La CASS es va 'oblidar' d'incloure Meritxell Mateu en la querella pel 'cas Landstreet'

La Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) va demanar a la Batllia que cridés a declarar totes les persones vinculades amb el ‘cas Landstreet’ en el marc de la querella criminal que va presentar contra l’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra (BPA) Joan Pau Miquel. De fet, totes totes, no. Es va ‘oblidar’ de citar la consellera general de Demòcrates per Andorra (DA) Meritxell Mateu. La parlamentària demòcrata va cobrar 48.000 euros entre el 3 d’abril del 2012 i el 30 de juny del 2014 de BPA a través de la societat panamenya que Miquel suposadament usava per pagar primes i compensacions a diverses persones que d’una manera o altra col·laboraven o treballaven per al banc. 

La querella contra Joan Pau Miquel la va presentar la CASS el 29 de febrer passat i la firma l’actual degana del Col·legi d’Advocats Sophie Bellocq. A través d’aquesta acció legal, la parapública es constitueix com a acusació particular contra l’exconseller delegat de BPA per un presumpte delicte major continuat de defraudacions a la CASS per una quantitat superior a 30.000 euros. La parapública que gestiona la Seguretat Social demana a la Batllia que citi a declarar a Miquel, a altres socis de Landstreet, a diversos administradors de BPA i a tots els beneficiaris dels pagaments. L’únic nom que no hi inclou és el de Meritxell Mateu.

Quan va rebre els pagaments de BPA, Mateu era consellera del grup parlamentari demòcrata a dedicació exclusiva. L’exambaixadora i exministra, en declaracions que avui recull el ‘Diari d’Andorra’, afirma que “estic molt tranquil·la perquè no he fet res dolent perquè vaig cobrar per una feina”. Però la policia, en un informa inclòs en el sumari del ‘cas Landstreet’ al qual ha tingut accés l’Altaveu manté que sobre “aquests abonaments a favor de la senyora Mateu se’ns informa que responen presumptament a uns assessoraments, no havent-nos pogut documentar el manifestat”.

Mateu assegura a ‘Diari d’Andorra’ que tenia un contracta verbal com a assalariada “a temps parcial”. I que “no sabia que no m’estaven cotitzant”. Però la realitat no seria ben bé aquesta. La parlamentària, que només explicava a cercles molt reduïts quina era la seva tasca conscient del seu càrrec de consellera a ple temps, cobrava de forma trimestral 6.000 euros -un assalariat ha de cobrar cada mes- i no va percebre mai cap full de nòmina -el treballador té dret a exigir-la i el patró a fer-la- perquè no existia cap nòmina on hauria de quedar reflectida la cotització a la CASS. Mateu percebia unes gratificacions per uns treballs que es podrien denominar d’assessorament, de prescriptora o encara més concret cenyit al cas, de ‘lobbysta’.

Fer força per esmenar lleis

La tasca en concret de Mateu passava per conèixer amb pèls i senyals un producte assegurador que oferia la companyia internacional Allianz per després poder fer la pressió necessària i aconseguir els suports polítics que calguessin i que permetessin fer els canvis escaients a la Llei d’immigració i a la Llei de la CASS que possibilitessin la implementació del nou règim salarial. A BPA li interessava pels seus treballadors destinats a Panamà. Evidentment, una vegada aprovats els canvis qualsevol empresa se n’hauria pogut beneficiar. Però el cas és que, segons fonts coneixedores de la qüestió, Mateu “va influir al Consell pels interessos d’una empresa privada quan essent consellera general hauria de vetllar pels interessos públics generals”.

Es pretenia que una persona que treballés a l’estranger, fora de la UE, per una empresa andorrana pogués cotitzar a la CASS. Hi havia dos problemes: per obtenir el permís de treball era necessària la residència efectiva al Principat. I, alhora, només residint al país es pot tenir cobertura de la CASS. Calia doncs evitar que l’autorització laboral anés lligada indissolublement a la residència efectiva. I això demandava un canvi a la Llei d’immigració que es va acabar promovent.

Alhora, però, també era necessària la creació d’un règim especial de la Seguretat Social per a treballadors expatriats. Malgrat les múltiples reunions que es van fer -fonts coneixedores de la qüestió han assegurat que des de BPA i de bracet de Mateu, que va mirar d’arrencar el suport d’altres companys parlamentaris com qui llavors tenia un pes força notable al grup com Xavier Montané, es va tractar la qüestió amb el cap de Govern, Toni Martí, o amb el llavors ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé-, els canvis que calia introduir a la Llei de la CASS no van prosperar. La directora de la parapública, Joaquima Sol, sempre s’hi va mostrar contrària.

Mateu va mantenir diversos contactes amb responsables d’Allianz per conèixer exactament el sistema que oferien. Al Principat també s’hi van traslladar el director general a França del grup assegurador internacional i un equip d’experts de Suïssa, que era un dels llocs on es tenia el producte especial per a treballadors expatriats. A part dels vuit pagaments que Mateu va percebre via transferència bancària, de 6.000 euros cadascun, la parlamentària també va tenir altres compensacions a càrrec de BPA ja que, com a mínim, es va haver de desplaçar a Ginebra i a París per imbuir-se d’allò que havia d’intentar fer creure als seus companys de grup que era una bona cosa per al país. “I, de fet, era una bona cosa”, asseguren fonts coneixedores del projecte… que va quedar al tinter i, ara, enmig d’un escàndol. O ‘escandolet'.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.