Entre les eleccions generals del 2015 i les del 2019 el nombre de votants ha crescut en 2.554 persones, un 5,9%. Les parròquies on més ha augmentat són Encamp (410 persones, 18,8%), Andorra la Vella (747 persones, 17,2%) i la Massana (332 persones, 17,2%). Les dones votants (1.347 persones, 16,8%) s’han incrementat més que els homes (1.207 persones, 14,9%). Per edats, destaca l’augment de votants en les persones de 56 a 65 anys (635 persones, 28,8%) i de 18 a 25 anys (500 persones, 25,6%). Per lloc de naixement, és significatiu l’increment dels votants nascuts a Andorra (1.933 persones, 20,8%).
En els comicis d’abril del 2019, la proporció de no votants (31,7%) ha disminuït respecte a les darreres eleccions generals del 2015 (34,4%), fet que representa una reducció de -2,7 punts percentuals. Aquesta disminució és especialment significativa en les persones de 18 a 25 anys (-5,7 pp) i en les persones residents a la parròquia d’Escaldes-Engordany (-5 pp). D’aquesta manera, s’inverteix la tendència observada en els darrers comicis generals, en els quals la proporció de no votants augmentava respecte a les anteriors eleccions.
Les parròquies amb menys abstenció en les últimes eleccions generals de l’abril del 2019 han estat Ordino i la Massana, mentre que les parròquies d’Andorra la Vella i Encamp presenten el nivell més alt d’abstenció. La població electoral masculina supera la població electoral femenina (amb una diferència de 460 persones), però el percentatge de votants és superior en el cas de les dones (69,8% en les dones i un 66,9% en els homes).
La franja d'edat dels 18 als 35 anys és la més abstencionista
Per segments d’edat, els abstencionistes es concentren en major mesura en els dos trams de menor edat (18-25 anys i 26-35 anys) i en el tram d’edat més avançada (més de 65 anys). L’abstenció és més present en els electors nascuts a Andorra respecte als que han nascut fora d’Andorra. Per lloc de residència, s’observa que la població electoral que no viu a Andorra presenta un nivell més elevat d’abstenció (89,9%). Aproximadament dos terceres parts dels electors han votat presencialment, mentre que una tercera part ha presentat un vot judicial (una pràctica que cada convocatòria creix més), i menys d’un 1% han votat per correu postal en el conjunt de les sis darreres eleccions. La desafecció política entre els més joves és un tema que preocupa els partits.
Comentaris (4)