El cos d’ordre sols pot recercar formalment dins l’Estat andorrà. I difícilment el pres en qüestió, que no té cap causa oberta a Espanya ni cap deute pendent amb la Justícia del seu país, retorni al Principat. No se’n sap el parador i el permís judicial que se li havia concedit, que va comportar alhora que se li hagués de decretar la llibertat provisional, era de poc més de 24 hores. L’exploració hospitalària que se li havia de fer arran d’una malaltia aparentment greu que podria patir no requeria d’un ingrés llarg i, en principi, no més tard de dimecres a la nit l’home, que va ser detingut el 3 de maig juntament amb un col·laborador i poques hores després que s’arrestés un jove andorrà amb qui havien convingut que els faria de camell per passar per la frontera com a ocupant del servei de bus de línia entre la Seu i Andorra la notable quantitat de 228 grams de cocaïna, hauria d’haver reingressat a la Comella. I no ho va fer.
L’afer es manté sota un sepulcral silenci atès l’escàndol que pot suposar i les implicacions que hauria de poder tenir. La policia, suposadament, ja hauria informat al seu dia de l’immens risc de fuga que hi havia, però la batlle instructora va ponderar el dret primordial a la salut en relació amb altres elements o circumstàncies i va creure que tenia prou garanties de retorn malgrat que l’absència de convenis internacionals en matèria penitenciària no permet mantenir detinguda i controlada una persona en un territori on no té cap deute judicial pendent. Menys en cara, en territori espanyol essent la persona en qüestió espanyola. El mateix pres ja s’havia sotmès prèviament a exploracions a Tolosa.
En aquella ocasió, però, la instructora llavors de la causa, de comú acord amb responsables del departament d’Institucions Penitenciàries, va establir un protocol ad hoc i van acompanyar el pres amb un vehicle oficial del Principat fins a la ciutat francesa i amb l’escorta de policies del país veí del nord. Amb posterioritat, el mateix reclús, veient que s’havia de sotmetre a més proves que no podien realitzar-se a Andorra, i fent valdre el seu dret d’elecció de metge, va preferir tractar-se a l’Estat espanyol. I en aquesta ocasió, la nova responsable judicial de la causa, Azahara Cascales, després de fer les valoracions oportunes, va estimar ajustat i viable alliberar provisionalment durant unes hores el pres amb el compromís d’aquest -que es jugava uns quants anys de condemna ferma- de tornar. Dimarts l’haurien vingut a buscar familiars seus a la Comella mateix. I dimecres, quan hauria d’haver tornat a ingressar al centre penitenciari, ja no ho va fer.
Les fonts policials consultades -Govern i el Consell Superior de la Justícia no han respost a les peticions fetes per l’Altaveu- no han descartat que es pugui formalment instar, des dels organismes jurisdiccionals corresponents, una ordre de recerca i captura internacional per intentar localitzar i detenir l’home. I reclamar-ne la seva extradició. Però en el cas que l’home fos arrestat a Espanya, difícilment l’Estat veí extradiria un nacional. I menys encara per un delicte que malgrat estar evidentment tipificat en l’ordenament jurídic espanyol i tenir una consideració greu, ni de bon tros les penes que pot comportar són les que preveu el Codi Penal del Principat, molt més sever amb el tràfic de drogues per quantitats que a Andorra són molt voluminoses però que a l’Estat espanyol no ho són pas tant.
Comentaris