I és que des de fa molts mesos la procuradoria general de la República Bolivariana pretén posar el nas en una de les múltiples derivades que s’han obert a redós el ‘cas BPA’. En concret, en un cas que té a veure amb la petroliera veneçolana. Inicialment es va acceptar la petició feta per Veneçuela, però tot seguit la Batllia va fer marxa enrere i les instàncies superiors han anat tombant les pretensions de la representació lletrada veneçolana. Recentment, segons s’ha fet públic ara, la sala penal del Tribunal Superior no ha admès el recurs d’apel·lació de la procuradoria general veneçolana. En el seu moment, Veneçuela al·legava que si el Govern era actor civil en causes del ‘cas BPA’, Veneçuela també ho hauria de poder ser. I a la inversa.
En aquesta darrera acció desestimada, manté l’aute que ara ha transcendit, “el recurrent observa subtilment que a França s’ha admès la constitució de part civil d’estats estrangers en matèria de blanqueig. Ha sigut el cas de Panamà i més recentment de Gabon”. Però a diferència del cas d’autes, remarca la resolució judicial, “aquestes constitucions de part civil en la via penal corresponien a situacions d’anteriors caps de govern o presidents de fet (‘cas Noriega’) o de família d’aquests (cas dels béns mal adquirits dels fills Bongo) directament acusats de blanqueig”. És a dir, que “existia en aquells casos un perjudici personal i directe (no de rebot) de l’estat estranger afectat, a diferència del cas d’autes, la qualitat al·legada de funcionaris dels implicats no essent suficient”.
Comentaris