Per ara continua sense voler sortir públicament. Té por a les represàlies i sap que és una persona dèbil. Era serraller a Portugal quan al 2007 va decidir venir a Andorra empès per alguns coneguts que li deien que al Principat viuria millor que a la seva localitat natal. Tres lustres després reconeix que de saber el que li ha tocat viure no hauria fet el canvi. Però aquí, és clar, hi té ben poca xarxa i l’home té les nocions bàsiques per viure, o malviure, però poc més. Pràcticament no sap llegir ni escriure i de parlar tot just un portuguès tancat. L’ajuden altres compatriotes amb els quals ha coincidit en les pensions on viu gràcies, tot sovint, a les prestacions que li ofereix Afers Socials. Una mena de pegat més.
Arran d’aquell accident laboral -va caure per un marge i d’entrada ningú, ni el company, ni el masover, ni la propietat de la finca se’n van voler fer càrrec perquè sabien que era deixar al descobert un cas d’esclavatge en tota regla- que el va mantenir 44 dies a l’UCI sofreix seqüeles físiques i psicològiques. Més enllà de la pírrica condemna que se li va imposar al masover per les condicions amb què mantenia al seu compatriota, i al marge d’aquestes eventuals prestacions socials que l’ajuden a viure, ben poca cosa més ha sabut de la Justícia tot i reconèixer-li una indemnització que mai s’ha concretat.
“Què vull de la Justícia andorrana? Solament justícia. Espero la respectiva indemnització per tos els danys causats fins a data d’avui. I per a tota la vida. Són lesions físiques i psicològiques com estrès post-traumàtic. I això no sóc jo qui ho dic. Són els informes que ha elaborat el metge forense i que deixa clara, molt la cara, la meva situació. No és un caprici. És una vida trucada des de fa setze anys”
Al seu dia, la representació lletrada que l’ha assessorat va reclamar 351.000 euros. Però no hi ha hagut cap moviment des que al febrer del 2020 hi va haver la condemna al masover. Bé, tràmits sí. Algunes decisions per anar guanyant temps. Ara, recorda en Fernando, un dels seus noms de pila encara que el que menys usa, ja fa temps que el forense va elevar a la Batllia l’informe que deixa clar tot el quadre que pateix. Ara, reclama en Fernando, ja és hora que “es faci justícia”. Cert que en alguns moments autoritats del seu país han mirat d’intercedir per ell. Però poca cosa.
Reconeix que, malauradament, perquè no hauria de ser així, cada cop que es publica alguna cosa sobre la seva situació, hi ha alguna decisió judicial, per petita que sigui. “Em diuen que és casualitat, però jo ja no m’ho crec.” Així que passa a fer una mena de petit catàleg de quines són les seves demandes, sentint-se ara doblement esclavitzat. Pels dotze anys treballant i (mal)vivint com si d’un animal es tractés i pels quatre que fa que la Justícia és manifestament no justa.
“Què vull de la Justícia andorrana? Solament justícia”, indica. I per on passa això? “Primer, vull que es condemni la persona que estava amb mi el dia de l’accident i que després de veure’m caure muntanya avall em va donar l’esquena com si fos un animal salvatge i no em va prestar cap mena d’auxili”. “Segon: vull veure cotitzats a la CASS els dotze anys que vaig estar treballant en les condicions amb què ho vaig fer i sense ni tan sols cap dia de vacances.”
I és que el masover sempre li va donar llargues tot i que l’home, l’ara reclamant, va portar des del primer dia des del certificat de penals a tot el que se li va dir perquè li fessin degudament els papers. Però un dia per A un altre dia per B van passar dotze anys. “Tercer. Com que vaig patir un accident de treball i com consta ja a la Batllia a través d’un informe forense on estan determinades les lesions que pateixo de per vida, vull que se m’atribueixi una pensió per accident laboral.”
I, quart, “espero la respectiva indemnització per tos els danys causats fins a data d’avui. I per a tota la vida. Són lesions físiques i psicològiques com estrès post-traumàtic. I això no sóc jo qui ho dic. Són els informes que ha elaborat el metge forense i que deixa clara, molt la cara, la meva situació. No és un caprici. És una vida trucada des de fa setze anys.” Ara queda per veure si la Justícia serà justa o, menys enllà de la demora, continuarà esclavitzant en Fernando.
Comentaris (20)