La (des)administració tributària: dimissions 'en cascada' en l'àrea de gestió d'impostos

Malestar a l\'administració tributària per un frau detectat i que s\'hauria deixat caducar
Malestar a l\'administració tributària per un frau detectat i que s\'hauria deixat caducar

L’administració tributària no viu el seu millor moment al Principat. De fet, fa temps que està en hores baixes i la sensació de caos i desordre s’ha apoderat més si calia encara les darreres setmanes en un departament que més enllà de la revolució que ha suposat haver d’implementar el nou marc fiscal del país pateix alguns vicis de difícil solució. El resultat de tot plegat és un seguit de dimissions (o anuncis de dimissió, almenys) que hi ha hagut les darreres setmanes en l’àrea de gestió al contribuent. La primera de les baixes és la del director adjunt del departament de Tributs i Fronteres i, alhora, màxim responsable de l’esmentada àrea, Raül Bartolí.

I si el fet que Bartolí hagi anunciat la seva disposició de tornar al departament de duanes, del qual n’havia estat director adjunt (encara no està clar que retorni, com a mínim de forma definitiva, al seu anterior lloc de treball), evidencia un malestar més que notori en l’àrea de gestió de tributs, més malestar hi ha des que es dóna per fet qui serà el successor de Bartolí en la direcció adjunta que fins ara liderava. Si no hi ha canvis els propers dies, al setembre hauria de passar a comandar l’àrea el fins ara inspector de tributs Carles Ferreira, la veu discordant que hauria permès el Govern de DA fer-se l’orni davant el suposat frau fiscal protagonitzat per una destacada empresa joiera del Principat.

¿Quin és el principal focus origen del mal rotllo a l’àrea de gestió al contribuent del megadepartament que dirigeix Albert Hinojosa? Que no va ni amb rodes el sistema integrat que ha de permetre gestionar els tributs. Que no hi ha acord en com s’han de fer les coses. I que el programari i l’eina gestora (en cercles iniciats, l’entorn informàtic SAP) que en xifres rodones van suposar un cost de 8 milions d’euros a l’Estat no rutlla com hauria de rutllar. Això ha fet que hi ha molts processos que haurien d’estar mecanitzats des del minut zero que encara avui s’han de fer a mà, amb la corresponent oposició-enuig d’una part del funcionariat que hauria comportat l’abandonament o anunci del mateix de l’esmentat Bartolí i tres o quatre més dels seus subordinats.

¿I què suposa tot plegat? Un exemple clar: l’administració central factura, per norma, la taxa d’activitats econòmiques durant el mes de maig. A final d’agost aquesta taxa encara no ha estat facturada als obligats tributaris. Això vol dir que ara per ara un Estat que no va sobrat de diners no ha recaptat encara els sis milions d’euros que en xifres rodones hauria d’ingressar per aquest concepte. Tampoc les autoliquidacions de l’impost de societats o de l’IGI que s’havien de dur a terme a tot estirar el darrer dia de juliol encara no estan totes degudament complimentades. El procés és molt més lent del que hauria de ser i no serà fins a la primera quinzena de setembre quan estarà tot degudament entrat al sistema informàtic. Els tancaments comptables s’han de fer a mà. I fins a final del mes que ve no se sabrà el comportament del teixit econòmic del país.

¿Quines implicacions pot tenir per als empresaris? Doncs que el proper mes haurà de fer front a tot un seguit d’obligacions fiscals -la taxa d’activitats econòmiques no és d’una quantia molt elevada, que quedi clar- que hauria d’haver pogut repartir al llarg de l’exercici. L’acumulació d’abonaments tributaris pot suposar en algun cas, en funció de com estigui estructurada la tresoreria de cadascuna de les empreses, una certa tensió financera. Més o menys important en funció de la capacitat de cadascuna de les societats, comerços, etcètera.

El recanvi

I si la situació que es viu fins ara no és gaire agradable, una part del departament de Tributs i Fronteres no rebrà de la millor manera qui té tots els números per esdevenir nou director adjunt del departament i responsable de l’àrea de gestió del contribuent. Carles Ferreira és actualment un dels inspectors -cap inclòs en són tres- que hi ha a l’administració tributària. L’home havia estat amb anterioritat al departament d’antifrau del servei de duanes. I va viure de prop el rocambolesc cas de la desaparició d’una agenda amb informació suposadament confidencial de la directora adjunta de la duana Judith Jorge. Tan rocambolesc que l’agenda va acabar sent motiu de registres domiciliaris, detencions i processos judicials. I resulta que la directora adjunta... l'havia extraviat.

Després d’allò Ferreira va acabar al cos d’inspectors que van obrir un procés de comprovació respecte de les declaracions fetes per una important joieria del país. Amb tota la complexitat d’haver d’anotar l’IGI suportat, el repercutit i els estocs existents abans de l’entrada en vigor de l’impost, el departament d’inspecció entenia que la joieria en qüestió s’hauria estalviat pagar prop d’un milió d’euros en impostos, sanció a banda. Però l’expedient es va oblidar en un calaix. Diferències de criteri, d’interpretació de la norma. Com en altres casos, el departament defensava que com que hi havia motius suficients per incoar l’expedient i imposar la multa, que es fes efectiva la tramitació de la sanció i que fos l’empresa, si ho creia convenient, que presentés un recurs en contra de la hipotètica multa i l’afer s’acabés judicialitzant i fossin els tribunals que adoptessin una decisió (un cas molt similar ja va passar amb els bancs i l’administració hi va sortir guanyant). La jurisprudència és un element bàsic, entenen els experts, per anar fent avançant i perfilant el model fiscal alhora que s’assenten sòlidament les interpretacions legals.

El Govern, però, segons diverses fonts, va preferir deixar morir la qüestió. Que el període de comprovació caduqués i mort el gos, morta la ràbia. Ferreira hauria estat, segons les fonts, l’inspector que contradient la interpretació dels altres companys va donar marge als responsables polítics del ministeri de Finances a obrir l’escletxa per deixar al calaix l’eventual sanció a la joieria. La multa no hi va ser. Ni tan sols se li va anunciar del tot. Però la direcció general del departament es va cuidar de fer saber al sector que seria el darrer cop. Que els dubtes d’interpretació de la norma es podien emprar una vegada per fer-se l’orni. Però que no hi hauria una segona ocasió.

¿I amb Bartolí què passa? Com altres companys del departament de gestió al contribuent, van acabar al departament de Tributs i Fronteres procedents del servei de duana. I allí haurien demanat retornar. Les fonts consultades han assegurat que és possible que el fins ara director adjunt del departament comandat per Albert Hinojosa torni a Duanes. Però que té prou capacitat i en el càrrec que ha ostentat fins ara hauria demostrat prou vàlua perquè se li acabi proposant la direcció de l’agència tributària unificada que hauria en un futur proper de recaptar els impostos estatals i comunals. Això, per ara, encara és ciència ficció. El que és real és que més que administració és desadministració tributària i que el mal rotllo a la Baixada del Molí s’imposa.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.