Les negatives reiterades del Govern a facilitar informació podrien acabar als tribunals

La reiterada negativa de les institucions, començant pel Govern, de negar documentació al Consell General podria acabar als tribunals. La legislatura passada no va ser senzilla, però l’aclaparadora majoria demòcrata i el fet que durant el tram primer del mandat només hi hagués un grup a l’oposició van difuminar la situació. Però aquest segon ‘regnat Martí’, iniciat amb l’esclat encara calent de la crisi de Banca Privada d’Andorra (BPA) i el fet que siguin tres les formacions a l’oposició han fet aflorar l’opacitat taronja. Les queixes són reiterades. I aquest dijous, el principal partit de l’oposició, Liberals d’Andorra, ha anunciat que no descarta judicialitzar les continuades denegacions d’informació. 

La darrera compareixença pública dels dos principals ‘mandamassos’ de l’Agència estatal de Resolucions d’Entitats Bancàries (AREB) va fer aixecar més d’un somriure quan, per exemple, el president del consell d’administració de l’ens, Albert Hinojosa, va rectificar el conseller liberal Carles Naudi aclarint-li que diverses de les peticions que havia formulat el seu grup no es podia dir en cap cas que no havien estat respostes. Era cert: la resposta va ser que no els donarien el que demanaven. Irònic i maldestre. Però cert. I, pel cas, una resposta del tot estèril. Els parlamentaris esperen documentació per poder treballar i el reglament del Consell ni la normativa estatal no regula en cap cas la informació reservada. La ‘regulació’, entre cometes, s’està gestant a partir dels fets consumats i té un fort color taronja.

Aquest dijous, les conselleres Judith Pallarés i Carine Montaner -a la fotografia durant la seva compareixença- han denunciat les dues darreres denegacions d’informació que han portat el grup liberal a plantar-se. La resposta que dóna el Tribunal de Comptes per declinar aportar una documentació sol·licitada no té pèrdua. L’esmentat organisme de control comptable ha denegat aportar els objectius del marc pressupostari amb què treballa al·legant que “és una institució de naturalesa pública, però això no implica que sigui una administració pública en el sentit que indica l’article 5 de reglament del Consell General”, amb la qual cosa els parlamentaris, segons el tribunal, no es poden emparar amb aquell article per demanar segons quina informació.

Al Consell sí, als consellers no

En canvi, en la carta signada pel president de l’òrgan, Francesc Pons, renovat en el càrrec contra els acords parlamentaris inicials i a proposta de DA, s’afirma que el Tribunal de Comptes “és una institució pública independent del Govern i de l’administració pública que, d’acord amb la seva llei, només ret comptes al Consell General, del qual depèn orgànicament”. La justificació per denegar la informació és, com a mínim, paradoxal: el Tribunal de Comptes denega una informació a un conseller general perquè només ret comptes davant el Consell General. Com diu? Els grups parlamentaris hauran d’exigir, doncs, la compareixença urgent de Pons davant d’alguna de les comissions legislatives. I així que expliqui i aporti la documentació que denega per altres vies.

La segona negativa denunciada per les conselleres liberals fa referència a les notes verbals intercanviades entre Andorra i els Estats Units durant els anys 2014 i 2015. El ministeri d’Exteriors, en aquest cas, reitera que “les notes verbals i els documents adjunts són considerats com a correspondència confidencial entre estats i no poden ser lliurats o compartits”. Pallarés, però, ha recordat que “a Andorra hi ha precedents d’altres ministres que han permès consultar les notes verbals entre estats”, entre altres coses perquè, ha recordat la parlamentària, els consellers també són Estat. No és ni la primera demanda d’informació denegada ni tampoc serà l’última. I quan no es lliura, es respon que no es lliurarà. I si no es demora el temps tant com es pot, com estaria passant en una petició feta pels consellers del PS adscrits al grup mixt en relació als rendiments detallats i als productes en què es van invertir els fons de pensions de la CASS.

I el Govern i el grup parlamentari que li dóna suport s’escuda en les filtracions que hi hauria hagut de certa documentació per justificar que cal un major control de la transmissió d’informació. És probable que certa informació s’hagi filtrat. Però el que s’ha de retreure llavors a l’oposició és la forma escadussera amb la qual actua i la poca perícia i habilitat en facilitar documentació per sota de la taula. Vaja, com si la majoria, que té tota mena d’accés a documentació i té molts mitjans econòmics i de tot tipus que la resta, no bellugués paperessa. Que ho fa de forma més ‘professional’ i discreta? Pot ser.

I les vacances?

I aquesta mateixa setmana s’anunciava des de Sindicatura la modificació del reglament. En fa, de temps, que se’n parla. És clar que a cada moment per allò que convé. Deuria ser el mes de maig o juny a tot estirar del 2011 quan el propi síndic general, Vicenç Mateu, ja va anunciar un canvi reglamentari. Llavors, per exemple, va explicar que una de les primeres mesures que s’establiria seria el fet de reduir els períodes de vacances parlamentàries. En efecte: els consellers generals tenen dos períodes de vacances -que poden ser interromputs de forma extraordinària- clarament definits: els mesos de gener i febrer i els de juliol i agost. Vaja, més temps lliure que els escolars.

Han passat cinc anys i ningú no se n’oblida d’aquell compromís dels dos màxims responsables d’una Sindicatura que en la seva capçalera continua sent la mateixa que la de llavors. DA va tenir 22 consellers i va acabar argumentant que no es va modificar el reglament perquè no hi havia manera d’obtenir un consens de tots els grups de la cambra -el procés es va entorpir d’ençà de la fractura del PS. Ara que els taronges ‘només’ són quinze, els propis demòcrates ja no destaquen la necessitat de consens i, sí, la de modificar el reglament per, per exemple, establir mecanismes que regulin les pràctiques opaques. Sobre la modificació reglamentària, les conselleres liberals han mostrat el seu acord amb el fet que es vulgui tenir una norma que faci el procediment parlamentari “més àgil en alguns aspectes, incloent-hi l’opció que alguns tràmits es puguin fer per correu electrònic sense la necessitat d’una reunió presencial”. Alhora, Pallarés i Montaner han reivindicat la necessitat d’un “consens de tots els grups”.