La indemnització que s’ha satisfet al destituït director econòmic i de recursos generals del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) Quirze Font tindrà un cost per a l’erari públic, és a dir, per al contribuent, d’uns cent mil euros. Així ho han assegurat fonts properes a l’operació que ha suposat la sortida del controvertit directiu financer del conglomerat sanitari. La quantitat exacta se sabrà quan el Govern faciliti als grups de l’oposició la documentació que han sol·licitat per via parlamentària. La indignació entre els grups minoritaris a la cambra és total. No s’entén que s’hagi marejat tant la perdiu i s’hagi esperat tant a despatxar Font si al final se l’ha compensat en considerar no causal l’acomiadament.
La diferència rau, segons les fonts, en el fet que la xifra indicada pel ministre de Salut, Carles Álvarez, d’uns setanta mil euros seria lleugerament superior. És a dir, l’“uns” s’acostaria més a vuitanta mil que no pas a setanta. Però, a més a més, aquesta seria, segons les fonts coneixedores de l’operació, la quantitat que hauria percebut, neta, Quirze Font. Aquí caldria afegir-hi el cost social que hauria assumit també l’administració. És a dir, la cotització a la CASS. I que faria incrementar de forma notable, òbviament, la despesa real de fer fora el controvertit director econòmic del SAAS.
Tant socialdemòcrates (PS i SDP) com liberals estan a l’espera que el Govern els lliuri la informació que els darrers dies han sol·licitat a partir del que possibilita el reglament del Consell General. Fa uns dies, la consellera liberal Carine Montaner va demanar com estava la situació de Quirze Font i, a partir d’aquí, sol·licitava tot un seguit d’informació que hauria de comportar, si l’executiu no en fa una lectura restrictiva o aplica el criteri de la confidencialitat, que s’acabés lliurant un informe o la documentació que ha generat la liquidació laboral de l’alt càrrec del SAAS.
La petició liberal es va formular abans que s’oficialitzés la sortida de Font, i quan encara estava en ple debat polític si l’acomiadament havia de ser causal o no causal. Hi va haver un moment que el Govern, amb el seu màxim responsable al capdavant, Toni Martí, tenien clar que la sortida havia de ser causal i sense satisfer ni un cèntim d’euro al directiu econòmic del SAAS. Però el risc que Font acabés portant l’administració als tribunals i en aquest marc apareguessin detalls o informacions que esquitxessin, especialment, a l’exdirector general de l’organisme, Lluís Burgués, persona de la màxima confiança de Martí, era massa elevat.
Per tot plegat, i amb un nou informe jurídic sota el braç, el SAAS i, per tant, el Govern, van acabar indemnitzant Quirze Font i dilluns se li va comunicar la finalització anticipada d’una relació contractual que inicialment s’havia establert per cinc anys. La parlamentària del PS Rosa Gili i la d'SDP Sílvia Bonet, justament, han sol·licitat que es trameti l’informe jurídic que avala la sortida no causal de Font. Bonet també ha reclamat el contracte inicial que es va firmar. De fet, en cercles polítics també hi ha malestar pel fet que el SAAS s’està fent un fart de pagar indemnitzacions a professionals que contracta per la confiança que hi dipositen uns directius i, posteriorment, aquests mateixos professionals són acomiadats amb altes compensacions per la pèrdua de la mateixa confiança.
A més a més, segons que han indicat fonts parlamentàries, no es descarta que en el marc de noves peticions al Govern, potser en aquest cas orals i quan el nou període de sessions es posi en marxa, es pugui demanar a l’executiu que si quan es va apostar per Quirze Font com a director econòmic i financer del SAAS el 2013 ja serà conscient o es coneixien les ‘dificultats’ que van fer que el 1999 ja hagués de sortir per la porta del darrere del SAAS justament quan hi ocupava el mateix càrrec. L’etapa del SAAS sota la direcció gerencial de la doctora Assumpció Benito va acabar també com el rosari de l’aurora.
Comentaris