La Federació Internacional d’Esquí (FIS) mai no va exigir la plataforma de Soldeu com a condició obligatòria perquè la pista Avet, perquè Andorra, pogués acollir les proves de la Copa del Món d’esquí -femenina en aquest cas. L’octubre del 2012 l’únic que va “recomanar” l’organisme internacional va ser un seguit de millores, especialment a la zona d’arribada de l’esmentada pista, per tal que guanyant més espai s’hi poguessin instal·lar estands dels patrocinadors o de l’organització, cabines de premsa i, també, es pogués adequar un millor accés per al públic.
Ni plataforma ni, molt menys encara, un aparcament. I res d’exigència o condició ‘sine qua non’. Una recomanació perquè Soldeu, la pista de l’Avet, tinguessin més possibilitats de ser escollides. Així consta en la carta que, signada pel director cap de cursa de la Copa del Món femenina, Atle Skaardal, va enviar el 15 d’octubre del 2012 a la Federació Andorrana d’Esquí (FAE). La missiva, breu, s’inclou en la documentació justificativa de la declaració d’interès nacional de la passarel·la i que ha estat recentment lliurada al conseller del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López, que la va sol·licitar per les vies parlamentàries escaients.
Arran d’aquesta documentació, López ha presentat una nova pregunta al Govern en què, de forma molt sintètica demana “de quina informació es desprèn l’exigència de la FIS d’allargar la pista així com la de construcció d’un aparcament” i “quines alternatives ha estudiat el Govern tant en la pista Avet com en la resta del domini Grandvalira”. El parlamentari del PS ha explicat que “hem analitzat la informació lliurada pel Govern i, en particular, la carta de la FIS del 2012”. Un cop fet aquest exercici, “no hem sabut trobar les exigències suposades d’ampliació de la pista i de la construcció d’un aparcament”, ja que “la demanda consisteix bàsicament a disposar de més espai per posar els estands i els mitjans de comunicació”. Per tant, “al nostre entendre, no es pot desprendre de cap manera l’exigència ni l’obligació de construir una instal·lació com la que el Govern ha validat mitjançant la declaració de projecte d’interès nacional”.
L'informe que hauria servit per declarar l'interès nacional del projecte és del forçat, amb evidents imprecisions quan no, directament, alguns errors o, fins i tot, falsedats
Però l’informe que suposadament avala l’aprovació de la declaració d’interès nacional de la plataforma d’interès nacional, suposadament signat (encara que no rubricat) pel director d’Ordenament Territorial, Manel Riera, parteix d’aquella suposada necessitat imposada per la FIS. De fet, tot l’informe està manifestament forçat si no incorporant dades que són incongruents o incertes. Per exemple, es deixa entreveure que tot plegat es va iniciar per l’interès d’Ensisa de poder millorar l’arribada de la pista de l’Avet. “Ensisa encomanà a un equip d’arquitectura un projecte”… Però dit projecte i complements ja havia estat treballat des de molt abans per casa Calbó. I el coordinador de l’equip d’arquitectes, Lluís Viu Rebés, ha estat el mateix que el que ha acabat fent el projecte pagat finalment per Ensisa. L’arquitecte és fill de Lluís Viu, excònsol d’Andorra la Vella i, sobretot per aquest afer, delegat de la FIS a Andorra.
L’informe signat per Riera justifica la plataforma esquiable i l’aparcament annexe com d’interès nacional perquè “aquestes construccions, en tant que infraestructures esportives, estan centrades en la dotació de serveis educatius i culturals, i per aquest motiu la seva execució és susceptible de ser declarada projecte d’interès nacional”. Queda clar, a més, que la declaració no s’ha fet sobre cap projecte si no tan sols sobre un avantprojecte, una altra d’aquelles qüestions que suposadament s’aparten del que demanda la legalitat. I de les dates enumerades en l’informe s’evidencia que tot va ser molt ràpid. Informe cap aquí, informe cap allà, documentació, aprovació… tot plegat deu dies. L’aparcament es justifica per les funcions logístiques que té quan la pista hagi d’acollir competicions, perquè a la planta superior de les tres plantes que ha de tenir aquesta infraestructura, hi han de poder-se encabir vehicles de grans dimensions.
Algunes fonts han apuntat la possibilitat que en entrar a redactar el projecte definitiu estan començant a sortir algunes pegues. Per exemple, dificultats amb la inclinació que té la pista i l’adequació d’aquesta en relació amb la plataforma que s’ha de fer. En tot cas, i igual com la interpretació feta pel Govern de tot plegat, tot plegat molt forçat. Vaja, que ni amb calçador sembla que no hauria d’entrar. Ni la petició de la FIS ni la declaració d’interès nacional amb la legislació actualment vigent com a mínim.
Comentaris