Justícia

Toc d’atenció a la Batllia per la lentitud en investigar el ‘cas Cautxú’

El Tribunal Constitucional estima un recurs d’empara d’una parella que actuava de comissionista entre responsables de la Federació Andorrana de Futbol i empreses subministradores i instal·ladores de gespa

22/06/2022 (12:58 CET)

Construcció dels camps de futbol de la Borda Mateu, la gespa dels quals van ser origen del cas. ARXIU

La lentitud de la Batllia, el col·lapse que pateix, és sobradament conegut. Un dels darrers casos en què el Tribunal Constitucional (TC) ha hagut de reconèixer que la primera instància judicial, la instructora, es passa de la ratlla en el temps que empra per investigar les causes és el denominat ‘cas Cautxú’, el cas que va esquitxar diversos dirigents de la Federació Andorrana de Futbol per uns presumptes delictes d’administració deslleial i d’apropiació indeguda i, posteriorment, per blanqueig de diners. Fa més de tres anys que va esclatar l’afer, encara que ja s’investigaven els fets amb anterioritat.

El Tribunal Constitucional ha estimat ara un recurs d’empara d’una parella que actuava de comissionista entre responsables de la Federació Andorrana de Futbol i empreses subministradores i instal·ladores de gespa i reconeix que se li ha vulnerat el seu dret de gaudir d’un procés de durada raonable. Els empresaris espanyols -Jesús García Casarrubios Vivanco i Cristina Castro Rebato-, socis almenys en una societat de qui al seu dia va ser secretari general de la FAF i principal processat en la causa, Tomàs Gea, van començar a ser investigats uns mesos després que esclatés el cas. Se’ls acusava de blanquejar diners.

Els comissionistes han prestat declaració per videoconferència. Però abans i després d’aquell interrogatori van sol·licitar que es practiquessin un seguit de diligències per tal que es poguessin constatar i modificar el que consideraven errors existents en el marc de la causa. Han insistit en diverses ocasions perquè es fessin aquelles diligències sense obtenir resposta. Des del 5 de juny del 2020, és a dir, un any i nou mesos quan es va promoure el recurs d’empara, la Batllia no va portar a terme cap de les diligències sol·licitades.

Els recurrents han recordat que els fets objecte d’investigació i sobre els quals interessaven la pràctica de diligències per aclarir alguns extrems no presenten cap complexitat econòmica, financera, o tècnica que pogués justificar la dilació de la instrucció. De fet, aquest mateix extrem el reconeix la fiscalia, que recorda que enmig de tot plegat hi ha hagut la pandèmia. Però ni així. Massa temps per donar una no resposta.

El Constitucional manté que “d’aquesta causa es desprèn que si bé les actuacions consten d’un gran nombre de documents, la seva complexitat no pot justificar un retard d’un any i nou mesos; així mateix, com ho destaca el ministeri fiscal, no es pot invocar la crisi sanitària de la Covid-19 com a una causa del retard constatat” i conclou que s’ha vulnerat el dret fonamental dels recurrents a un judici de durada raonable i obre la porta a què puguin ser indemnitzats.

Etiquetes