El fiscal demana tres anys de presó per a Johnny, el suposat líder d’una banda espanyola d’atracadors de bancs que des del mes d’octubre fa estada a la Comella. Juan Francisco Rodríguez de la Viuda està acusat de blanqueig de capitals procedents de l’activitat delictiva. Presumptament, l’home, de 59 anys, tot un líder també dins la presó, amb posat xulesc alguns cops, però també d’estar per casa en altres, hauria ‘amagat’ a Andorra una part del botí obtingut a partir dels múltiples ‘cops’ protagonitzats a Espanya. Especialment al nord de l’Estat veí, d’on són originaris els integrants de la banda, però també en alguna ocasió a Catalunya. Sense anar més lluny, l’últim assalt que van protagonitzar (a la imatge) va acabar amb la mort d’una jove caixera d’una entitat bancària de Cambrils.
Johnny, com és conegut en el seu ‘entorn professional’ Rodríguez de la Viuda ha reconegut la comissió del delicte de blanqueig. La seva defensa, però, sol·licita que la condemna sigui d’un màxim d’un any. L’expulsió del Principat, ja sigui de quinze anys o de deu, la té assegurada com a mesura substitutòria a la de la reclusió. Després, l’empresonat haurà de pagar les penes que tingui pendents a Espanya. A Andorra, com ja va explicar l’Altaveu, l’home va ser detingut en una operació amb tota classe de mesures de seguretat activades just quan sortia de l’oficina de MoraBanc on havia anat a buscar diners. Se li han comissat uns 400.000 euros. Cada vegada que l’empresonat ha hagut de fer algun tràmit judicial o, per la circumstància que fos, se l’ha hagut de traslladar, s’han activat uns protocols de seguretat d’allò més ferris. L’historial de l’home ho feia aconsellable.
Durant la seva exposició durant la vista oral que s’ha celebrat aquest dijous davant el Tribunal de Corts, el fiscal ha recordat la procedència il·lícita dels diners que estaven ‘refugiats’ al Principat. Producte de coaccions, amenaces… i, és clar, atracaments. Perquè encara que la majoria d’integrants de la banda liderada per Rodríguez de la Viuda tenien aparentment una vida normal i ocupacions ordinàries -com regentar un restaurant, en més d’un cas-, s’havien acabat convertint en professionals de la delinqüència. El seu ‘modus vivendi’ eren els atracaments. I el ‘modus operandi’ disfressar-se. Recórrer a perruques, a bigotis postissos… Johnny havia començat la seva trajectòria delictiva a final de la dècada de 1980. I abans d’arribar a la Comella ja havia tastat el pa que s’hi dóna en diverses presons espanyoles.
Al Principat ha trobat a faltar que els seus dots de comandament no s’hagin traduït en beneficis per a ell. És a dir, en altres centres de reclusió sempre trobava presos que acabava convertint en els seus subordinats. Perquè li planxessin la roba, perquè li mantinguessin la cel·la neta… a Andorra s’ha hagut d’espavilar. Com es van espavilar al seu dia els responsables de MoraBanc que, quan el van veure passar per la porta de l’oficina, van comunicar la circumstància a la policia i es va posar en marxa l’operació per ‘enganxar’ l’home.
Johnny no va actuar a Cambrils el dia de l’homicidi de la caixera. Ja és massa gran, diuen, per participar directament en els ‘cops’. Ell, suposadament, els dissenya. O els dissenyava. Perquè des del 25 d’octubre del 2010 la banda se’n va anar en orris. Havia estat força activa. Però mai no havia fet córrer la sang. Arran del frustrat però mortal atracament a la població de la Costa Daurada la banda el grup de delinqüents es va guanyar uns galons en el dubtós mèrit de la perillositat. Aquell homicidi va generar una alarma molt notable. La banda de ‘Johnny’ va deixar d’actuar per precaució, perquè ja no sols se’ls buscava per robatori. També hi havia l’homicidi. I la policia, les policies de l’Estat espanyol, es van conjurar per detenir els autors d’aquell atracament homicida. Juan Francisco Rodríguez va ser detingut el mateix dia que quatre persones més el 29 de març del 2011. Cinc anys i mig després va ser detingut a Andorra quan venia a recuperar el botí, o una part, aconseguit en el prop de mig centenar d’atracaments protagonitzats durant el segle XXI.
Comentaris