La Batllia té sobre la taula querelles de l'accionista majoritari de BPA contra policies espanyols

Comentaris

La Batllia té sobre la taula querelles de l\'accionista majoritari de BPA contra policies espanyols
La Batllia té sobre la taula querelles de l\'accionista majoritari de BPA contra policies espanyols

El batlle Manel Santolària, que instrueix per torn el cas de les presumptes amenaces i coaccions que haurien rebut dirigents de Banca Privada d’Andorra (BPA), està analitzant ja les dues últimes querelles que ha rebut. Les signa l’accionista majoritari de BPA i un dels suposats amenaçats, Higini Cierco. I van contra l’inspector de policia designat com a agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya al Principat, Celestino Barroso, i contra l’excomissari responsable de la Unitat d’Afers Interns (UAI) de la policia nacional espanyola Marcelino Martín Blas.

Segons que han explicat fonts jurídiques, les querelles van ser interposades formalment dimecres de la setmana passada, just una estona abans que Cierco comparegués davant la comissió legislativa especial que tracta, al Consell General, el ‘cas BPA’. Així, algunes de les manifestacions que va fer el propietari del banc intervingut i en vies de liquidació estarien sustentades per alguns dels documents que s’annexen a les querelles. Les fonts consultades no han pogut confirmar si les querelles ja han estat admeses a tràmit. Però es dóna per fet que aquest pas, si no s’ha donat ja, es farà en breu.

Les querelles interposades per Cierco s’afegeixen a les que ja havien interposat contra els mateixos querellants, Barroso i Martín Blas, que està immers en diversos processos judicials a Espanya arran de casos poc clars que enfronten diversos sectors policials. De la darrera vista data una de les poques fotografies que es tenen de l’excomissari. I menys encara amb l’aspecte actual. La va publicar el digital madrileny OKDiario. La que encapçala aquesta informació juntament amb una de Barroso, que tampoc no es que es prodigui gaire, és de fa uns anys.

Les querelles porten annexades una documental força notable, amb informes policials, proves audiovisuals i altres elements que segons el querellant sustentarien les amenaces i les coaccions rebudes. Entre aquest material hi hauria diversos informes de la unitat d’intel·ligència de la policia espanyola. En un d’aquests documents, segons que publica aquest dijous el rotatiu andorrà BonDia, s’hi diu que Martín Blas hauria contactat amb el cap de la UIFAnd, Carles Fiñana, per explicar-li els passos que s’estaven donant i comentar-li que s’havia contactat amb la unitat de prevenció del blanqueig del departament del Tresor americà (FinCEN) amb la intenció que emetés una dura nota contra BPA.

Molt abans del 10 de març

Aquest informe que lliga Martín Blas i Fiñana data del desembre del 2014, amb la qual cosa, necessàriament, els contactes entre tots dos haurien hagut de ser anteriors. Martín Blas es va desplaçar en diverses ocasions a Barcelona en el marc de la denominada ‘Operació Catalunya’. I alguns cops ho va aprofitar per viatjar al Principat d’Andorra, on radicava part del seu treball referit a l’expresident de la Generalitat catalana Jordi Pujol. De fet, l’informe citat pel BonDia s’intitula ‘Sumario Pujol’. Fiñana ha emès una nota des de la UIFAnd avui mateix en què reitera que no tenia coneixement de la nota del FinCEN abans del 6 de març del 2015, explica que no coneix Martín Blas i afegeix que està a disposició de la Justícia per explicar el que calgui.

On s’haurà d’explicar, o s’hi hauria, serà al Consell General. En el transcurs del programa d’Andorra Televisió ‘La Rèplica’, el president del grup parlamentari mixt i líder del PS al Consell, Pere López, ha explicat que davant les noves revelacions hagudes els darrers dies, es demanarà una nova compareixença de Fiñana. El cap de la UIFAnd ja va acudir al Consell per explicar-se davant la ‘comissió BPA’. La seva presència va indignar la majoria dels consellers assistents, que no van rebre ni una sola pàgina de documentació, que van haver d’aguantar diverses ‘vacilades’ del ponent i que, a sobre, davant les preguntes més compromeses, Fiñana va recórrer sempre a la suposada confidencialitat per no explicar res. 

Tampoc ha respost el màxim responsable de la unitat les preguntes per escrit que se li han fet i les demandes de documentació. Ha al·ludit sempre al dret de reserva i secret que tindria el seu departament. Diverses fonts han recordat encara avui que aquest secret i aquesta reserva no estan regulades.

Comentaris

Trending