Els bancs del país consideren que la supervisió del sistema bancari per part del Banque de France seria una bona fórmula per intentar recobrar una part important de la credibilitat de la plaça financera. Segons diverses fonts, en el marc de les diverses converses que els principals executius de les entitats bancàries del Principat han mantingut les darreres setmanes amb el Govern, s’ha pal·lesat aquest escenari. I encara que no s’ha fet una sol·licitud formal, sí que s’ha deixat entre veure que seria una bona solució. Molt més que mantenir la supervisió de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), que segons les fonts seria poc reconegut internacionalment i es veu superat sovint pels esdeveniments.
Els principals dirigents bancaris del país han mantingut contactes molt freqüents les darreres setmanes amb les autoritats andorranes en relació tant amb la gestió del deute públic com amb el procés de subhasta de Vall Banc. En aquest marc s’han posat diverses qüestions sobre la taula. I una hauria estat la submissió a un regulador europeu per intentar guanyar punts en transparència i control. De fet, les fonts consultades han assegurat que el sector bancari és dels més interessats en arribar a un acord d’associació amb la Unió Europea (UE).
I més encara veient com amb l’aplicació de l’intercanvi automàtic de dades fiscals a partir del 2018 (amb efectes a un any abans) una de les principals prerrogatives de la plaça financera deixarà d’existir. Les fonts consultades no han pogut concretar quina seria la posició del Govern en relació amb la suggerència dels bancs. Però sí que semblaria clar que d’haver de fer el pas, l’executiu seria més aviat partidari de decantar-se cap al sud -la pressió d’Espanya és molt més forta que no pas cap altra com ha posat de rellevància fets com el ‘cas Pujol’- que no pas cap al nord, que és cap a on voldrien anar les entitats bancàries.
Els regularitzats
Les fonts bancàries consultades han explicat també que una de les grans preocupacions són el que popularment es denominen com a clients compartits. Compartits amb BPA, en aquest cas. Temen les entitats que els criteris fora de normativa aplicats per PricewaterhouseCoopers (PwC) en la revisió de comptes i clients de l’entitat intervinguda acabarà situant al ‘banc dolent’ titulars de dipòsits que també tenen inversions fetes en algun altre dels bancs del país. I que això pot suposar un efecte imprevisible però en qualsevol cas, negatiu.
També han confirmat les fonts el que aquest dijous ha fet públic el rotatiu gratuït BonDia. La manca d’informació a parer dels bancs andorrans -el Sabadell ja pràcticament es va quedar al marge des d’un bon inici- en el ‘Data Room’ els hauria frenat a presentar una oferta. I, en aquest cas, la informació més sol·licitada era la de poder saber quan clients o dipòsits dels que passarien a Vall Banc no estaven degudament regularitzats en els països d’origen del titular del compte. Aquesta informació no es va considerar adient facilitar-la, encara que fonts de BPA han assegurat que estava degudament registrat aquest fet i hauria estat relativament fàcil per als administradors actuals disposar-ne i facilitar-la. En aquest marc, hauria estat un fet volgut no lliurar aquesta informació.
Davant de l’imminent posada en marxa del ja esmentat intercanvi automàtic de dades fiscals, el que estan fent els bancs és empènyer els clients no regularitzats a marxar. O a buscar la fórmula per regularitzar els capitals que tinguin dipositats. La situació es torna molt complexa en el cas dels béns immobles. Hi ha corredisses per desprendre’s de pisos i cases. Una situació similar a la que es dóna amb els comptes que van lligats a les despeses de dits béns. Perquè evidencien la multiplicitat de recursos no declarats situats a l’estranger.
Comentaris