Després de dies de tensió al cos de policia pel suposat robatori d’una pistola, els nervis s’han esvaït. Per aquesta qüestió. La investigació per mirar d’aclarir l’onada de robatoris que hi ha hagut al Principat des del darrer cap de setmana de juliol continua en marxa. I sense gaires resultats positius. La investigació es porta sota una discreció a la qual poques vegades s’ha recorregut -que el xalet del fiscal general en fos una de les víctimes hi ajuda, i molt- però sí que s’han hagut d’aclarir coses: la pistola no va ser robada. Sols ‘va canviar de calaix’. O, sense tantes precisions, de lloc on la guardava el seu propietari. Que sí, que va ser víctima d’uns dels furts d’aquesta onada.
Fa una setmana llarga que internament, la policia va emetre un comunicat advertint a diversos grups del cos que anessin en compte a l’hora d’aturar persones o vehicles sospitosos. El motiu? Que en un dels darrers robatoris denunciats, entre altres coses, els lladres s’havien endut una pistola del calibre 9 mil·límetres, l’arma que, salvant les distàncies, va fer famosa la banda terrorista basca ETA, ja que era la que feia servir per cometre els seus assassinats a sang freda.
Si els investigadors ja anaven amb peus de plom per mirar de treure l’entrellat als cops que s’han dut a diversos llocs del país, i si encara hi ha sobre la taula una onada de robatoris, de fa uns mesos, amb Encamp i la Massana com a focus principals que no es va resoldre perquè els joves que es va detenir suposant que hi estaven vinculats no es van poder relacionar finalment de forma clara amb els fets, el robatori d’una arma posava molta tensió a tot plegat. Andorra i la seva policia, per sort, no estan acostumats a haver-se d’enfrontar a segons quines circumstàncies.
Uns dies després, és a dir, fa no res, la policia ha hagut d’emetre una altra nota interna advertint que la pistola havia aparegut. On? Al mateix domicili d’on inicialment hauria estat sostreta. És a dir, no es va moure de lloc. El robatori va existir, sí. Però els lladres no se’n van endur l’arma. L’habitatge visitat pels delinqüents en aquesta ocasió és un xalet a Santa Coloma d’un constructor més o menys conegut. Els lladres van actuar amb molta diligència. I com a mínim se’n van endur una caixa forta. En mirar si faltaven més coses o no, i producte dels nervis per l’ensurt i per tot plegat, els propietaris del xalet van denunciar també la desaparició de la pistola.
Però remenant remenant, al cap dels dies, el constructor afectat per la visita dels delinqüents va recuperar la pistola, que estava en una estança diferent a la que inicialment pensava. Llavors va recordar que un temps abans l’havia canviat de lloc. Ell, no pas els lladres. De seguida va advertir la policia i el comunicat intern ha vingut a portar una dosi de tranquil·litat. No pas total. Perquè l’autoria dels robatoris no ha estat pas resolta. Això sí, el discret increment de la vigilància ha fet que les dues darreres setmanes no hi hagi hagut cap nova incidència que es pugui relacionar amb aquella onada.
Els lladres han anat buscant habitatges d’una certa prestància, escampats per diversos punts del territori, i en què s’asseguraven prèviament que no hi havia ningú. Actuen amb molta professionalitat i sense deixar rastre. En el cas de Santa Coloma, segons les fonts consultades, els investigadors haurien recuperat les gravacions de les càmeres d’un habitatge proper al furtat per mirar de veure si podien obtenir alguna pista dels lladres. L’objectiu sóc peces de valor. Prioritàriament, diners i joies. A banda de furts consumats també hi ha hagut intents de furt. En alguns casos costa determinar amb exactitud quin dia va succeir el robatori. Perquè els propietaris del xalet, de l’immoble, s’haurien absentat del domicili uns dies pel període de vacances. I no haurien descobert la malifeta fins a la tornada.
Comentaris