Les obres barates surten cares o l’increment de preus dels treballs adjudicats al germà del conseller

Comentaris

Les obres barates surten cares o l’increment de preus dels treballs adjudicats al germà del conseller
Les obres barates surten cares o l’increment de preus dels treballs adjudicats al germà del conseller
  • El comú d’Andorra la Vella aprova un contracte directe complementari per imprevistos sorgits en una obra adjudicada a Treballs Públics Comesa, lligada al titular d’Urbanisme
  • La llei de contractació pública permet donar directament a l’adjudicatari principal els treballs no previsibles el cost dels quals no passin el 20% de l’adjudicació inicial: en aquest cas es queda al 19,49% 
  • Es tracta de la primera fase de la construcció de la xarxa separativa de recollida d’aigües als carrers de la Creu Grossa, Closes de Guillemó i Bisbe Iglesias atorgada a l’inici per 237.450 euros
  • El suplement posterior, de 46.286 euros, torna a causar indignació atès que no és la primera vegada que Comesa guanya per ser l’oferta inicialment més baixa i després s’hi fan addendes
El comú d’Andorra la Vella s’està començant a acostumar a haver de modificar a l’alça el cost de les obres. No és que sigui del tot inhabitual en l’administració. Però el fet que moltes de les obres adjudicades per la corporació de la capital a l’empresa del germà del conseller d’Urbanisme acabin amb addendes contractuals o amb increments per imprevistos que queden a tocar el límit màxim del que permet la llei està causant una elevada indignació. Fora de la corporació, entre altres constructors que veuen com en molts casos s’adjudiquen obres a Treballs Públics Comesa perquè presenta l’oferta, per poc, més barata. Però amb els increments posteriors ja deixa de ser-ho. I dins de la corporació, com més va més està incomodant aquesta situació. L’últim capítol es viu aquest divendres, quan el comú donarà per bo l’ampliació del contracte de l’adjudicació de les obres de la primera fase per construir la xarxa separativa de recollida d’aigües als carrers de la Creu Grossa, Closes de Guillemó i Bisbe Iglesias. Els treballs es van encarregar, el setembre, a Comesa, la constructora lligada al familiar del conseller Josep Anton Cortés, per un pressupost de 237.449,89 euros. Després dels informes presentats formalment fa pocs dies per la direcció facultativa de l’obra i el cap d’àrea de serveis públics, s’acabarà aprovant una modificació a l’alça del preu del projecte per un valor de 46.286,31 euros més. La intervenció comunal no pot fer res més que autoritzar l’increment. La llei de contractació pública estableix que si sorgeixen imprevistos d’ineludible compliment, aquests es poden adjudicar per la via directa a la mateixa empresa que ha estat executant els treballs. Això sí, el valor de les obres complementàries no pot superar el 20% del total de l’adjudicació principal. En aquest cas, curiosament o no, l’increment que es donarà per bo, els esmentats 46.286,31 euros, suposen, per dir-ho així, una desviació del 19,49%. És a dir, curiosament o no, els imprevistos queden a poc més de 1.100 euros del màxim que estableix la llei. Si els treballs complementaris haguessin costat 50.000 euros, per posar un exemple, s’hauria hagut de fer un nou concurs. Evidentment, no ha calgut. Tant la direcció facultativa com el departament de serveis públics han certificat que en el transcurs dels treballs adjudicats de forma principal, és a dir, mentre es construïa la primera fase de la xarxa separativa dels carrers de la Creu Grossa, Closes de Guillemó i Bisbe Iglesias, “es van realitzar modificacions de projecte d’obligat compliment per poder executar els treballs en bones condicions” i com que les obres complementàries no previstes però ineludibles es poden contractar per la via directa a l’adjudicatari principal sempre que no se superi l’esmentat 20% ha estat Treballs Públics Comesa el beneficiari. Tot normal si no fos perquè no és la primera vegada que passa el mateix amb l’empresa del germà del conseller i perquè, a més, normalment s’endú els concursos per ser l’oferta més baixa… però a molt poca distància de la resta. La més baixa inicialment, és clar. Després és una altra cosa. Tot legal. Ningú no ho posa en dubte. Però lleig. Estèticament molt reprovable. Cada cop ho tenen més clar fins i tot en certs sectors de la majoria demòcrata del comú de la capital.

Comentaris

Trending