La policia espanyola sabia almenys des del desembre del 2014 que s'havia 'equivocat' de banc en el 'cas Pujol'

La policia espanyola sabia almenys des del desembre del 2014 que s\'havia \'equivocat\' de banc en el \'cas Pujol\'
La policia espanyola sabia almenys des del desembre del 2014 que s\'havia \'equivocat\' de banc en el \'cas Pujol\'

La policia espanyola i com a mínim la cúpula del ministeri d’Interior del país veí sabien almenys des de final del 2014 que hi havia hagut “maniobres de distracció” per tal que la investigació de l’avui denominat ‘cas Pujol’ “es dirigís equivocadament en direcció” a Banca Privada d’Andorra en lloc d’Andbank, on la família de l’expresident català havia operat històricament, ja des de l’antecessora Banca Reig. També autoritats andorranes estaven al cas dels moviments i no obstant això la persecució contra BPA, entre altres coses perquè la CIA tenia suposadament interès en els clients veneçolans que disposaven de comptes a l’entitat bancària ara en vies de desaparició, va continuar.

Aquests fets es posen de relleu, almenys, en dues de les notes informatives que ha reconegut haver elaborat el comissari José Manuel Villarejo Pérez, un dels integrants de la denominada policia patriòtica espanyola. Aquelles comunicacions servien per informar “la superioritat” dels avenços o retrocessos i, en tot cas, de per on passava la investigació del ‘cas Pujol’ des del punt de vista de les clavegueres policials. Aquests documents formen part de la querella interposada fa uns mesos per l’accionista majoritari de BPA Higini Cierco contra el també comissari espanyol Marcelino Martín Blas i l’agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra Celestino Barroso. 

A tots dos se’ls acusa d’amenaces i coaccions. I se’ls situa en l’origen del ‘cop’ contra BPA de comú acord, com a mínim, amb el FinCEN. La Batllia va admetre la querella, va fer unes primeres diligències per ratificar que el que havia explicat Cierco en seu judicial havia succeït realment i, des de llavors, la investigació s’ha aturat. Ben al contrari de les causes que intenten demostrar que a BPA només hi havia moviments irregulars, això sí, obviant el ‘cas Pujol’ i qualsevol indici que pugui evidenciar que l’eclosió real de la crisi del banc ara en vies de resolució va anar directament lligat a l’interès per fer aflorar el patrimoni d’obtenció presumptament il·lícita que hauria acumulat la família de l’expresident de la Generalitat i que, en gran part, va estar dipositat en comptes andorrans. 

De fet, la investigació del ‘cas Pujol’ on no s’atura és a Madrid i el jutge de l’Audiència nacional espanyola José de la Mata, amb el suport dels especialistes de la Unitat de delictes econòmics i fiscals (Udef) de la policia d’Espanya hauria pogut acreditar que Andbank, durant molts anys, va simular operacions entre la família Pujol i un seguit de persones anònimes, i en algun cas fins i tot difuntes, per justificar d’aquesta manera l’alt volum de diners en efectiu que components de l’honorable clan català movien a l’entitat. Així ho publica aquest dissabte el diari madrileny El Mundo, que ja va avançar el juliol del 2014 les transaccions andorranes que van portar Jordi Pujol a reconèixer la famosa deixa del seu pare Florenci.

El famós ‘pantallazo’ que evidenciava que els Pujol tenien diners a BPA -que procedien d’Andbank- ja va ser producte del treball i les pressions realitzades pels components de la policia patriòtica espanyola, com queda de manifest en les notes informatives formalment anònimes però oficialment elaborades per Villarejo -com ho ha reconegut davant de notari- que exposen diverses línies d’investigació, de vegades inconnexes, de vegades contradictòries. I que en algunes ocasions es van seguir i, en d’altres, es van descartar.

Així, en una nota datada el 21 de desembre del 2014, l’autor del document subscriu que “no és descartable a més a més que MMB (per Marcelino Martín Blas) i, per tant, el CNI haguessin col·laborat de manera conscient en la maniobra de distracció que el propi PUJOL hauria dissenyat, d’acord amb RECH (sic), en altres temps el seu soci, propietari d’ANDBANK, perquè la pressió judicial-fiscal es dirigís equivocadament en direcció als moviments de menor pes, raó per la qual, el propi PUJOL es va prestar veloç a confirmar allò publicat pel MUNDO, encara que després va tractar de desdir-se’n, acusant els responsables de BPA d’un delicte de descobriment i revelació de secrets bancaris”.

Algunes raons de la distracció 

L’autor de la nota s’aventura a exposar algunes de les raons que haurien portat a ‘equivocar-se’ de banc. I així explica que “una altra de les raons per centrar-se en exclusiva en els escassos moviments que el clan Pujol hauria realitzat a Banca Privada d’Andorra i ignorés els més importants realitzats en altres entitats andorranes, com l’ANDBANK, seria l’interès que hi tenia el CNI, segons que va manifestar el propi MMB, ja que la CIA així ho hauria traslladat a col·legues espanyols en detectar-se en el banc d’Higini Cierco (HC), una sèrie de moviments d’origen veneçolà d’interès per als americans”. Aquell desembre del 2014, però, ja feia pràcticament mig any que bona part dels diners que empresaris de Veneçuela havien tingut a Andorra n’havien marxat ja que, el mes d’abril, primer, la batlle Canòlic Mingorance, i el juliol següent el Tribunal de Corts per via de la magistrada Anna Estragués, en considerar que no hi havia suficients elements per mantenir embargats els comptes, van decidir desbloquejar els diners.

La nota del desembre del 2014 destacava també que un altre dels motius que haurien pogut portar a desviar l’atenció i a ‘canviar’ Andbank per BPA seria un pacte entre el CNI i Jordi Pujol Soley per tal que el veterà polític català no esquitxés alts càrrecs de l’Estat espanyol donant detalls sobre un compte denominat Soleado i que gestionaria Arturo Fasana, un home conegut en diversos cercles de poder d’Espanya i que tindria vincles, fins i tot, amb l’emèrit rei Joan Carles.

Posteriorment, una altra nota informativa, ara del 20 de gener del 2015, remarcava que “existeix una gran diferència entre els quatre milions i mig detectats a BPA i els gairebé dos mil que s’haurien blanquejat de de l’entitat que MMB sembla voler protegir”, i que no era cap altra que aquella de la qual aquest dissabte El Mundo en revela detalls que situaria el banc dels Reig i els Cerqueda en una delicada situació, si s’acaben de confirmar les dades amb què treballa la Udef i que el jutge De la Mata ja tindria sobre la taula. De fet, aquest mateix magistrat s’hauria desplaçat al Principat en dues ocasions, en una hauria escoltar tant Manuel Cerqueda com Òscar Ribas.

De la Mata, Andorra i els “comptes paral·lels”

Amb anterioritat a aquella declaració, De la Mata també hauria interrogat, també en la seu judicial andorrana, diverses persones que haurien participat en l’entramat per facilitar l’operativa de la família Pujol. Entre les persones a qui va prendre declaració en aquella ocasió el jutge instructor de l’Audiència nacional espanyola hi havia el gestor bancari d’Andbank Josep Maria Pallerola, que disposava de l’assistència jurídica del despatx de Manuel Pujadas. Pujadas defensa avui els interessos del Govern en la causa BPA i va ser durant molts anys advocat de Banca Reig, ja quan Pallerola, a qui la policia espanyola atribueix ara la simulació de clients que suposadament operaven amb els Pujol, ja tenia dots de comandament en aquella entitat que fusionada amb l’Agrícol donarien com a resultat, el 2001, l’ara controvertit Andbank.

Segons la informació que publica aquest dissabte El Mundo i que podeu consultar íntegrament AQUÍ, el banc dels Cerqueda i els Reig va realitzar durant anys desenes d'operacions fictícies en nom de la família Pujol. La policia espanyola hauria pogut acreditar ja transaccions simulades amb una vintena de ciutadans que asseguren, majoritàriament, que no coneixen en absolut els membres del clan català i, en algunes ocasions i encara més sorprenent, que mai no han tingut comptes a Andbank. 

Aquesta trama, segons El Mundo, hauria mogut diversos milions d’euros i hauria estat dissenyada, com s’ha dit, a la decàda del 1990, a Banca Reig, per un gestor molt proper a la família de l'expresident català, Josep Maria Pallerola. L'operativa afectaria ciutadans amb professions ben diverses: des de policies autonòmics a aparelladors passant per biòlegs, professors, mestresses de casa o hotelers. La Udef, manté el rotatiu madrileny, ha interrogat en els últims mesos als implicats en aquestes operacions d'entrades i sortides de diners en els comptes del clan català i acaba de traslladar a l'Audiència el resultat, que havia estat fins ara en secret. 

Segons sostenen els investigadors en la documentació citada per El Mundo, el banc andorrà va teixir una xarxa de «comptes paral·lels» per realitzar transaccions simulades. Se sospita que es tracta d'una mecànica per blanquejar fons de la família. Lluny de reconèixer res de tot això, i com sol ser habitual, l’hereu de l’expresident català, Jordi Pujol Ferrusola, s’hauria ‘venut’ com una víctima més, assegurant que ells eren uns clients més als quals de forma indiscriminada hauria recorregut Andbank per muntar l’estructura comptable necessària per poder justificar, segons Pujol citat per El Mundo, el gran volum de diner en efectiu que movia l’entitat. La investigació resta oberta i de bacallà encara en queda molt per tallar.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.