L’aprovació del marc competencial posa Pintat contra les cordes i amenaça de fracturar el projecte liberal

L’aprovació del marc competencial posa Pintat contra les cordes i amenaça de fracturar el projecte liberal
L’aprovació del marc competencial posa Pintat contra les cordes i amenaça de fracturar el projecte liberal
  • La majoria dels comitès parroquials van mostrar-se partidaris de no deixar passar al Consell les lleis de transferències i competències; no entenen encara ara quin era el compromís del president
  • Rere una tibantor que pot anar ‘in crescendo’ aquesta setmana hi ha també la pugna per encapçalar la formació la propera cita electoral, que si no varia el calendari serà el 2019
  • La divisió arriba fins i tot a Sant Julià, territori Pintat, on els qui volien donar suport als canvis legals ho feien, en gran part, per perjudicar el cònsol actual, ja que la corporació hi perdrà diners
L’entorn liberal espera una setmana moguda. No pas tot l’entorn. Però sí una bona part, que ha afegit a la llista de greuges vers el seu candidat i líder parlamentari, Josep Pintat, el fet d’haver permès -amb el seu vot i el de Joan Carles Camp- l’aprovació de la nova Llei de transferències i la modificació de la Llei de competències. La nit de dijous i la jornada de divendres van ser altament tenses. I amb la discussió haguda en molts moments a través de missatges escrits de telèfon s’hauria evidenciat que la majoria de Liberals d’Andorra, sobretot els comitès o grups parroquials, eren partidaris d’impedir que passessin els dos textos que es van sotmetre a votació. Pintat havia assegurat per activa i per passiva que havia arriba a un compromís amb el cap de Govern, Toni Martí, i que el compliria fil per randa. Alhora, també des de l’entorn del president del grup parlamentari també es recorda que en el programa electoral liberal s’hi exposava la ferma voluntat de reformar el marc competencial i l’encaix financer amb els comuns i que, per tant, preferien garantir ells la modificació del marc legal que no pas que els demòcrates haguessin de dependre del Partit Socialdemòcrata (PS). El cert, és, però, que molts dirigents territorials, ara mateix, treuen fum pels queixals. I que durant la setmana s’han de produir contactes que poden posar Pintat contra les cordes o, potser fins i tot, trencar el projecte liberal tal i com és ara per ara. DA va tenir ‘la sort’, buscada, és clar, de poder disposar del vot de la independent Sílvia Bonet. Si no hagués estat pel suport de l’exconsellera d’SDP probablement Martí hauria sortit del Consell General, divendres, sense els textos aprovats, perquè tot i que Pintat va assegurar durant la seva exposició que el seu grup posaria a disposició de la majoria els vots necessaris perquè les lleis poguessin tirar endavant, realment només controlava el seu propi vot i el de Camp. Jordi Gallardo i Ferran Costa enfilaven un altre camí i eren més partidaris d’escoltar la base, els comitès, que no pas Pintat. El que fessin els consellers electes en circumscripció parroquial tan hi feia. Fins i tot a Sant Julià, territori que el líder parlamentari manifestament domina, hi ha una fractura evident. En general, a tot el partit, la irrupció dels informes elaborats per Miguel Ángel Aparicio qüestionant molt seriosament la constitucionalitat dels textos representava una oportunitat única per desprendre’s de qualsevol cotilla que suposessin eventuals compromisos. Als comitès parroquials encara es demanen ara, segons que ha pogut comprovar l’Altaveu, què va oferir Martí o que en treia Pintat o els que es comprometessin a votar a favor de les dues lleis. No s’acaba de comprendre. A Sant Julià, aquells qui volien votar a favor, majoritàriament, ho feien més per rancúnia que per una altra cosa, segons les fonts. El nou marc transferencial suposarà per a la corporació laurediana una pèrdua superior a un milió d’euros anuals segons les dades i els càlculs que s’han fet ara per ara. Hi ha un petit sector dels liberals de Sant Julià, d’Unió Laurediana, que consideraven que donant suport als textos es donava també una cossa al cul al cònsol actual, Josep Miquel Vila. Però resulta que el marc normatiu té una vocació de continuïtat que, en principi, hauria de transcendir el mandat, els mandats si fos el cas, de Vila. I, és clar, tampoc no es pot oblidar rere tot plegat la pugna per encapçalar la formació en la propera contesa electoral que, de no moure’s el calendari, caldria celebrar-se durant el primer semestre del 2019. Tot i que semblaria cert que la majoria dels comitès parroquials una vegada van sorgir els dubtes de constitucionalitat exposats per Aparicio es van alinear al costat de no votar a favor de les lleis, també és cert que hi ha una part dels militants i simpatitzants, més o menys qualificats, que mantenen una mena de guerra oberta contra Pintat. I que aquest en seria un nou episodi que, en alguns sectors del partit, es vol aprofitar perquè sigui l’estocada definitiva i apartar Pintat o fracturar el projecte i fer-ne brollar un de nou.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.