Les ingerències de Martí en la tasca parlamentària tensen la relació amb Mateu i Baró

Comentaris

Les ingerències de Martí en la tasca parlamentària tensen la relació amb Mateu i Baró
Les ingerències de Martí en la tasca parlamentària tensen la relació amb Mateu i Baró
De la tranquil·litat del sofà electoral al cop de puny sobre la taula de la darrera reunió de la junta de presidents al Consell General. Les múltiples ingerències que des del 2011 protagonitza el cap de Govern, Toni Martí, respecte del poder legislatiu va viure dimarts un nou capítol. No és que sigui l’únic, però sí que el fet que fos en presència d’altres representants polítics i que la pugna la protagonitzessin tres homes -i tres dels destacats- de la formació que governa el país li va fer agafar més relleu. Però davant els condicionants que estava posant Martí respecte de la tasca parlamentària van haver de saltar el síndic general, Vicenç Mateu, i especialment el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, per parar-li els peus al cap de l’executiu. La tensió, en algun moment, va ser clara. I contundent i inequívoca. No és la primera vegada (ni serà la darrera) que des de la seva pròpia formació li han de fer un advertiment al màxim responsable governamental per les formes emprades per aquest darrer i perquè més sovint del que alguns demòcrates mateix voldrien Martí fica el nas on no toca o pretén fer valdre prerrogatives que no li corresponen. En més d’una ocasió, tan sols per encendre el foc i veure després com cremen les brases. Sempre que l’incendi cregui que li va a favor, és clar. De fet, que Baró estigués a punt de no presentar-se en les passades eleccions del mes de març ja té una part de lligam amb tot això. Cert que hi podia haver una part de desgast personal, cert que ballaven les cadires d’alguns dels seus col·laboradors de confiança dins el nucli dur del grup parlamentari. Però també hi havia maregassa de fons perquè la relació amb el cap, amb el fill del barber d’Escaldes, no sempre va ser fàcil. Ni la legislatura passada ni aquesta. I dimarts, durant la reunió de la junta de presidents, se’n va viure un nou episodi. D’una banda s’hauria posat sobre la taula, de nou, la qüestió de la durada de les intervencions parlamentàries. Martí hauria exigit -i no és la primera vegada- poder disposar, ell i els membres del Govern, de més temps per poder realitzar les seves aportacions. I que no se’ls talli. Un element, aquest darrer, que l’incomoda molt. El cap de l’executiu hauria estat molt vehement amb aquesta qüestió i se li va haver de recordar que el reglament del Consell diu el que diu -i, certament, en molts aspectes és feixuc i anquilosat, i per moltes promeses de canvi (el propi síndic va assegurar només aterrar al càrrec el 2011 que es modificaria entre altres coses per retallar un període de vacances que continua sent el que era, comptat i debatut més de tres mesos anuals)- i el Govern i els seus integrants s’han de cenyir al temps que els toca com Martí mateix demana que els consellers, especialment els de l’oposició, respectin fil per randa les normes. Un altre aspecte que també va posar la mosca rere l’orella de Ladislau Baró i de Vicenç Mateu, que segons fonts testimonials van evidenciar el malestar amb el seu ‘col·lega’ de formació amb ‘mirades assassines’ i algun cop de puny més metafòric que sonor damunt la taula, va ser el del sufragament d’assessoraments parlamentaris. El president del grup mixt i líder del PS al Consell, Pere López, hauria posat sobre la taula la possibilitat de disposar dels romanents que van quedar la passada legislatura (de les partides que en què es divideixen les assignacions econòmiques parlamentàries més enllà de les que són clarament destinades a salaris sempre n’hi ha una que difícilment s’esgota i d’altres hi ha cops que tampoc no s’usen però hi havia un acord per posar els comptadors a zero cada legislatura nova arran de l’escàndol sorgit quan el trencament del PS) per poder-ne disposar aquesta vist que amb l’afer BPA, especialment, però també amb la negociació per associar-se amb la Unió Europea, la necessitat d’estudis externs i, per tant, l’increment de despeses, és major. Martí hauria insinuat, segons algunes fonts parlamentàries, que potser l’executiu podria col·laborar en algunes qüestions. I l’apunt hauria comportat una nova repulsa dels seus companys de files. Al sofà, en tot cas, hi salten al damunt. De conversa distesa, com a mínim dimarts passat i tants d’altres dies, més aviat poca.

Comentaris

Trending