- O un dels dos empresonats per l’atracament de la joieria L’Art d’Or se’n va anar de la llengua o un tercer pres va xerrar després d’escoltar alguna conversa dels altres dos
- El material el va localitzar un agent que suposadament entrenava per camins de la Comella i que forma part de la unitat especial d’intervenció encarregada del trasllat de reclusos
- Les peces recuperades són poc més que bijuteria, en conjunt pesaven al voltant d’un quilo i amb prou feines arriben a valdre uns 2.000 euros dels 100.000 que es va acreditar que s’havia sostret
La troballa d’una part del botí del robatori que hi va haver el 8 de novembre del 2014 a la joieria L’Art d’Or de l’avinguda Meritxell ni va ser tan casual ni, especialment, no té gaire valor, almenys quant a allò material. D’entrada, que tres anys després de l’atracament -es va usar una arma per atemorir el personal de l’establiment- aparegui allò furtat sense més ni menys sembla estrany i, de sortida, perquè el que s’ha recuperat és poc més que bijuteria. Plata a tot estirar.
De les peces valuoses -or, diamants- no se n’ha localitzat cap ni una.
El material localitzat dilluns a la tarda estava amagat a tocar d’un camí en una zona boscosa de la Comella, just per on haurien passat els lladres en el seu intent de fugir i unes hores abans que acabessin arrestats a Juberri, ja en terme de Sant Julià i a pocs metres de territori espanyol. La versió oficial és que un policia anant a entrenar tot sol va veure una zona amb terra remoguda hi va treure el nas i va descobrir les joies. La bijuteria.
Tot el material recuperat pesa, aproximadament, un quilogram, segons les fonts consultades. Amb prou feines, però, té un valor de 2.000 euros. La denúncia inicial de la joieria va quantificar el valor del material sostret en 225.000 euros i, finalment, el que es va poder acreditar en seu judicial i pel que es va condemnar els implicats en l’afer superava, de poc, els 100.000 euros.
L’agent que va localitzar el material forma part de la unitat especial d’intervenció. En conseqüència, és un dels policies que habitualment trasllada presos. Sobretot quan han de rebre assistència mèdica o, especialment, quan han d’acudir a fer algun tràmit a la Batllia. El policia en qüestió, a més, és un dels que més ha coincidit amb els dos serbis empresonats encara ara per aquell robatori. Diverses fonts han assegurat que si ara s’ha trobat la minúcia del botí és perquè
o bé un dels dos condemnats per l’atracament ha xerrat o bé perquè algun altre pres se n’ha anat de la llengua després que un dels altres dos fes algun comentari al centre penitenciari.
A banda dels dos condemnats encara a la presó, durant temps va estar empresonat una parella, també sèrbia resident a Reus, que inicialment va ser acusada de cooperació i, finalment, se la va condemnar per encobriment. Els recursos promoguts per la seva defensa van acabar portant els tribunals a concloure que no hi havia els elements necessaris per poder considerar-los encobridors i els va haver d’alliberar de pressa i corrents per la porta del darrere.
Com a mínim un dels dos alliberats ha estat visitant amb certa habitualitat els altres dos empresonats a la Comella.
Hi ha diverses tesis sobre per què ara s’hauria ‘descobert’ el botí. Una part i molt petita i irrellevant, que quedi clar. Les tesis van des que es vol treure pressió al tercer en discòrdia i que els investigadors sempre han pensat que va ser qui va fer ‘desaparèixer’ el material -els dubtes sobre la participació de la parella van portar-los a renunciar a demanar una indemnització a l’Estat pel temps que van estar indegudament empresonats malgrat que inicialment van valorar aquesta possibilitat- fins a què els encara empresonats estan abonant el seu propi camí per aconseguir uns últims beneficis penitenciaris i poder sortir amb immediatesa de la presó. Sia com vulgui, rere la troballa del ‘minibotí’ no hi ha ni tanta casualitat ni, encara menys, valor.
Comentaris