La transferència d’un problema de l’alçada d’un campanar

La transferència d’un problema de l’alçada d’un campanar
La transferència d’un problema de l’alçada d’un campanar
  • Martí encara treu foc pels queixals amb l’informe sol·licitat pel comú de Sant Julià que conclou que les lleis de transferències i competències són inconstitucionals
  • El cap de l’executiu haurà hagut de modificar, sí o sí, el discurs que farà aquest dimecres a la tarda en la jornada inaugural del debat d’orientació política
  • El cònsol lauredià assegura, sorneguer, que ell no pretenia fer-ne una qüestió política, de tot plegat, i que la intenció de l’estudi d’Aparicio era facilitar eines per millorar els textos
  • El PS reclama que Sindicatura o Govern encomanin de totes totes un informe més aprofundit mentre que SDP, que ja ha presentat esmenes als textos, reclama que s’aturi la tramitació
  • A DA són conscients que les apreciacions del catedràtic emèrit els situa en una zona d’arenes movedisses però estan decidits a tirar endavant el nou marc normatiu; analitzen com
  • Liberals tenen una divisió interna brutal que el grup parlamentari ‘soluciona’ fent silenci i mirant que siguin els altres, especialment el màxim responsable executiu, qui es mulli primer 
El cap de Govern, Toni Martí, treu foc pels queixals. Encara. L’avantsala del seu discurs en el debat d’orientació política no ha estat tan plàcid com preveia. Ni molt menys. Martí maleeix els ossos al cònsol major de Sant Julià, Josep Miquel Vila, per molt que hagin fet una trobada de cortesia i el mandatari li hagi assegurat que la seva intenció en demanar un informe jurídic sobre les lleis de transferències i competències no era pas generar-li un problema si no oferir-li una oportunitat. L’oportunitat de millorar uns textos manifestament inconstitucionals. Ho diu el catedràtic emèrit de Dret constitucional Miguel Ángel Aparicio. I ho diu de tal manera que ha causat un problema gros gros gros. Al bàndol socialdemòcrata -sigui el PS, sia SDP- el terratrèmol ja li va bé. Fins i tot en alguns comuns, taronges inclosos, les apreciacions d’Aparicio han estat celebrades. On no celebren res, però, és a DA, obstinats en tirar endavant les lleis sí o sí però buscant ara la fórmula per com fer-ho. I a can liberal, on davant el pollastre que ha suposat l’estudi jurídic han optat formalment per callar i no dir res. L’estratègia, asseguren, és aconseguir que es mullin primer els demòcrates. Martí haurà de referir-se aquest dijous a la qüestió. I no pas amb el triomfalisme que segurament hauria intentat vendre en altres circumstàncies. El cap de Govern compareixerà al Consell General hores després d’haver acudit -almenys així està previst- a la Batllia a declarar pels suposats i delictius WhatsApp que va rebre de la ciutadana Martínez, Carmen Martínez. Uns WhatsApp que no haurien anat enlloc si no fos perquè la senyora Martínez és, també, la senyora d’Higini Cierco. De fet, a Martí no li venia gens de gust haver de passar el tràmit d’haver d’explicar-se davant la batlle. Però el fiscal, almenys aquest cop, encara ha manat. Martí no serà l’únic en acudir a l’edifici de les Columnes. Igual d’amenaçat, presumptament, es va sentir el ministre avui d’Economia i coses maques, Gilbert Saboya. Els dos haurien de ser pel matí a la seu judicial i a primera hora de la tarda a la seu parlamentària. A posar sobre la taula les línies mestres del proper curs polític. Potser, fins i tot, del que quedi de legislatura. I Martí haurà de pronunciar-se sobre les lleis de transferències i competències. I digui el que vulgui, no pot obviar com de sòlides són les anotacions jurídiques del catedràtic Aparicio i quin és el prestigi que té el jurista. Un prestigi que ben sovint han reconegut, potser perquè llavors els convenia, des de les files demòcrates. Martí s’haurà de referir a la qüestió amb la mosca rere l’orella. I sabent que SDP ja ha presentat una bona bateria d’esmenes que, en certa manera, pretenen posar una tireta a les inconstitucionalitats. Però amb el prec del president del partit i excap de Govern, Jaume Bartumeu, que s’aturi la tramitació dels esmentats textos. Bartumeu, en una d’aquelles cites per al record, ha lamentat que sobretot la llei de transferències en el redactat actual esdevingui una mena de “caixa de galetes” per repartir premis als comuns que facin més bondat respecte als deures que fixi l’executiu. També el PS, a poc a poc, va avançant posicions. I el líder parlamentari de la formació, Pere López, ja no s’amaga de reivindicar que la Sindicatura o el Govern haurien de demanar un informe més aprofundit que l’elaborat per Miguel Ángel Aparicio per aclarir l’enrenou transferit. Però no n’hi ha massa ganes. De fet, els demòcrates, que se saben immersos en arenes movedisses, miren de capejar el temporal com poden. És un dels projectes estrella de la legislatura, un dels pals de paller del seu líder governamental, i no poden permetre’s que els textos no tirin endavant. Tot i el risc que més tard o més d’hora s’hagi d’acudir al Tribunal Constitucional per demanar-li que es pronunciï sobre la qüestió. El PS farà esmenes als textos. I espera treure partit del nou escenari generat per l’’informe Aparicio’. Aquest dimarts s’ha confirmat el que ja havia avançat l’Altaveu: s’allarga el termini per esmenar. Però ben just fins divendres. Tres dies mal comptats. Tres dies amb un debat d’orientació pel mig on, es vulgui o no es vulgui, demòcrates i liberals estaran atents a les competències i les transferències. Els uns i els altres tenen divisions internes. La formació liderada per Josep Pintat i Jordi Gallardo s’escuda en un sepulcral silenci per tal d’evitar que es vegi la fractura interna. Pintat havia pràcticament garantit a Martí el suport a les lleis. I ara no se les vol menjar tot i que el dard enverinat no només li arriba de la seva parròquia. És que, a més, la seva formació d’origen, Unió Laurediana, ja ha deixat clar que no combrega amb uns textos inconstitucionals. Rere el silenci liberal s’hi amaga, suposadament, una estratègia política. Aquest matí de dimarts el cònsol de Sant Julià ha fet arribar a tots els consellers generals i a la resta de mandataris comunals l’informe de sis pàgines demanat a Aparicio. Per als liberals, almenys per als parlamentaris, segons algunes fonts, en aquesta acció hi ha gat amagat. Els consellers de Liberals d’Andorra, decidits inicialment a donar suport a les lleis, consideren ara que no han de ser ells els que han de fer la feina bruta d’aturar uns textos que els primers que no volen són comuns aixoplugats sota les sigles de DA. Ja sia a Sant Julià, ja sia a Andorra la Vella. O a Canillo. La Massana, més en l’òrbita liberal, ja havia manifestat que això de cedir terrenys sense que el comú hi pogués dir sempre la seva sobre l’ús de forma vinculant no ho trobava bé. I els liberals callen per no desentonar. Pretenen que sia primer el Govern, primer Martí, primer DA, els que xerrin. Els que es mullin. De fet, hi ha qui assegura que Pintat no revelarà les seves cartes ni tan sols dijous, quan hagi de respondre el discurs del cap de l’executiu. Qui dia passa any empeny. Tothom pretén que la feina la faci el del costat. Inclòs l’artífex de tot l’enrenou. Que no és gens habitual que el cònsol de Sant Julià es prodigui en comparèixer públicament. Però Vila ho ha fet aquest dimarts. També ho ha fet el ‘seu’ conseller de Cultura en la seu d’SDP. Josep Roig aquest cop no ha parlat ni d’òpera ni de teatre. Ha advertit que si es va demanar l’informe jurídic era perquè es tenien dubtes de tot plegat i es volia contribuir a fer un text millor. I ha defensat el cònsol assegurant que igual que mai no es va manifestar obertament en contra dels textos -encara que sí d’algunes parts- tampoc mai no hi va donar suport. Vaja, fa o no fa, en la línia que s’ha manifestat Vila. El cònsol lauredià ha recordat que mentre els polítics passen -o els fan fora- les lleis queden. I per anys. D’aquí que davant els dubtes que els generava els textos finalment elaborats pels serveis jurídics del Govern van sol·licitar les anotacions redactades per Aparicio. En el document, que va ser presentat dijous de la setmana passada en una reunió convocada pel cònsol major per tal d’informar de les conclusions als consellers de la majoria i als de la minoria, “s’han identificat aspectes que generen dubtes i el nostre deure institucional és posar l’informe al servei dels grups i dels comuns”, ha manifestat Josep Vila. L’objectiu de l’informe és analitzar l’abast de la nova llei sense fer-ne una qüestió política. “El que es pretén és ajudar els legisladors a perfeccionar el text, enriquir el debat sobre aquesta matèria i aportar nous elements d’anàlisi”, ha conclòs Vila. El cònsol, però, ha esta d’allò més hàbil. I ha aconseguit just tot el que assegura que no pretenia. Encendre un debat polític d’altura. Transferir un problema de l’alçada d’un campanar, més o menys, poc o molt, a tots els grups polítics. Ara caldrà veure com estan de competències els consellers generals. O d’incompetències, com es vulgui.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.