La planificació horària o un dels generadors del malestar a Institucions Penitenciàries

• Fa més d’un any que s’espera poder disposar d’un programari informàtic que contribueixi a establir uns calendaris de treball millors que els actuals
• El sector crític lamenta la poca formació en la matèria de les persones encarregades de la gestió dels recursos humans i reclama una planificació anual
• En l’actualitat s’estaria treballant amb un planejament de cinc setmanes en cinc setmanes que tot sovint es modifica “sense consens ni avís previ”

De les moltes qüestions que està generant malestar intern al centre penitenciari, una n’és la planificació horària. El sector crític dels vigilants penitenciaris manté que els encarregats de la gestió del personal en el marc d’Institucions Penitenciàries no només no tenen cap formació en la matèria si no que, a més a més, els mitjans de què disposen són més aviat pobres. Des de fa un any, aproximadament, s’estaria esperant un nou programari informàtic que hauria d’ajudar a millorar la planificació, però no hi ha manera que s’acabin d’ajustar els càlculs donat la complexitat de fer encaixar totes les unitats. Més enllà de les divergències que hi ha entre els funcionaris penitenciàries i de la pugna que mantenen en relació als complements o la despesa d’hores ordinàries que fan i, en conseqüència, si n’han de fer d’extraordinàries o en dies que estan remunerades d’una forma notablement superior, en el que sí que hi hauria més coincidència és en què el programari actualment existent per dur a terme les planificacions és obsolet i no s’adapta a la realitat horària. A manca d’un càlcul automatitzat, el planejament dels encarregats es faria de manera rutinària i sense cap suport estadístic amb la qual cosa seria fàcil caure, segons les fonts, en greuges comparatius. El sector del personal més crític tant amb la direcció del ministeri i del departament d’Institucions Penitenciàries com, fins i tot, molts dels seus companys han denunciat a través d’un document intern escrit que actualment es disposa “d’una planificació de cinc setmanes en cinc setmanes que s’està modificant, com a mínim, cada setmana -i en determinats moments pràcticament cada dia- sense consens ni avís previ”. Els crítics, que a priori serien minoritaris, han reclamat una “planificació anual” que permeti una millor conciliació familiar i laboral.