La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) ha fet arribar a Govern tota una sèrie de propostes que, al seu entendre, caldria incorporar a la segona llei de mesures per afrontar les conseqüències econòmiques de la crisi del coronavirus. Entenen que les propostes permetrien reduir el nombre de negocis que s’acollirien a la suspensió temporal de contractes -la versió andorrana dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO)-. Entre aquestes, hi ha la possibilitat que els treballadors compensin el temps no treballat ara amb hores a fer durant el proper any o que es permeti consumir ja la totalitat de les vacances.
Representants de la patronal s’han reunit al llarg dels darrers dies amb el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, per fer-li arribar les propostes que, defensen, hauria d’incloure el nou text. Si així es fa, asseguren, s’aconseguiria que seria menor el número d’empreses que optin per acollir-se a una suspensió temporal de contractes que també entenen que ha de ser prou flexibles perquè siguin una opció preferent a les retallades de plantilla.
Així, demanen que el còmput horari s’estengui, com a mínim, fins a la primavera del 2021. D’aquesta forma, aquelles persones que en aquests moments no estan treballant, podrien compensar-ho amb més hores de feina durant el proper any. Això, defensen, no es tradueix en una reducció de salari, cosa que sí que succeeix amb les suspensions dels conctractes, ni en una despesa per a l’administració pública. Consideren que seria molt útil especialment en sectors com els transports, la construcció i el comerç majorista, entre d’altres.
Demanen que l'aplicació de les suspensions de contractes puguin ser flexibles i permetin a les empreses adaptar-les segons com evolucioni la situació
A banda del còmput horari, la CEA proposa altres mesures que ajudin a fer front a les despeses de personal i a la gestió de la plantilla, com permetre consumir la totalitat de les vacances durant la suspensió de l’activitat o l’habilitació de permisos no retribuïts. També, i amb l’objectiu de reduir l’impacte de la crisi sobre els llocs de treball, volen poder forçar la jubilació d’aquells treballadors que, quan va entrar en vigor la nova Llei de relacions laborals, tenien 65 anys. El text incloïa una disposició transitòria que permetia aquests assalariats no retirar-se malgrat que aquesta fos la voluntat de l’empresa. Des de l’entitat s’assegura que això ajudaria a descarregar una part de la plantilla i reduir possibles suspensions temporals o acomiadaments.
En el cas d’aquelles empreses que hagin d’optar per la suspensió temporal de contractes -especialment les dels sectors més intensius en mà d’obra i més directament colpits per la crisi, com tots els relacionats amb l’activitat turística- la CEA proposa una configuració normativa prou flexible perquè la suspensió sigui una opció més atractiva que la reducció de plantilla de forma permanent. La patronal proposa unes suspensions a l’abast de totes les empreses que les necessitin, amb independència o no de la suspensió total o parcial de l’activitat; la possibilitat d’aixecar gradualment la suspensió un cop millori progressivament l’activitat econòmica; i la inclusió de pròrrogues, que permetin allargar la suspensió en cas que fos necessari.
Així mateix, es reclama que les suspensions siguin compatibles amb l’exempció del 15,5% corresponent a la part patronal de la cotització dels assalariats. És a dir: que de la massa salarial suspesa per l’ERTO se’n dedueixi primer el 15,5% patronal a càrrec del Govern i el restant, (salari i cotització assalariada) es reparteixi segons les forquilles de percentatges previstes. La patronal insisteix que aquesta mesura d’exempció s’hauria d’aplicar de forma retroactiva a aquelles empreses que no tenen ni tenien suspesa la seva activitat, però que han vist reduïda substancialment la seva activitat i facturació.
Més enllà de les suspensions temporals de contractes, la patronal demana una solució específica adaptada per als autònoms, especialment per aquells que no tenen cap o molt pocs assalariats al seu càrrec. Aquesta els hauria de permetre mantenir uns ingressos mínims i una petita operativitat del negoci. No obstant això, entenen que aquesta mesura no ha de ser generalitzada sinó que s’ha de concentrar en aquells negocis que la necessiten i que són viables un cop superada la situació d’excepcionalitat.
En la mateixa línia, des de la CEA es demana que en el cas que es vulguin aplicar mesures per ajudar a mantenir el poder adquisitiu dels assalariats afectats per les suspensions de contracte -com podrien ser les reduccions dels lloguers d’habitatges- s’opti per mecanismes no generalitzats i tenint en compte les necessitats concretes de cada cas. La patronal recorda que cal, a més, preveure mesures de suport als propietaris de béns immobles que tinguin una alta dependència de les rendes de lloguer que s’hagin vist reduïdes.
Més enllà del contingut de la llei i dels reglaments que la desenvolupen, la CEA demana prendre consciència que es tracta d’un marc normatiu excepcional i totalment nou, que requereix un esforç d’adaptació dels treballadors públics que l’han d’implementar, especialment en posicions clau com el Departament de Treball o la Caixa Andorrana de Seguretat Social. En aquest sentit, des de la CEA es recorda que una aplicació flexible i àgil de la normativa permetrà salvaguardar empreses i llocs de treball.
Comentaris (35)