La sanció de Medi Ambient tensa més encara la relació amb el comú de Sant Julià i fa aflorar els interrogants en el ‘cas Torb’

La sanció de Medi Ambient tensa més encara la relació amb el comú de Sant Julià i fa aflorar els interrogants en el ‘cas Torb’
La sanció de Medi Ambient tensa més encara la relació amb el comú de Sant Julià i fa aflorar els interrogants en el ‘cas Torb’
  • La resolució de l’expedient administratiu governamental dóna validesa gairebé total a allò que comandaments del ministeri ja van denunciar pocs dies després dels fets
  • La poca transparència de la corporació laurediana més la compareixença surrealista inicial del cònsol no permeten donar prou força a la ‘seva’ versió d’allò succeït
  • El que és clar és que el tancat dels óssos presentava deficiències i la reixa estava solta en un punt, com evidencies les fotografies que publica ‘l’Altaveu’
  • Més enllà de mancances i fets objectius, el capítol de llegendes urbanes sobre què s’amaga al bosc de la Rabassa rere l’episodi de l’ós abatut és llarg
La proposta de sanció dictada pel departament de Medi Ambient a Naturlandia per l’afer de l’ós sols fa que confirmar que, en relació a l’esmentat episodi, hi ha discrepàncies notables entre els tècnics del Govern i el que consideren els responsables de Camprabassa i, per tant, del comú de Sant Julià. I manté en l’aire diversos interrogants. Sembla evident que igual com mai ningú no presentarà, i menys encara, tindrà, la prova fefaent que demostri que l’animal es va escapar per la porta, tampoc mai no s’acabarà de saber tot el que passa o ha passat pel bosc de la Rabassa. El capítol de llegendes urbanes lauredianes en relació a allò que s’amaga rere el ‘cas Torb’ i que mai no aflorarà de veritat del tot és llarg. ¿L’ós es va escapolir per la porta o per l’obertura que presentava una reixa del tancat com es veu a les fotografies? ¿El fet que els plantígrads haguessin gratat la terra per sota dels cablejats electrificats va ser suficient perquè l’animal abatut el pogués sortejar? El que és clar és que l’expedient administratiu conclòs pel Govern dóna totalment validesa a allò que tres comandaments diferents del ministeri de Medi Ambient (el director general del departament, Marc Rossell; el cap de l’àrea de medi aquàtic, infraestructures i fauna, Josep Maria Naudí; i el cap de la unitat de fauna, Jordi Solà) van observar de forma directa poca estona després que succeïssin els fets, el 14 de juny. El ministeri i els banders van ser alertats de l’incident sis minuts abans de les 10 del matí d’aquell dimecres. L’expedient ara finalitzat i comunicat, almenys verbalment, a la corporació laurediana i a Camprabassa, conclou amb la proposta de dues multes diferents de 3.000 euros cadascuna, la més important prevista en la normativa, per la comissió de dues infraccions greus per manca de manteniment i compliment de les mesures de seguretat en el tancat dels ossos. Per ara, les fonts consultades del comú de Sant Julià han assegurat que no hi ha intenció de recórrer contra les sancions proposades -com a propostes que són, es pot al·legar en contra-. Però tampoc no es descarta de fer-ho. Malgrat que ja en el seu moment l’enuig de la corporació laurediana amb el ministeri de Medi Ambient va ser monumental i ara no ho serà menys, per recórrer contra una decisió s’han de presentar els elements, s’han d’acreditar les proves, que desvirtuïn les acusacions formulades, i igual com es va acusar el director i el sotsdirector del parc d’animals d’haver-se deixat una porta i d’haver abatut el plantígrad sense ser estrictament necessari i se’ls va acomiadar, però sense justificar-ne cap causa i, per tant, indemnitzant-los fins al darrer euro del que els pertocava en una liquidació no causal, ara també sembla difícil que rebatin els arguments del Govern. De fet, la minoria comunal ha demanat els informes que avalen les tesis de la corporació i des de la majoria ja s’ha deixat veure que no es lliurarà cap document. La mar laurediana de fons és molt moguda. Que al llavors subdirector del parc se l’havia fet entrar al lloc de treball amb una estora vermella per ser el marit de la llavors cònsol Montserrat Gil és tan evident com que aquest fet -des del punt de vista ètic, com a mínim, del tot reprovable- havia enutjat molt, moltíssim, hi havia un corrent d’opinió clarament favorable a despatxar l’home. Que Josep Font fos l’autor dels trets que van acabar amb la vida d’en Torb ho va facilitar. I rere de tot plegat, les llegendes d’operacions de contraban per dins el parc, de còpies de claus lliurades aneu a saber a qui… Amb tot, un ós on no havia d’estar que va acabar abatut i un ecoparc dirigit pel qüestionadíssim Enric Ordóñez que presenta severes mancances arreu. Quan no és el parc d’animals és el Tobotronc i quan no són els inflables, els buggies o tot plegat. Però Ordóñez s’aferra al càrrec igual com els tècnics responsables de Medi Ambient s’aferraran a allò que van veure i allò que han posat als informes. I la segona part de l’anterior frase és molt més comprensible que la primera. Més encara quan Camprabassa va perdre l’any passat més d’un milió d’euros més i un mes i mig després de la finalització del termini perquè la societat aprovés els comptes del 2016 encara no està ni convocada l’assemblea. Coses que passen. Com passa que un dia s’escapa un ós. Ni els informes inicials ni l’expedient administratiu final de Medi Ambient no determinen per on. Només es fan constatacions. I en aquest sentit, ja l’informe datat a 19 de juny pels tres responsables del ministeri abans esmentats, deixen constància d’un possible lloc per on l’animal hauria pogut escapar-se, en l’escaire superior dret del tancat (obertura que es pot veure en una de les fotografies). Mai no s’afirma que fos per allí que efectivament es va fugar i, segons com, sembla complicat que una bèstia de 140 quilos pogués passar per allí. Tot sia dit de passada, l’animal en cap moment va quedar fora del recinte perimetral del parc, és a dir, mai va sortir d’una zona poc o molt protegida. El tancat on hi ha els plantígrads “està format per dues barreres electrificades i una xarxa de triple torsió subjectada a una base de formigó mitjançant ganxos, i subjecta entre els piquets per un cable tensat”. Segons l’informe inicial de Medi Ambient, ratificat ara en gran part encara que no sigui taxatiu en el lloc per on hauria marxat l’animal, s’hi diu que l’ós “va passar per sota la primerabarrera electrificada, atès que l’espai entre el fil elèctric més baix i el terra no era suficientment baix per evitar el pas de l’animal, vist que el terra havia estat excavat pels propis animals, amb anterioritat. La segona barrera electrificada i la xarxa van ser traspassades per l’empenta de l’animal”. Per l’única obertura divisada en el tancat -porta a banda, és clar, que quan es fa la inspecció ocular estava degudament tancada-, “la xarxa ja no estava subjecta al terra mitjançant els ganxos previstos per aquest efecte, i els cables estaven alliberats dels tensors al nivell de la pilona de l’escaire”. Hi havia, per tant, una obertura i una barrera electrificada que present “deficiències quant a la seva funcionalitat”. També van comprovar els responsables de medi ambient que “els animals han anat descalçant els daus de formigó que han d’aguantar els pals de suport de la barrera elèctrica, per tant no es té constància de si la barrera elèctrica funcionava en tot moment”. En l’informe inicial i també en l’expedient administratiu definitiu es fan evidents tot un seguit de mancances i deficiències i es recorda que el pla d’emergència del parc especifica clarament que els cuidadors han de fer una inspecció ocular diària de tots els tancats i barreres de tots els tancats. I més encara d’aquells que serveixen per ‘guardar’ animals potencialment perillosos. de fet, ja existien advertències dels cuidadors i responsables del parc d’animals cap a la direcció general de l’ecoparc, de dos anys abans, respecte de les mancances existents. També l’expedient administratiu ara conclòs parla de la falta de personal en el moment en què es du a terme l’observació ocular en funcions d’inspecció el dia dels fets. Que l’ecoparc en general i el parc animal en concret està deixat és una evidència. Que el comú de Sant Julià fa temps que no sap on tirar en relació a Naturlandia, també. Que segurament es tracta d’un negoci ruïnós, molt probablement. I que mai no se sabrà del tot què va passar a la Rabassa abans de la mort del Torb ni per què i com es va escapar l’ós i se’l va abatre posteriorment -els protocols d’actuació diuen, per exemple, que en cas de voler escapar-se del parc o de posar en perill una persona es pot tirar a matar- és també ben clar. I el que és clar també que l’expedient de Medi Ambient torna a enfrontar Govern i comú i que evidencia que hi ha molts interrogants per aclarir. I que probablement no s’aclariran mai.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.