Les escoltes telefòniques es queden com estaven: l'oposició tomba, per ara, la proposta de DA

Les escoltes telefòniques, per ara, es quedaran com estaven. La Justícia només podrà acordar la intercepció de les comunicacions quan se sospiti que s’està cometent un delicte major. Això és el que estableix el Codi de procediment penal i, de moment, no es canviarà malgrat que la intenció del Govern era fer-ho. L’oposició de l’oposició, i mai millor dit, ha estat fonamental perquè no es modifiqui res. Ni tan sols l’esmena de Demòcrates per Andorra (DA), que matisava la ‘barra lliure’ que pretenia introduir l’executiu -a petició dels tribunals i la fiscalia, segons va dir el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, al seu moment-, però permetia intervencions telefòniques no admeses ara per ara no ha prosperat.

La modificació era un ‘gol’ que l’executiu havia ja mig colat a través del projecte de llei de modificació del Codi penal que ha de servir per introduir, per primera vegada en la història del Principat, el delicte fiscal. Aquest projecte de llei incloïa una disposició addicional per la qual es pretenia canviar un article del Codi de procediment penal referit a l’obtenció de proves. Així, i pel broc gros, el Govern plantejava que es pogués ‘punxar’ les comunicacions davant la comissió de qualsevol tipus de delicte. Això sí, el batlle o magistrat que adoptés la decisió l’havia de motivar. Però ja se sap que quan la porta és oberta és molt difícil evitar que algú que vol entrar no entri. També es pretenia que es pogués exigir als professionals que tenen secret determinada informació amb un simple requeriment.


Els demòcrates van entrar una esmena per matisar les 'punxades' a l'engròs plantejades pel Govern a partir d'un pacte subscrit entre la fiscalia i el Col·legi d'Advocats


La denúncia dels canvis que el Govern plantejava mig amagats a través, entre altres, de l’Altaveu, va comportar una certa mobilització. El fet, per exemple, que el Col·legi d’Advocats mostrés públicament el seu refús a la mesura va suposar un revulsiu perquè, a poc a poc, la classe política, almenys els grups de l’oposició, prenguessin consciència de l’afer. Fins al punt que DA va afirmar que si no hi havia consens, el grup majoritari tampoc no s’hi posaria fort. I no s’hi ha pogut posar fort. Tant Liberals, com PS i SDP van fer sengles esmenes que totes perseguien el mateix objectiu, deixar sense efecte la mesura plantejada des de l’executiu.

El ministeri públic, com un dels interessats en disposar de més eines per perseguir delictes, va promoure algunes trobades amb el Col·legi d’Advocats per intentar trobar una posició intermèdia. Finalment, van acordar una proposta que plantejava que es poguessin interceptar les comunicacions en determinats casos i amb independència de si el delicte a perseguir era més o menys greu. DA, com ja ho havia previst, es va fer seu aquell acord i el va palesar en forma d’esmena al projecte de llei de modificació del Codi penal

Però tampoc aquell acord no convencia molts dels advocats del país, que consideren que una mesura tan greu com vulnerar la intimitat d’una persona per la via de la intercepció de les seves comunicacions no és proporcional a l’eventual comissió d’un delicte la pena per al qual és molt minsa. Per tant, hi ha alguns juristes que el que proposen és que si hi ha d’haver un canvi de política criminal, que això es vegi reflectit en el Codi penal i no pas en el Codi de procediment penal. Això vol dir, que si es considera que hi ha alguns comportaments o matèries que mereixen una resposta punitiva més elevada, doncs aquests delictes es passin a tipificar com a majors en lloc de menors o contravencions penals.


El ministre de Justícia i Interior manté que "per a casos concrets hem de permetre una flexibilització"; hi ha juristes que demanen que se sigui conseqüent i proporcional


Sia com vulgui, l’oposició de l’oposició ha tombat l’esmena de DA durant el debat fet en el sí de la comissió legislativa d’Interior. Es va refusar la setmana passada i s’ha tornat a dir que no aquesta setmana. DA plantejava fer una taula de treball per, a corre-cuita, consensuar entre tots els grups una proposta que pogués ser assumida per tothom i poder introduir uns primers canvis. De moment, qualsevol debat sobre el cas haurà d’esperar a la tardor quan, com a molt aviat, es podria començar a tractar la qüestió.

El ministre d’Interior i Justícia, batlle en excedència, continua mantenint que “per a casos concrets hem de permetre una flexibilització”. I sense lamentar res i tot i recordant que el grup demòcrata ja havia dit que si no hi havia consens no faria el morro fort, ha destacat que l’esmena de DA era fruit del treball o, com a mínim, l’aval del Col·legi d’Advocats. Que en realitat és la junta, que sí, que representa el col·lectiu formalment però no sempre en recull l’esperit global, com han indicat també algunes fonts. En tot cas, Xavier Espot ha posat alguns exemples de qüestions que s’haurien de poder fer i amb la normativa actual no es poden fer.

Per exemple, poder interceptar les comunicacions d’un presumpte agressor en un cas d’aparent violència de gènere per poder-lo geolocalitzar. Una altra qüestió que també seria important poder combatre per la via de la intervenció de les comunicacions i que, segons l’abast que tingui, no es pot dur a terme, és combatre determinats delictes comesos a través de la xarxa. De ben segur en els propers mesos, com a molt durant l’any que ve, algun canvi hi haurà. Però per ara tot queda igual. De les ‘punxades’ a l’engròs al calma per ara. Però vigilants, que mai no se sap.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.