¿Però qui són, aquests Borrell? És una de les preguntes que hi ha damunt la taula en relació al ‘Sabir’, el veler de bandera i matrícula (EE-225-AND) andorrana que fa prop de dues setmanes va ser descobert en aigües marítimes colombianes amb 103 quilos de cocaïna en el seu interior. Josep Borrell pare i fill són els socis de la societat propietària, encara avui formalment, del veler. Els interrogants es perceben més aviat al ‘carrer’. L’operació, però, genera molts dubtes. Hi ha una investigació policial en marxa, fins i tot amb un ciutadà andorrà essent mirat amb lupa.
Una investigació complexa, amb la Interpol assumint-ne la coordinació i, com a mínim, quatre països compartint, ‘a priori’, informació. Colòmbia, Andorra, Espanya i els Estats Units. Els agents americans especialitzats en la lluita antidroga (DEA) han posat el nas en el cas. La cocaïna, atribuïda al ‘clan del Golf’, tenia com a destinació final els Estats Units passant prèviament per aigües de Panamà. La relació entre la policia colombiana i l’andorrana sembla que no està sent fàcil. Però no ha transcendit en quina direcció sorgeixen els principals problemes. El que és clar és que al despatx central de l’Obac el secretisme és absolut. Tant que l’accés a la fitxa de la societat Frademar està ‘capat’. Les fitxes de tres dels protagonistes aparents de la història (Josep Borrell Fradera, Josep Borrell Arruga i Juan Manuel Sánchez Pearce) estan pràcticament en blanc i tampoc no es pot accedir a l’historial dels vehicles que la societat tenia, o havia tingut, al seu nom: almenys un Range Rover i un Mercedes ML.
El ‘Sabir’ el va adquirir sense dubte la societat constituïda el maig del 1990 i Josep Borrell Fradera l’usava. Nascut el 1930, aquest home fa poc més d’un any que va morir. Ell o el seu amic Juan Manuel Sánchez Pearce segurament podrien donar pistes que conduïssin a saber com és que l’embarcació ha acabat apareixent ple de droga a Cartagena d’Índies. És probable, fins i tot, que Sánchez Pearce en sabés més. Però si el ‘vell’ Borrell va morir amb vuitanta anys llargs, Sánchez Pearce ho va fer el gener del 2014, a Barcelona, en estranyes circumstàncies i amb tan sols 28 anys.
Els investigadors ja tenen un primer element on furgar: la mort certificada com a natural del jove malagueny que era el que planerament es diu el ‘chapero’ de Borrell Fradera. I de Borrell Fradera i els seus comptes corrents i béns Sánchez Pearce se’n servia. Aquest xicot havia estat presentat pel vell titular de Frademar com el seu representant davant dels responsables de l’oficina de MoraBanc on tenia dipòsits, per exemple. Fins i tot el 2012 l’home va atorgar davant de notari poders molt amplis en favor del seu jove amic en relació a la societat.
Frademar
Frademar és la societat titular del veler de la cocaïna, del ‘Sabir’. No consta a data d’avui en el registre de Govern un canvi de titular. La societat, que té com a objecte social la gestió patrimonial i immobiliària, està domiciliada en un àtic del carrer Mirador d’Encamp. Aquell era el bé immoble de què disposava la societat, inscrita al registre de societats andorrà des del 1990 i sense cap més accionista que Josep Borrell Fradera, nascut el 1930 i titular del 67% de les accions de la firma, i el seu fill Josep Borrell Arruga, responsable del 33% dels títols.
Tot indica que el fill i avui hereu de Borrell Fradera -que té alguns plets oberts al Principat; Andbank i la financera de Pyrénées havien fet reclamacions o bé contra el pare o bé contra Frademar- no pinta absolutament res, ja no amb el veler, si no amb la societat més enllà d’aparèixer-hi formalment com a soci fundador, que legalment no és pas poc. De fet, la sorpresa va ser quan l’home va descobrir alguns dels ‘moviments’ personals i desitjos íntims de son pare, circumstàncies que va exposar a alguns dels seus interlocutors quan fa uns mesos va venir a Andorra a posar en ordre allò que s’havia trobat en herència degut a la mort del vell Borrell.
En quines circumstàncies es va constituir Frademar ho hauran d’aclarir els investigadors si mai es treu l’aigua clara d’una història aparentment rocambolesca. En tot cas, Josep Borrell Fradera s’hauria mogut si no tota la seva vida sí una bona part d’ella en el món dels negocis immobiliaris. Fins a Miami havia fet tractes mercantils. De fet, Borrell Fradera havia estat domiciliat en una de les avingudes principals de la capital de l’estat nord-americà de Florida: la Brickell Bay. L’home també tenia en el seu entorn societats gibraltarenyes -de les quals, Juan Manuel Sánchez Pearce, d’ascendència britànica per part de mare, també n’hauria estat poc o molt al cas- i passava molt temps a Eivissa. Allí hi tenia el ‘Sabir’. Des d’allí cinc amics van iniciar el que havia de ser una ruta fins al Carib el 2013. Cap no era ni el jove ‘chapero’ ni el vell gestor immobiliari.
Borrell Fradera treia esporàdicament el cap per l’oficina encampadana de MoraBanc. Era un home atén, amable, que es feia escoltar i que solia demanar ser atès per una comercial o una gestora. Sempre dones. Ara, normalment a les converses s’hi afegien altres comercials o gestors. Les seves explicacions, els seus comentaris, sempre educats, engrescaven. Els seus moviments comptables, segons les fonts consultades, mai no van aixecar cap tipus de sospita. Els dipòsits existents no eren en cap cas extraordinaris. I sí que els darrers temps va acudir a l’oficina, ja s’ha dit, amb l’esmentat Sánchez Pearce.
El jove ‘chapero’
El jove malagueny va aparèixer pel Principat els darrers anys -del 2010 fins a la seva mort el gener del 2014 aproximadament- amb una assiduïtat una mica més alta que el seu ‘protector’. Quan Juan Manuel Sánchez Pearce venia al Principat feia estada a l’àtic de l’edifici Alfa del carrer Mirador encampadà. Solia moure’s a cos de rei i feia activitats esportives. Muntanya, esquí. Era un jove fort, atlètic i ben plantat. Amb parella femenina. I força fanfarró.
Electricista de professió, tot i la seva joventut, ja havia tingut problemes legals a la seva Màlaga natal. Una vegada mort, el seu entorn va poder descobrir una realitat que desconeixia totalment. Per exemple, la naturalesa real de la seva relació amb el vell Borrell. I altres conflictives relacions que ara de ben segur seran seguides amb més atenció pels investigadors policials. Sánchez Pearce pujava al Principat. Però mai hi va constar com a resident. Com tampoc hi ha constat mai, per exemple, Josep Borrell Arruga, el fill del seu pare i soci minoritari de Frademar.
Sánchez Pearce va fer disposició de béns i fons de Frademar (degut això encara hi ha algunes reclamacions judicials en marxa per part de l’hereu de Borrell Fradera). I parlava del veler. Del ‘Sabir’. Borrell Fradera hi navegava. El malagueny no està clar. Perquè, per exemple, quan arribava a Eivissa amb la seva parella formal, una noia lituana fa o no fa de la seva edat, malgrat parlar del vaixell i de ‘pitos i de flautes’, com en tantes altres ocasions quan era l’hora de la veritat, res de res. Ni rastre del veler. Però potser en llogava un altre. Els investigadors hauran d’aclarir si Sánchez Pearce, com va fer amb altres béns de la societat, el va vendre ni que fos de sota mà. I a qui el va vendre si fos el cas, és clar. Malgrat que oficialment no consta aparentment enlloc.
El que sí que és clar i ja s’ha explicat és que el ‘Sabir’ va naufragar entre la costa de Canàries, d’Arrecife per ser més exactes, i la costa africana en tota regla. L’embarcació ocupada llavors per cinc joves que havien travat amistat a Eivissa durant l’estiu del 2013 van anar a la deriva el desembre d’aquell any i van haver de ser rescatats per un buc del salvament marítim espanyol. Els tripulants del ‘Sabir’ d’aquella ocasió tenien com a destinació, no assolida llavors, el Carib, just on va ser controlat la setmana passada.
Ciutadà andorrà investigat
Hi ha moltes llacunes en tot plegat. Llacunes que la investigació policíaca haurà d’aclarir. I la DEA americana hi està molt interessada i sembla que no s’estarà per bromes. Ha sobtat la bandera andorrana del veler. Però també ha quedat clar que l’embarcació és andorrana. La investigació, segons ha pogut saber l’Altaveu, segueix diferents camins. Mira de tibar de diversos fils. No es vol deixar cap serrell per lligar. Com a mínim des de Colòmbia, els Estats Units i Espanya. Un dels detinguts per integrar la tripulació i el passatge del ‘Sabir’ ple de cocaïna hauria respost a una identitat idèntica a la d’un ciutadà andorrà. I ja hi ha una investigació en marxa. Incipient però en marxa. I no necessàriament de la policia andorrana.
Es tracta d’un home de 38 anys d’origen espanyol i que va accedir a la nacionalitat andorrana el 2010. Els investigadors actuen amb cautela i discreció. Ara no hi ha cap element per incriminar-lo amb el vaixell. I menys encara amb la mercaderia. Però nom i cognoms coincideixen amb un dels principals detinguts en l’operació policial a Cartagena d’Índies. Hi va haver dos arrestats principals segons les fonts: un colombià i un espanyol. La resta de persones que viatjaven en el veler haurien estat registrats i controlats.
Es mira amb lupa el ciutadà andorrà per les sospites que fa molt temps que aixeca el seu elevat nivell de vida. Perquè navega amb habitualitat (se sol moure entre Barcelona i Eivissa, segons les fonts). Perquè està immers molt sovint amb negocis no massa clars. Perquè és un home que s’ha mogut en el contraban de tabac en els seus moments més àlgids i en què més i millor es posaven a prova els cossos de seguretat sobretot de l’Estat veí del sud. I perquè alguns dels seus socis són ‘empresaris’ del sector, del sector contrabandista, que alhora tenen socis amb pedigrí. I que ja se sap que quan les vaques van magres amb el contraban de tabac, s’aprofiten els contactes i els camins oberts per fer altres negocis. Només és una teoria dels investigadors. Però no deixa de ser una via oberta. Un canal més per on sembla moure’s el ‘Sabir’. El veler resta atracat. Però carai que en farà de parlar. I això que dos dels protagonistes de la història que més coses en sabrien es van endur una bona colla de secrets a la tomba.
Comentaris