Les fonts consultades han explicat que l’estudi de mercat de l’AGIA es va deixar de fer en un moment que el marge de negociació era molt gran. El que es publicaven eren els preus de sortida, però com que es negociava i hi havia un ampli marge de benefici, finalment el preu al qual es tancava l’operació era inferior. A vegades, molt inferior. Per tant, publicar com a certs els preus de sortida acabava creant un efecte inflacionista. D’aquí que es deixés de fer formalment l’estudi de mercat.
Ara, el departament d’estadística de Govern torna a recopilar dades sobre les transaccions immobiliàries. Les fonts consultades han explicat que el fet que ara apareguin preus més baixos tampoc no reflecteix la realitat, perquè es recull l’efecte d’aquelles persones que han venut per sota preu ja que es volien desprendre d’immobles que no tenien declarats en els seus fiscs d’origen. Hi ha hagut moltes transaccions d’edificis sencers, subhastes i pisos escripturats sota preu que fan que el preu mitjà final que surt tampoc reflecteixi la realitat.
Un exemple de tot això darrer, segons les fonts, és que, per exemple, no era obligatori declarar béns immobles pel valor inferior als 48.000 euros i molta gent feia la venda per aquest valor per no tenir problemes fiscals. Per tant, aquest valor tampoc no reflecteix, en aquest cas a la baixa, la realitat dels preus. Només evidencia una altra realitat: que hi ha hagut gent que s’ha hagut de desprendre d’immobles de qualsevol manera per no tenir problemes amb les agències tributàries dels seus països.
Comentaris