El Govern demòcrata no volia de cap manera la ‘regla d’or’ demòcrata. I el malestar iniciat la legislatura passada encara cueja. Tant que ara el Consell General és víctima de la medicina taronja. La llei per a l’estabilitat financera s’haurà de canviar. L’excusa és com d’oberta queda la interpretació en relació a cada quan cal presentar el marc pressupostari. El rerefons és que no hi ha manera que l’executiu pugui complir amb la cotilla que suposa la norma i s’aprofitarà el ‘restyling’ per suavitzar la regla que ha tret de polleguera més d’un dia i de dos el ministre de Finances, Jordi Cinca.
L’efecte immediat de tot plegat és que l’aprovació del pressupost, que aquest any sí que es va entrar a tràmit parlamentari quan tocava, es tornarà a endarrerir més del que és aconsellable. Res greu per poder funcionar. Per acabar-ho d’adobar, en les files demòcrates hi ha divisions sobre diversos aspectes financers. Tant en relació a com s’adequar la ‘regla d’or’ com respecte del fons de la previsió pressupostària per a l’exercici 2017. Certament, les aigües no baixen calmades pel riu demòcrata. Fins al punt que més d’un i de dos funcionaris de l’edifici administratiu ha sentit dir que durant el primer trimestre de l’any que ve hi haurà dissolució parlamentària. Per ara, no cal fer-hi massa cas. A no ser que el FinCEN estigui redactant alguna nota.
La ‘regla d’or’ i el marc pressupostari, que és el document normatiu que defineix els grans trets que ha de regir el pressupost comptant i sonant, han estat la mare dels ous del debat a la junta de presidents d’aquest divendres. La subsíndica general, Mònica Bonell, ha reconegut el que ja fa temps que és de domini públic. La llei que suposadament garanteix la sostenibilitat de les finances públiques (els comuns també s’hi han de cenyir) és un ‘conyàs’. Un maldecap que el grup parlamentari de DA li va generar al Govern. De DA. I entre els diversos daltabaixos que genera és que els experts (del Consell i externs, com el doctor en dret Joan Vintró) donen per fet que tal i com està la llei el marc pressupostari s’ha de presentar i aprovar cada any abans que el pressupost. I això no és viable. Ni era el que els demòcrates, els legisladors, pretenien.
“La voluntat de DA ja era aquesta”, ha afirmat Bonell. I ‘aquesta’ és un marc pressupostari per legislatura que sigui revisable, modulable, quan calgui però sense haver-se d’aprovar de nou. “A nivell pràctic és més fàcil”, manté la número 2 de Sindicatura. I per suprimir aquesta duplicitat d’interpretacions -encara que els experts només en veuen una, d’interpretació, que coincideix, com a mínim, amb la visió que ja en tenia el grup liberal, és a dir, que cal aprovar el marc pressupostari cada exercici-, “la comissió de Finances tindrà feina a revisar la ‘regla d’or’”, ha reconegut la política canillenca.
El que ningú no admet de portes en fora és que aprofitant la revisió… I la situació no agrada gens els comuns, per exemple. Se’ls ha collat tant com ha calgut -que no vol dir pas que sigui una cosa negativa; molt sovint les corporacions parroquials acaben sent caixes de galetes (per repartir, és clar)- mentre que el Govern, que també s’ha hagut d’estrènyer el cinturó, ha mirat de fer la viu viu. “Tot és molt mou”, recorda la subsíndica. I tanta cotilla no agrada ningú. Filar massa prim, lliga curt els polítics, pot convèncer la ciutadania. Però no tant els qui la controlen.
Aquest cop se solucionarà com es podrà. Avui mateix el Butlletí del Consell General ha tornat a publicar de forma independent al pressupost que el Govern va tramitar per al 2017 el marc pressupostari. Fins al 27 de desembre es pot esmenar, només a la totalitat, aquesta norma. El 10 de gener es debatrien les esmenes a la totalitat que es puguin presentar. I dos dies després es discutiran les esmenes a la totalitat ‘contra’ la previsió comptable per al proper exercici. I “ja veurem quan s’aprovarà el pressupost”, ha deixat anar la subsíndica.
Caldrà, doncs, veure-ho. I caldrà veure, també i sobretot, quin maquillatge es fa a la ‘regla d’or’. O encara millor: qui impulsa què. I com s’argumenta. ¿Seran els terminis de presentació del marc pressupostari l’únic que es revisarà? O potser el Govern de DA vol deixar d’estar emmanillat pels capricis del grup parlamentari de DA. Encara que sigui pel grup parlamentari de la passada legislatura. Que si parlamentaris de llavors com Daniel Armengol o Xavier Montané no han repetit no és pas per caprici. Potser és que ja en tenien els bemolls plens.
Comentaris