La querella de Trias i CDC pel 'Fernandezgate' recull l'episodi referent a BPA

La querella de Trias i CDC pel \'Fernandezgate\' recull l\'episodi referent a BPA
La querella de Trias i CDC pel \'Fernandezgate\' recull l\'episodi referent a BPA

La querella interposada per l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, i Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) -avui Partit Demòcrata Català (PDC)- contra el ministre d’Interior espanyol en funcions, Jorge Fernández Díaz, i el destituït director de l’Oficina catalana contra el frau i magistrat de l’Audiència de Barcelona, Daniel de Alfonso, inclou una referència clara i inequívoca sobre Banca Privada d’Andorra (BPA). La querella pel que s'ha vingut a denominar com a 'Fernandezgate' es basa en les converses que van mantenir al despatx del càrrec governamental espanyol els dos querellats i que fa uns mesos van ser reproduïdes per publico.es.

Trias i CDC acusen De Alfonso de revelació de secrets en què hi hauria també participat, ni que sigui en comissió per omissió, el ministre Fernández Díaz. Segons la querella presentada davant el Tribunal Suprem pel fet de tenir Fernández la consideració d’aforat en ser diputat, els dos ‘conversadors’ podrien ser responsables, també, de sengles delicte de prevaricació i de malversació de cabals públics. Un i altre suposats delictes tindrien una intimíssima relació, vist que l’escrit presentat per la representació lletrada dels querellants -i de la qual en poden consultar aquí un esborrany previ a la presentació definitiva davant el jutjat- reflecteix que s’haurien pogut fer treballs a costa de l’erari públic per intentar acreditar fets o situacions que ja d’entrada se sabia que no eren certs però que calia fer veure que existien o, fins i tot, en cas que tinguessin algun indici de verosimilitud, magnificar-los.

L’episodi en què apareix BPA i que es fa constar sense embuts a la querella té relació amb l’exalcalde Trias. És quan el ministre, ara en funcions però quan es van produir les converses totalment operatiu, explica al seu interlocutor com intentar fer aflorar unes dades, una informació, que es creu que existeix o que es vol fer existir: que Trias tenia diners a Suïssa i que amb posterioritat es van traslladar a Andorra. Fernández Díaz fa tot un seguit de consideracions al respecte i De Alfonso afirma que “seria una bona cosa” que els suposats dipòsits haguessin anat a parar a BPA perquè, afirma l’exdirector de l’Oficina Antifrau catalana, ell coneix Higini Cierco i alguna cosa, insinua, hi podria fer.

La transcripció

La transcripció de la conversa publicada al digital publico.es que es fa constar en la querella és la següent:

Sr. Fernández Díaz: “No, no, ya, ya, bueno, sin perjuicio de que... no perjudique y tal... Pero, por seguir con la lógica ésa... Una información, repito que yo eso lo sé hace días, lo sé hace días ya, pero una información en la que te dice a ti el secretario de Estado, que yo lo tengo, la cuantía exacta, el número de cuenta corriente y la fecha en que la cuenta corriente es cerrada en Suiza, por la Unión de Bancas Suizas (UBS) y es llevada a la Banca de Andorra.” 

Sr. De Alfonso: “Pues mira si coincide con eso. Imagínate que coincide con eso...” 

Sr. Fernández Díaz: “Y tengo también un hermano suyo... [incomprensible] Y que, ¡créeme!, abrió en la Unión de Bancas Suizas una cuenta con 20 millones de euros, aparte de otras cosas que... en fin, pero que está el número de cuenta corriente, eh.” 

Sr. De Alfonso: “Sí, sí, sí, sí.”
Sr. Fernández Díaz: “Está la fecha en la que abre y la fecha en la que 

cierra y se transfiera a la Banca de Andorra”. Sr. De Alfonso: ¡Joé! 

Sr. Fernández Díaz: “Quiero decir, que no es una... ¿Te acuerdas cuando sacó aquello El Mundo con el pantallazo aquel y tal?...” 

Sr. De Alfonso: “Sí” 

Sr. Fernández Díaz: “Eso llevó a que Jordi Pujol dejara la política, perdiera el apoyo y a que hiciera la UCO un par de pinzas... ¿Me explico?” 

Sr. De Alfonso: “Sí, sí, sí, sí.” 

Sr. Fernández Díaz: “Ahí lo que ponía era: número de cuenta corriente, quién y en qué fecha había ingresado en la Banca Privada de Andorra... ¿me explico? Y aquí dice las cantidades, el número de cuenta corriente, la fecha en la que cierra la cuenta corriente y lo transfiere a bancos de Andorra. Y su hermano...” 

Sr. De Alfonso: “¿De Suiza viene a Andorra lo de él, lo del alcalde? ¡Joé!...” 

Sr. Fernández Díaz: “Y con la fecha, y con la fecha.” 

Sr. De Alfonso: “Entonces, podéis investigarlo bien...” 

Sr. Fernández Díaz: “Claro, claro, por eso te digo. Por eso te digo que la primera información no es eso que digas... ¡joder!... Número de cuenta corriente, banco, saldo, saldo ¿eh? Exacto, ¿eh? Y en qué fecha exacta usted la cierra y la envía para Andorra y que en la cuenta tal tiene una tal...” 

Sr. De Alfonso: Si fuera en la Banca Privada de Andorra, si fuera en esa, sería una buena cosa, porque Higini Cierco que es buen amigo mío... y Ramon, que yo no le conozco tanto... Pero Higini, sí. Higini tiene miedo de que se le rompa su tema del Banco Madrid. 

Sr. Fernández Díaz: Del Banco Madrid, sí... Yo no sé en qué banca, pero transferido a Andorra sí... Tampoco hay mucho en Andorra... ¿la Banca de Mónaco? ¿la Banca de Andorra?... Pero, vamos, cuando tú dices el número de cuenta exacto y tal... Otra cosa es, otra cosa es, vamos, que yo estoy de acuerdo con lo que tú has dicho. Pero yo voy a decir: ¿eso es conveniente o no es conveniente desde el punto de vista de Estado, desde el punto de vista que dices tú? 

Les converses que han transcendit no fa gaires mesos van donar-se l’octubre del 2014, és a dir, just quan encara eren molt tendre les amenaces i extorsions a BPA però quan encara no havia esclatat la crisi bancària al Principat arran de la nota del FinCEN. Les paraules de De Alfonso no són gratuïtes. L’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya no era amic de l’accionista majoritari de BPA Higini Cierco, però sí que serien coneguts i, sobretot, compartirien algunes amistat de l’àmbit jurídic, d’aquí que De Alfonso pogués saber que Cierco era temerós. Que patia pel banc. 

Ja hi havia hagut llavors les amenaces proferides per comandaments de la policia espanyola i la situació encara que semblava calmada no era gens clara. La querella de Trias i CDC, doncs, és un nou element a tenir en compte a l’hora d’entendre i aclarir què caram va passar amb la guerra de les clavegueres espanyoles i que hauria tingut com una de les conseqüències col·laterals, de les víctimes, BPA.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.