquests casos, els companys que es queden perquè sí que tenen treball han de buscar urgentment algú que pugui compartir les despeses elevades del lloguer, que arriben a ser realment excessius ni que sigui tot just per a un estudi. De fet, Altaveu ha pogut saber de casos on en petits apartaments d’un sol espai, hi viuen tres o quatre persones.
Alguns no tenen problemes en explicar la complicada situació que viuen. És el cas de Matías Pastoriza, que recorda que “estic a Andorra des de mitjans d’octubre sense aconseguir res i m’he quedat sense diners”. Afirma que “segueixo buscant alguna feina per quedar-m’hi” però que es queda sense lloc on dormir i que “no puc sortir d’Andora perquè m’he quedat sense dies a l’espai Schenguen”. Ha de romandre al país fins al dia 20 per poder renovar els dies i demana “ajuda i difusió”.
Amb les ofertes i demandes de llocs de feina passa quelcom similar. La majoria de missatges són de gent que en busca, ni que sigui per fer algunes hores extra. També hi ha, però, gent que informa de llocs que estan disposats a contractar treballadors. Ara bé, molts d’ells amb una condició indispensable que, justament, molts dels estrangers que estan en situació de recerca no compleixen: tenir la targeta verda. És a dir, permís de treball, encara que sigui de temporada. Queda clar que moltes empreses intenten estalviar-se en la mesura del possible el cost de la tramitació de la quota.
Un simple repàs als grups evidencia que són molts els temporers per a qui l’aventura de venir a Andorra no els ha sortit com esperaven. Alguns ja opten per marxar; d’altres intenten esgotar la seva estada al màxim confiant en trobar sobre la botzina una feina que els permeti salvar la temporada. En tot cas, queda clar que no són pocs els qui viuen situacions, com a mínim, poc agradables.
Comentaris