La intervenció general dubta del preu que es paga pel pati de l'escola del Pedral d'Encamp

Comentaris

La intervenció general dubta del preu que es paga pel pati de l\'escola del Pedral d\'Encamp
La intervenció general dubta del preu que es paga pel pati de l\'escola del Pedral d\'Encamp

La intervenció general de l’Estat no té gens clar que el Govern hagi de pagar el que pretén pagar pel terreny que ocupa el pati de l’Escola andorrana d’Encamp. Malgrat els dubtes de l’organisme tècnic fiscalitzador, l’executiu ha decidit tirar endavant l’adquisició del solar del Pedral per poc més d’1,2 milions. Per afrontar el pagament d’aquesta compra, el Govern va aprovar aquest dimecres la formalització d’un crèdit extraordinari que tramita per la via d’urgència. Els interrogants, però, potser hauran de posar fre a l’operació.

Qualsevol despesa, almenys d’un cert volum, que pretén fer l’Estat ha de tenir l’aval de la intervenció general, que dóna fe, fonamentalment, que la compra i el pagament s’adeqüen a la llei i que hi ha disponibilitat econòmica per fer-ho (o, com a mínim, que s’articulen els instruments necessaris per poder afrontar la despesa). En aquest marc, i segons diverses fonts, la intervenció va fer el seu informe preceptiu. Es tracta d’informes tècnics i de llenguatge normalment no pas altisonant. Però que incorporen aquelles evidències o detalls que els professionals de la intervenció consideren cabdals. 

En aquest cas, segons les fonts, l’informe incorpora una ‘salvetat’, és a dir, una advertència, en què es posa de relleu que hi ha una taxació que considera que s’està comprant un terreny d’unes característiques que no responen a allò que s’està dient i pel qual es paga. Bàsicament, perquè no té les dimensions que segons la llei hauria de tenir per assolir la ‘categoria’ que se li pressuposa i per la qual el Govern ha acordat amb la propietat pagar 1,2 milions d’euros. 

El terreny que realment es compra fa 666 metres quadrats. El que passa és que sumant-hi els metres que la propietat ha de cedir de forma gratuïta quan desenvolupi la unitat d’actuació (i la cessió és pot fer a l’avançada), s’acabarà podent disposar d’un espai d’un miler de metres quadrats. Però per valorar el preu i la compra i la categoria i tot plegat (que queda reflectit en la fitxa corresponent del POUP d’Encamp) s’han de tenir en compte només els 666 metres quadrats. I això és el que no arriba, suposadament, al que hauria de ser.


El Govern hauria fet cas omís de l'informe, que inclou una advertència que remet a una taxació que diu que es compra un terreny per una 'categoria' que no li pertoca


Cert és que l’espai és d’alt interès per al Govern. El terreny era i és utilitzat com a pati de l’escola però, fins ara, l’Estat el tenia arrendat. El contracte de lloguer s’acaba i la propietat n’ha ofert la compravenda perquè el bé immoble forma part d’una herència per successió de mort que està en plena efervescència. És a dir, els hereus han acordat que s’ha d’executar el repartiment del conjunt i hi ha béns immobles però no ‘cash’ per poder fer quadrar tot plegat. Per tant, el propietari necessita liquiditat i l’escola no es pot quedar sense pati.

Fonts del sector immobiliari han confirmat que els 1,2 milions establerts estarien per sobre del preu del mercat. I estan convençuts que si se’n demanés “el que realment val” hi hauria hagut privats que s’haurien interessat per adquirir el terreny atès que està en un bon lloc. No obstant això, admeten que és inconcebible que el centre escolar es quedi sense pati. L’espai adquirit, però, dóna per molt més que això. I si mai calgués una ampliació de l’escola es podria fer sense manies.

I si el crèdit extraordinari, que l’ha d’aprovar el Consell General, s’està tramitant per la via d’urgència, és perquè l’acord de compra-venda estableix uns terminis de carència relativament propers que, de no complir-se, farien saltar pels aires el pacte i el solar podria tornar-se a posar al mercat. De fet, el ministeri d’Ordenament Territorial, que tutela tota l’operació, està ‘apressant’ els grups parlamentaris perquè vegin clara la compra i no posin traves al crèdit. I l’adquisició es pugui formalitzar amb la celeritat necessària.

I segurament s’acabarà fent per moltes ‘salvetats’ de la intervenció general que hi hagi o taxacions que posin interrogants. I sinó, sempre es pot declarar l’operació d’interès nacional. En aquest cas no hi ha dubte que el projecte compleix els requisits de l’interès cultural o educatiu.

Comentaris

Trending