Tot arrenca el setembre del 2021, quan la Batllia va condemnar la recurrent al pagament d’un deute amb la comunitat de propietaris d’un edifici escaldenc, que ascendia a 4.125,77 euros, per les despeses que no havia anat abonant quan tocava. Es va fer mitjançant un aute que, però, no es va comunicar a l’afectada perquè, presumptament, es trobava en “ignorat parador”.
Mesos més tard, el maig del 2022, la seva advocada va reclamar, justament, que aquesta notificació es fes de forma personal, ja que tenia previst inicia un procediment de rescissió. És a dir, intentaria que es revoqués la decisió anterior.
La secció civil de la Batllia, però, va denegar la demanda. El mateix camí va seguir el posterior recurs davant el Superior. Vista la situació, la defensa de l’afectada va decidir presentar un recurs d’empara davant el Constitucional. Entenia que les decisions de les dues instàncies suposava una vulneració de drets fonamental.
El TC va admetre a tràmit el recurs i ara ha dictat sentència. En ella, els magistrats recorden que el Codi de Procediment Civil “disposa que el termini de 20 dies hàbils per iniciar un procediment de rescissió s’obre mitjançant la notificació de la resolució”.
Per tant, “aquesta notificació”, que demanava la recurrent, “no és una simple formalitat, atès que determina les condicions d’accés” al procés. D’aquesta forma, es dissol el dubte sobre aquesta obligació és “essencial o només un aspecte formal”. En la sentència, es considera que és estrictament necessària.
Així doncs, “les decisions impugnades situen la recurrent en la impossibilitat de presentar un procediment de rescissió que la llei estableix”. Aquest fet “vulnera el dret a la jurisdicció, reconegut en l’article 10 de la Constitució”. Per això, el Tribunal decideix anul·lar les resolucions de les respectives sala civil, que ara hauran de tornar a pronunciar-se.
Comentaris (1)