La investigació del ‘cas BPA’ conclou que “no hi ha elements” per poder acusar gestors del banc de rebre suborns

Comentaris

  • El ‘Notice’ del FinCEN apuntava que hi havia càrrecs de l’entitat que haurien percebut primes per facilitar suposades operacions irregulars, però la Batllia considera “rumorologia” aquesta acusació 
  • La instructora va declinar demanar més informació a les autoritats americanes sobre la insinuació feta per l’organisme dependent del departament del Tresor americà i que finalment s’ha deixat de banda
La batlle instructora del ‘cas BPA’, Canòlic Mingorance, considera que “no hi ha elements suficients” per poder acreditar que gestors o directius de l’entitat bancària haguessin cobrat suborns per facilitar suposades operacions irregulars. El ‘Notice’ del FinCEN que va originar la intervenció del banc apuntava que hi hauria alguns gestors de BPA que havien rebut primes per afavorir certs clients. Però Mingorance, en el seu escrit de conclusió de sumari, qualifica de “rumorologia” aquest apunt. I per això, assegura, en l’aute de processament de la causa principal de l’afer que es començarà a jutjar formalment dilluns no es fa cap referència a aquest fet. L’acusació de FinCEN, aparentment, no era gens banal en el sentit que podia suposar la qüestió més delicada per als gestors bancaris. La nota del departament dependent del Tresor americà era genèrica. Parlava de gestors bancaris però sense cap mena d’identificació. Mingorance, en l’aute de conclusions, es refereix a aquest fet de la següent manera: “La rumorologia respecte al fet que algun dels processats, que no tots, hauria estat retribuït, ha aparegut en diversos moments de la instrucció”. Per tant, el valor que li dóna la jutgessa a l’apunt del FinCEN ja és molt baix. Baixíssim. A més, però, conclou que “s’ha considerat que no hi ha elements suficients que acreditin aquest fet en autes i per aquest motiu no ha estat recollit en l’aute de processament”. Aquesta és la única referència que fa la Batllia a la qüestió dels suborns després de no poder provar cap de les acusacions que apuntava el FinCEN. De fet, alguna de les parts va sol·licitar a l’autoritat judicial que sol·licités formalment a l’organisme americà més informació per tal de poder investigar més a fons les insinuacions que es feien al ‘Notice’. Però Mingorance va preferir descartar la consulta al FinCEN o qualsevol indagació amb autoritats americanes i tancar la qüestió deixant-la de banda i afirmant que no hi ha elements per mantenir “la rumorologia”. Fonts consultades han assegurat que la instructora hauria preferit fer una mena de tancament en fals de la qüestió abans d’haver de comprovar com les insinuacions del FinCEN no tenien cap mena de fonament. Les primes que puguin rebre alguns gestors en funció del seu rendiment o capacitat de mobilitzar dipòsits no té res a veure amb operacions irregulars i, a més, es tracta d’un sistema de funcionament emprat per moltes empreses. Bancàries i no bancàries. Però en els bancs, també i clarament. De fet, totes les entitats financeres del país treballen d’una forma molt similar. El judici de la causa general del ‘cas BPA’ s’ha d’iniciar dilluns que ve a la sala d’actes de Prada Casadet. La causa general està basada en les compensacions suposadament anòmales que principalment protagonitzava l’empresari valencià resident a Barcelona Rafael Pallardó que, curiosament, no està acusat en aquesta causa, per a la qual sols ha estat citat en qualitat de testimoni, una de les anomalies que diversos advocats han posat sobre la taula. És aquesta causa i cap altra la que es va posar en marxa arran del ‘Notice’ del FinCEN, la que va justificar la intervenció i desmantellament del banc i la que va conduir a l’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel. A partir de llavors, i amb el banc sota control de l’administració, es van anar traient dossiers que es van acabar judicialitzant. No obstant, el primer que es jutja és el que hauria permès fer després una incriminació prospectiva. És a dir, considerar que algú -persona física o jurídica- és culpable i a partir d’aquest paradigma cercar els elements necessaris per sostenir l’afirmació prèvia. No obstant, el judici del fons de la qüestió encara trigarà uns dies. Tota la primera setmana, com a mínim, el Tribunal de Corts ja té clar que se la passarà analitzant la multitud de deficiències en la instrucció que els advocats de les defenses dels processats han anat denunciant les darreres setmanes. O mesos en alguns casos.

Comentaris

Trending