A Prat de la Creu i a tants i tants llocs estan farts del desgavell fomentat, per acció o per omissió, per un poder judicial capitanejat per Enric Casadevall, que no respon a cap petició ni trucada, entre altres coses i sobretot si es deixa clar que és entre altres el propi Consell qui ha contribuït a muntar aquesta campanya que està deixant la Justícia a l’altura d’una sola de sabata, i que a més a més està altament fragmentat. Casadevall va fer i desfer en l’anterior mandat, amb un Consell que controlava i una Justícia que va fer a la seva mida, per dir-ho d’alguna manera. Però l’actual cúpula judicial és diferent. Hi ha molts galls al galliner.
Amb lleialtat institucional, però els representants governamentals han deixat les coses clares fins al punt d’insinuar que si les persones que hi ha la institució no es veuen capaces de redreçar el rumb, la institució no pot canviar, però les persones sí
Sia com vulgui, Espot i Rossell han traslladat a Casadevall i companyia la preocupació del Govern i el malestar que arriba a Prat de la Creu des de múltiples bandes. Les fonts consultades han assegurat, d’una banda, que la reunió ha estat cordial i amb lleialtat institucional. Però que els representants governamentals han deixat les coses clares fins al punt d’insinuar que si les persones que hi ha la institució no es veuen capaces de redreçar el rumb, la institució no pot canviar. Però les persones sí. Ara, de peticions de dimissió formalment no se n’han fet.
De la seva banda, els membres del Consell Superior haurien exposat a Espot i Rossell les actuacions que han estat fent els darrers temps i com pensen encarar la situació. Sense, però, que hagi transcendit res de res. Una de les qüestions que caldria resoldre és la presidència de la Batllia una vegada es faci efectiva la renúncia de Rodríguez. I heus aquí el problema i el temor dels advocats. Per ara, no hi ha cap batlle que vulgui agafar el relleu. I malgrat que les oficines judicials, les batllies, són independents i cada batlle és amo de les seves decisions judicials, la coordinació que es fa des de presidència és important.
Per exemple, una de les qüestions clau és l’assignació de torns. És fonamental. En certa manera, l’assignació dels torns és com posar la clau al contacte d’un vehicle i fer-hi la mitja volta. Només el president o presidenta, si es vol mantenir el principi dels principis, el de legalitat, pot dur a terme aquest pas. I Laura Rodríguez, segons les fonts, prou bé que ho hauria fet, sense acceptar ingerències preteses més d’un cop per la fiscalia, que hauria suposadament buscat torns a mida en algunes ocasions.
Si no hi ha torns no es poden repartir les causes que entrin a la seu judicial i, en conseqüència, hi ha un risc evident que tot quedi paralitzat. Per tant, aquesta és la por de molts lletrats, que veuen amb ulls com taronges que allò que ells ja divisaven o fins i tot advertien és molt pitjor del que pensaven. Parlant planerament, la Justícia està podrida. O, potser, fent un altre símil, sagna sense aturador i el que ara per ara és pitjor, sense que ningú sigui capaç d’aturar l’hemorràgia.
Encara més, alguns sectors judicials asseguren que els batlles, per acabar de fer foc, estan preparant un escrit exigint la renúncia de la seva representant al Consell Superior de la Justícia. Clàudia Arias és qui ocupa la plaça a la cúpula judicial designada pels batlles i magistrats. I Arias és una de les protagonistes de moltes de les tibantors que hi ha dins el Consell i a fora entre els batlles als quals sembla ser que ni escolta ni els vol escoltar.
Comentaris (15)