La Justícia considera ben 'trencat' el contracte entre l'arquitecte d'unes obres del Pas i el comú

La Justícia considera ben \'trencat\' el contracte entre l\'arquitecte d\'unes obres del Pas i el comú
La Justícia considera ben \'trencat\' el contracte entre l\'arquitecte d\'unes obres del Pas i el comú

La Justícia dóna per ben resolt el contracte que al seu dia va lligar l’arquitecte responsable de les obres per fer parcialment per a vianants el carrer Major del Pas de la Casa i el comú d’Encamp. Ja en primera instància la Batllia havia donat la raó a la corporació. I ara la sala administrativa del Tribunal Superior (TS) ha confirmat la decisió. Un dels elements de discrepància entre el tècnic i el comú era el deficient funcionament de les resistències elèctriques que inicialment es van col·locar a la voravia i que tenien per objectiu fondre el gel que s’hi acumulés.

L’arquitecte en qüestió va ser contractat inicialment l’octubre del 2008 per dur a terme la redacció del projecte de millora del carrer Major del nucli encampadà i, després, per fer-se càrrec de la direcció de les obres, que van ser adjudicades l’abril del 2010 per un import de pràcticament un milió d’euros (931.598,05 euros). Després de succeir diverses anomalies durant la implementació del projecte, finalment el comú va decidir, el 31 d’agost del 2011, rescindir unilateralment el contracte que unia les parts. El comú va esgrimir tot un seguit de deficiències imputables al tècnic -des de no advertir el desnivell que hi havia al vial fins a no haver escollit un sistema de resistències elèctriques degudament acreditat i homologat i que fos adequat per un indret com el Pas de la Casa- que haurien acabat generant “el sobrecost indirecte de 438.877 euros i el sobrecost directe generat per les obres de substitucions o enderrocaments que ascendia a altres 298.760 euros”.

L’arquitecte va oposar-se jurídicament contra el trencament del contracte. Primer ho va fer amb un recurs d’alçada davant el Govern, que va descartar les pretensions del tècnic, i després va acudir en seu jurisdiccional. El març d’aquest 2015 el Tribunal de Batlles també va desestimar la demanda de l’urbanista. El professional de l’arquitectura, igual com ja havia fet en primera instància, va explicar que va donar per bons els plànols topogràfics que li havia subministrat el comú i considerava que no havia prescrit malament les resistències elèctriques. A més considerava que si s’haguessin donat algunes de les circumstàncies que s’al·legaven en contra seva, “és a totes llums evident que el mateix no revestiria, en cap cas, la gravetat necessària per justificar l’adopció de la resolució del contracte acordat” i, per tant, el trencament del vincle, a parer del tècnic, seria “un clar supòsit d’abús de dret contrari a les més elementals normes de la bona fe i de l’equitat”.

Però res d’això no compartia ni el comú ni els tribunals. En el cas de la sentència dictada ara en segona instància, la sala presidida per Albert Andrés repassa totes les anomalies apreciades pel comú. Sobre el desnivell i el plànol elaborat per la corporació, el tribunal considera que hi ha “una manca de vigilància per part de l’interessat” perquè “havia de verificar l’exactitud del document facilitat pel comú”. També es considera que en virtut dels pactes subscrits, l’arquitecte era el responsable de triar tant la pavimentació, com el sistema de desglaç i l’enllumenat més adequats, cosa que no s’hauria donat. I com que la Llei de contractació pública considera com a causa de resolució del contracte d’obres l’incompliment de qualsevol clàusula contractual, el TS no pot fer res més que considerar ajustada a Dret la resolució del contracte.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.