La Universitat de les Valls abandona l'edifici Cornella i s'aboca a la fallida

La Universitat de les Valls abandona l\'edifici Cornella i s\'aboca a la fallida
La Universitat de les Valls abandona l\'edifici Cornella i s\'aboca a la fallida
La Universitat de les Valls ha deixat definitivament l’edifici de l’antic hotel Cornella i queda a un pas de la desaparició. Com a empresa, almenys, està abocada a la fallida. Només als industrials que van participar en la primera fase de la remodelació de l’immoble, la Fundació Maria Teresa Ricart, titular del centre universitari, deu a l’entorn d’un milió d’euros. El projecte personal i extremadament ambiciós de l’odontòleg Philip Garcia mai no ha acabat de funcionar. I els intents desesperats per poder oferir noves titulacions i així mirar d’incrementar el nombre d’alumnes tampoc no ha reeixit. Vistes les dificultats que ha tingut des del primer dia la universitat, el ministeri d’Educació ja no va autoritzar els nous estudis que pretenia oferir el centre amb el suport, preveia, de la Universidad Internacional de la Rioja (UNIR). Després de diverses desavinences i d’unes negociacions no exemptes de tensió en alguns moments, Garcia i la propietat de l’edifici Cornella van acordar, davant els suposats i reiterats incompliments contractuals del primer, que la universitat deixaria les instal·lacions del carrer Pau Casals d’Andorra la Vella aquest 31 de juliol. Però ja fa un parell de setmanes que, de manera efectiva, a la universitat no hi opera ningú. A banda del centre universitari, a l’immoble també hi tenia la seva clínica l’odontòleg. Aquesta, segons algunes fonts coneixedores de l’evolució del projecte, hauria retornat a allà d’on va sortir, a Escaldes, a pocs metres de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. L’activitat universitària, malgrat que al seu dia es va signar un conveni amb la Universidad Fernando Pessoa de Porto, penja d’un fil. Les esmentades fonts han assegurat que els rectors de la Universitat de les Valls ho estant replegant tot i que l’escenari més factible és instar la fallida del projecte. Perquè es pogués posar en marxa el centre, va caldre que el Consell General fes una llei expressa. Philip Garcia també va aconseguir un crèdit preferent facilitat per l’administració de 250.000 euros que mai no ha retornat, segons fonts coneixedores del projecte. No és l’únic deute que té. La majoria dels professionals de la construcció i afins que van participar en la reforma parcial de l’edifici Cornella -les obres anaven a càrrec de la universitat com a arrendatària de l’immoble i en el marc dels pactes que es van signar amb la propietat d’aquell- no han cobrat els treballs que van realitzar. Pocs són els que van cobrar el total de la intervenció efectuada. I sols alguns han rebut petites quanties d’allò facturat. El deute s’acostaria al milió d’euros. Alguns dels industrials ja han iniciat les corresponents accions legals per reclamar el deute. Altres han optat per altres vies més radicals i Garcia hauria tingut algun ensurt i algun enfrontament amb alguns dels empresaris als quals no els ha satisfet el cost dels treballs realitzats. L’ambiciós projecte de la facultat d’odontologia que va arrencar el curs 2012-2013 va fer un suposat salt de qualitat l’octubre del 2013 amb la inauguració de les instal·lacions al carrer Pau Casals xamfrà amb l’avinguda Meritxell de la capital. Clínica, aules i la projecció d’una residència d’estudiants al mateix edifici convertien la iniciativa, aparentment, en molt atractiva. Però en poc temps es va evidenciar que el projecte era sobredimensionat i que Philip Garcia no tenia en cap àmbit el suport que havia presagiat. En darrer terme, l’odontòleg va intentar cercar el suport d’UNIR. Garcia pretenia que el centre espanyol, amb un ensenyament encarat a realitzar-se a través d’espais telemàtics i amb un volum d’alumnes importants, participés del projecte. La UNIR, però, sols estava disposada, a tot estirar, a col·laborar pedagògicament amb el centre andorrà. La Universitat de les Valls es va plantejar anar obrint gradualment nous estudis per així incrementar la massa d’usuaris, que mai no s’ha sabut exactament quants han estat. El primer intent va ser sol·licitar al ministeri d’Educació que homologués els plans d’estudi de dues de les titulacions ofertes per la UNIR. Però el departament llavors dirigit per Roser Suñé i ara encapçalat per Èric Jover mai no va acabar de pronunciar-s’hi vistes les dificultats del centre.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.